Ciutat de MèxicEls fruits vermells de Mèxic són bons però encara són millors els seus alvocats, que es desfan com la mantega. Als Estats Units ho saben molt bé. Perquè és allà, i no a Mèxic, on van a parar les millors fruites i verdures del país. I també on la suor i els sous irrisoris dels pagesos s’acaben traduint en preus d’or. Des de fa anys, per exemple, que no es concep una Super Bowl sense un bon guacamole. Ni més ni menys que 100.000 tones del millor alvocat de Michoacán creuen la frontera cada febrer per satisfer el paladar dels aficionats del futbol americà. I, tot i que durant més de 80 anys Washington mantenia un embargament a l’alvocat del seu veí, ara hi arriba sense pagar cap aranzel. És un dels preceptes del Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord, més conegut per les seves sigles en anglès, NAFTA, que des del 1994 regeix el comerç entre els Estats Units, el Canadà i Mèxic.
La idea de l’acord era que no hi hagués cap obstacle ni per al comerç ni per a la inversió empresarial entre els tres països. I un dels grans interrogants era saber com afectaria el més desafavorit dels tres. ¿Mèxic podria beneficiar-se’n o seria engolit per la gran potència mundial? En signar l’acord, l’expresident Carlos Salinas de Gortari va vendre’l com una solució a molts problemes. El NAFTA serviria per crear ocupació, millorar els salaris i reduir l’onada migratòria de mexicans cap als Estats Units. "Volem exportar béns, no persones", deia l’expresident.
Però 22 anys després, el que es viu a les zones agrícoles dibuixa bastant bé el que ha acabat suposant l’acord per a Mèxic. Més feina i més exportacions, sí, però molt mal pagades. El poble de San Quintín -a menys de 300 quilòmetres de San Diego (Califòrnia)- és la principal zona de cultiu de fruits vermells de Mèxic, que diàriament marxen en camions als Estats Units. Tota la collita la fan jornalers com la Maria i el Cresencio, un matrimoni que treballa fins a 14 hores diàries per menys de 10 dòlars al dia. "El sou no dóna per a res, però què hi farem, oi? Treballes per mig dinar... almenys no mors", resumeix el Cresencio, pare de tres fills.
A quasi 2.000 quilòmetres, a la frontera Ciudad Juárez s’hi viu una situació que també reflexa els efectes del NAFTA. Milers de persones són la mà d’obra barata a les maquiles o naus industrials de grans empreses nord-americanes. "A vegades no tenim ni temps d’anar al lavabo de tanta producció que hi ha", explica la Patricia, que treballa a la cadena de muntatge d’impressores de Lexmark. Abaratir costos és el que atrau moltes empreses a Mèxic. Un dels exemples més clars es veu en la potent indústria automotriu, que aprofita els salaris baixos i un marc jurídic més lax per endur-se després la riquesa.
Els Estats Units és el primer soci comercial de Mèxic, amb un intercanvi de 500.000 milions de dòlars a l’any. I Mèxic és el tercer soci comercial dels EUA darrere de la Xina i el Canadà. ¿Quin balanç es pot fer, a aquestes altures, del NAFTA? Hi ha xifres per a tots els gustos. En aquest temps, les exportacions de Mèxic als Estats Units i al Canadà s’han multiplicat per set i les importacions mexicanes dels dos països s’han multiplicat per quatre. D’altra banda, el 2012 el salari mitjà de Mèxic només era un 6,6% més alt que el 1993. I l’èxode de mexicans que busquen el somni americà no ha parat: si als 90 s’estimava que hi havia 4,4 milions de mexicans als Estats Units, ara es calcula que n’hi ha més d’onze.
I amb la pobresa afectant la meitat dels mexicans, el NAFTA deixa "un saldo de clarobscurs", estima Gerardo Esquivel, professor d’economia del Col·legi de Mèxic. Si bé el comerç amb els veïns i la inversió estrangera al país ha augmentat, "el tractat no sembla haver contribuït de manera significativa a augmentar el creixement econòmic de Mèxic, a tancar la bretxa amb els socis comercials, a reduir la migració, a millorar els salaris o a reduir la pobresa", conclou.
