ELS ABORÍGENS han sigut víctimes de massacres i polítiques discriminatòries des de l’arribada dels primers colons britànics, el 1788. Més de 200 anys després, representen el 3% de la població i continuen lluitant pels drets més bàsics. Jenny Munroe és una de les activistes indígenes més veterana. El 1972, amb només 16 anys, es va instal·lar en una tenda de campanya davant del Parlament per reclamar la sobirania sobre les terres que els britànics van arrabassar als seus avantpassats. “El problema aleshores i avui és la terra. Som els propietaris ancestrals d’aquesta terra i mai ens n’han retornat la sobirania”, lamenta Munroe. Els primers colons van declarar que Austràlia era terra nullius, o terra de ningú. Legalment, la fórmula permetia a l’Imperi apropiar-se del vast continent, tan extens com Europa.
Però, tal com Munroe recorda: “No era un continent buit. Aquí hi va haver una ocupació i el mal que van fer no s’ha reparat mai, ni tan sols després de reconèixer la invasió i les massacres que hem patit”. L’activista fa referència al discurs de l’ex primer ministre Kevin Rudd, que el 2008 va demanar disculpes per “les lleis i les polítiques” contra els “companys australians”. El laborista va parlar d’un futur “en què tots els australians, més enllà del seu origen, siguin companys veritablement iguals, tinguin les mateixes oportunitats i juguin el mateix paper a l’hora de donar forma al pròxim capítol de la història d’aquest gran país”.
El perdó va reconciliar els indígenes amb les institucions que durant anys havien separat els fills de les seves mares per “assimilar-los” i “diluir” la raça fins a l’extinció. Però set anys després de les paraules de Rudd, els aborígens tenen la sensació que la lluita per recuperar la dignitat no avança. El 2013 el govern conservador de Tony Abbott va eliminar 331,5 milions d’euros en ajudes públiques als indígenes.
Tot i viure en un dels països més pròspers del món, l’esperança de vida per a un indígena és 17 anys més baixa que la dels descendents dels colons i la mortalitat infantil és tres cops més elevada. El 25% dels presos són aborígens i no són rares les morts sota custodia policial. A més, durant els últims mesos el govern ha eliminat de la llista de llocs protegits 22 indrets de l’estat d’Austràlia de l’Oest on hi ha restes arqueològiques aborígens. Aquest pas permet donar concessions a empreses mineres perquè operin en aquestes zones riques en carbó i metalls preciosos.
UN PER UN, ELS POBLES ABORÍGENS de la regió han denunciat la qüestió als tribunals. A l’abril un jutge va donar la raó als germans Kerry i Diana Robinson, del poble dels marapikurrinya. Els Robinson van denunciar que l’ampliació del port miner de Port Hedland acabaria destruint una regió de manglars sagrada per als indígenes, que creuen que és on viu la Serp de l’Arc de Sant Martí, un dels principals personatges de la mitologia aborigen.
Un altre dels indrets en perill és el llac Mongers. L’activista widi Clayton Lewis ha començat el procés judicial per evitar la destrucció de l’entorn natural: “El govern està cedint a la pressió de les empreses mineres perquè sota el llac hi ha or, níquel i ferro”, denuncia. A la zona també hi ha pintures rupestres de valor incalculable, vestigis mil·lenaris dels orígens de la cultura viva més antiga de la Terra, que batega gràcies a la força dels que no renuncien a defensar-la.
