| @LAMARTIXEls aires d’una tímida Primavera Àrab van arribar al Iemen a principis del 2011 i al novembre Ali Abdul·lah Sàleh va haver de canviar els seus plans d’eternitzar-se en la presidència a canvi d’obtenir immunitat. Al darrere de les protestes populars que van obrir la porta a la transició hi havia els houthis, xiïtes zaidites seguidors de Hussein al-Houthi -assassinat fa una dècada- que van saber treure partit de l’èxit per estendre la seva presència més enllà del nord-est del país. Des de llavors el grup ha estat plantant cara al govern d’Abd Rabbuh Mansur al-Hadi, dificultant la creació d’un diàleg i amb la seva negativa a dividir el país en sis regions. Els houthis -amb suport dels iranians- són partidaris de repartir el territori amb la divisió tradicional nord-sud per assegurar-se la sortida al mar. El setembre de l’any passat, el grup va prendre el control de Sanà, la bella capital del Iemen, i a la pràctica van situar l’executiu -finançat pels Estats Units i l’Aràbia Saudita- sota la seva tutela.

Aquesta setmana van enviar un missatge directe i clar amb l’atac al palau presidencial i el segrest del president, que dijous va acabar dimitint del càrrec. Després de setmanes de tensió i d’aldarulls violents a Sanà -amb desenes de morts-, que feien témer una tornada al recurrent conflicte civil, el futur del país queda ara en mans del Parlament, que demà haurà de decidir si accepta o no la renúncia del president, que va anar acompanyada de la del conjunt de l’executiu iemenita. Si la dimissió es fa efectiva, el president del Parlament es farà càrrec “temporalment” del poder en un país on, en realitat, la inestabilitat té un altre nom: AQPA. Aquestes són les sigles de la marca local d’Al-Qaida al Iemen, enemics acèrrims tant del govern com dels houthis.