Font: Llista Vermella de la IUCN de les Espècies Amenaçades / WWFEL GRÀFIC, AMPLIAT EN PDF

El tigre de Tasmània o el dofí del mar de la Xina són només dues de les més de mil espècies que han desaparegut des que l’ésser humà corre per la Terra, fa uns 200.000 anys. Un terç (322) d’aquestes víctimes de la desfaunació antropocèntrica s’han produït des de l’any 500; per situar-nos, a l’inici de l’Edat Mitjana.

La velocitat de la desaparició d’animals és tan ràpida que les organitzacions animalistes cataloguen les espècies més fràgils i intenten conscienciar governs i ciutadania de la importància de la diversitat biològica però, ara per ara, la batalla està perduda.

Les xifres que expliquen el SOS de la fauna són poc concretes perquè hi ha milers d’espècies sense catalogar, però tothom coincideix que l’amenaça és més real que mai i hi ha el risc d’arribar al punt de no retorn per a moltes d’aquestes espècies.

¿Anem cap a una sisena desaparició en massa d’animals? Sí. Si no es corregeixen actituds en dos segles, cap al 2200 n’hi haurà una altra, que, a diferència de les anteriors, serà per ús i abús dels humans.

Les dades del cens d’animals són poc concretes però molts científics donen per bons cinc milions (90%, invertebrats) que estan desapareixent a un ritme anual del 0,72%. Des de fa mig segle la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals (IUCN) elabora la Llista Vermella sobre 76.800 espècies.

La del rinoceront és la història d’un miracle i un (gairebé) desastre si no s’actua. El miracle es va produir fa dues dècades, quan les polítiques conservacionistes van aconseguir guanyar la batalla per a la seva supervivència. A principis del segle XX a l’Àfrica i a l’Àsia hi havia mig milió d’exemplars, que la caça, les guerres o la demanda de terres per a conreu o assentaments humans van fer reduir a tan sols 2.500 a principis dels 90.

Ara, però, la veu d’alarma torna a sonar amb força entre els experts i si l’activitat dels caçadors furtius no es frena els 25.000 exemplars que hi ha a l’Àfrica poden tenir els anys comptats, potser poc més d’una dècada. Pot ser una extinció en viu i en directe.