Els diners són llibertat d'expressió als Estats Units. O almenys això és el que va argumentar el Tribunal Suprem el 2010 quan va eliminar la prohibició als sindicats i les empreses de fer contribucions polítiques. Des de llavors, la carrera dels multimilionaris nord-americans per influir en les eleccions no ha fet més que accelerar-se i tothom dóna per fet que les pròximes presidencials seran les més cares de la història dels EUA.

“Aquestes seran les eleccions de «porta el teu milionari»”, ironitza Chris Gates, director del Sunlight Foundation, un think tank especialitzat en la transparència política: “Si no ets capaç de tenir-ne uns quants a la butxaca no se’t pot prendre seriosament com a candidat”. Els diners de grans magnats fluiran més que mai en aquests comicis. Però els experts també alerten que hi haurà més diner fosc que mai, aquell que els rics aporten a través d’entitats que no han de fer públics els seus donants. Els germans Koch són dels que més utilitzen aquesta via per finançar candidats conservadors, però demòcrates com Hillary Clinton també en reben, per exemple, de milionaris com el periodista David Brock.

Qui té més padrins milionaris ara mateix -dels que sí que fan públiques les donacions-és el republicà Ted Cruz, que rep el suport de vuit superPACs: comitès polítics que fan campanyes mediàtiques independents de les dels candidats i que poden rebre fons de forma il·limitada. El seu principal donant es Rober Mercer, un magnat del sector tecnològic que ha finançat en els últims anys diversos candidats republicans que es declaraven en contra de l’avortament o negaven el canvi climàtic. També va fer de lobi contra la construcció d’una mesquita a la zona de l’11-S. Mercer encapçala de moment la llista de donacions en la campanya a les presidencials del 2016, amb 12,2 milions gastats fins ara. Altres noms en els primers llocs del rànquing també són donants de Ted Cruz. De fet, 18 dels 20 primers milionaris són donants dels republicans. “El Partit Republicà és molt més dependent de les grans donacions milionàries i els demòcrates tenen més èxit aconseguint petites donacions d’un nombre més elevat de gent, però també tenen alguns multimilionaris que els donen suport”, explica al Planeta Bob Biersak, investigador del Centre per a la Responsabilitat Política, que confecciona aquestes llistes.

Jeb Bush és qui més diners ha aconseguit fins ara de donacions externes: 103 milions de dòlars que provenen “no tant d’un milionari concret sinó d’una gran xarxa de donants” que ha aconseguit construir durant la seva carrera en el sector de les finances, explica al Planeta l’investigador del Sunlight Foundation Richard Skinner. El senador de Texas Ted Cruz n’ha aconseguit menys (38 milions), però és el que ha rebut quantitats més grans de donants únics, tant de Mercer com dels germans Farris i Dan Wilks, empresaris que han fet fortuna en el sector del fracking i que defensen posicions tan conservadores com la recuperació de la Bíblia com a llibre de text a les escoles. El senador republicà de Florida Marco Rubio també té el seu sugar daddy : Norman Braman li ha donat 5 milions de dòlars “i això li ha permès mantenir-se en la competició, quan potser d’una altra manera hauria caigut fa temps”, opina Skinner. També rep diners de l’inversor de Wall Street Paul Singer. Tot i ser un donant tradicionalment republicà, Singer és un defensor a ultrança dels drets dels homosexuals -el seu fill ho és-“i això ha generat problemes a Rubio: altres donants no volen posar diners en la campanya d’algú que rep diners de Singer”, explica Skinner.

Clinton té a Hollywood una gran font de suport. El director Steven Spielberg i el seu soci a Dreamworks Jeffrey Katzenberg són donants de la candidata demòcrata, com el magnat televisiu Haim Saban. Clinton és la segona candidata que ha recaptat més diners fins ara, però la majoria provenen de contribucions directes i sense tanta dependència de les grans fortunes. Tot i així, els inversors George Soros i Warren Buffet, tradicionals donants demòcrates, també han apostat per Hillary. El seu contrincant demòcrata Bernie Sanders, en canvi, no té padrins multimilionaris, però ha sigut capaç de recaptar fins a 41 milions per a la seva campanya, la majoria provinents de petits donants.

Donald Trump era un donant fins ara i no necessita els diners de les grans fortunes, un argument que ell mateix ha esgrimit moltes vegades per declarar-se lliure d’influències. Però si bé podria aportar molts milions dels seus propis comptes, fins ara la seva campanya no arriba ni als 6 milions. “És una celebritie -explica Biersak- i té accés a tant de temps gratuït a tots els mitjans que fins ara no li ha calgut gastar diners”.