EL MAPA DIBUIXAT SOBRE ELS PASSOS de Marco Polo per la Ruta de la Seda va servir al món medieval per conèixer les meravelles del planeta en aquell temps. Avui dia, quan tenim cartografiats tots els racons del globus terraqüi, el mapa de les principals rutes de comerç ens explica encara moltes coses sobre el món en què vivim i els fenòmens que experimenta. I queda encara espai per meravellar-se. Trajectes fins fa poc inimaginables, com travessar el pol Nord pel bell mig en vaixell, reclamen el seu lloc com a noves rutes de la seda. I relaten no només l’abast esfereïdor de l’escalfament global, sinó també l’empenta econòmica d’una Xina disposada a assumir la ingent despesa que caldrà per fer d’aquest pas una ruta segura.
Altres prodigis es camuflen sota vells termes, però exposen dinàmiques noves. És el cas de la Nova Ruta de la Seda Cinturó Econòmic que el president xinès, Xi Jinping, ha anunciat com a gran projecte de futur i que enllaçarà els mateixos territoris que enllaçava l’antiga ruta. En lloc de camells, aquest cop seran ferrocarrils, carreteres i gasoductes. Unes línies que tornaran a unir Orient amb Occident, però que busquen també consolidar Pequín com a gran potència asiàtica -i global-, disputant el podi als Estats Units. Fins i tot el nou canal que està projectat a Nicaragua, i que competirà amb el tradicional de Panamà, té segell xinès. I és que, com queda clar en observar els fluxos comercials, el mapa del món està canviant.
“EL MÓN S’ESTÀ RECONSTRUINT AL VOLTANT de cadenes de distribució, corredors marítims, canals, ferrocarrils, línies d’alta velocitat, rutes aèries i connexions d’internet: totes aquestes connectivitats estan creant un nou mapa del món en què aquestes línies tenen més importància que les línies que marquen les fronteres”, assenyala l’analista i estrateg global Parag Khanna, destacat per la revista Esquire com una de les 75 persones més influents del món. En conversa telefònica amb el Dossier Planeta des de Singapur, Khanna reconeix que la centralitat geopolítica s’està desplaçant cap a l’Àsia, però remarca que en el nou món de la interconnectivitat no hi ha un únic guanyador. “L’antic joc de grans potències significava domini; les noves rutes de la seda signifiquen independència i confiança mútua”, assegura.
Però algunes zones del món concentren més línies que d’altres. Segons dades del Fòrum de Transport Internacional de l’OCDE, les connexions comercials que més creixen són “les intraasiàtiques i les connexions sud-sud”. Les “economies en desenvolupament”, on l’OCDE encara situa erròniament la Xina i altres potències emergents com l’Índia, Indonèsia i Malàisia, són les que més augmenten en trànsit comercial.
El 80% del comerç mundial va per mar, que és encara la via més barata i segura. Dels vint ports del món amb més volum de comerç, tretze són al sud-est asiàtic. El comerç naval entre la Xina i els seus veïns és el més gran del món, amb 52,7 milions de TEU (la unitat de mesura estàndard: contenidors de 20 peus) el 2012. Però, a més, les rutes intercontinentals més transitades són les que tenen l’Àsia en algun dels extrems. L’eix transatlàntic entre Europa i el nord d’Amèrica queda relegat a un segon pla, i l’oceà Índic és avui el que concentra més trànsit comercial.
Per terra, l’Àsia tampoc queda enrere. Segons l’OCDE, el 2050 concentrarà el 50% del comerç mundial per via terrestre (ara en té el 35%). La Xina ja ha fet una gran inversió per connectar-se per ferrocarril amb Alemanya travessant Rússia: el tren Yixinou, que acaba a Madrid, va fer el seu primer trajecte complet al desembre. Però el projecte estrella de Xi Jinping per la nova Ruta de la Seda travessarà -com feia l’antiga via- el Caucas i el Pròxim Orient.
El gegant asiàtic vol tenir totes les vies possibles de connexió i els diners no són un problema per a ell. Per això, tot i que moltes de les seves empreses ja operen a Panamà, la inversió xinesa mira cap a Nicaragua, segons Khanna, per “tenir diferents opcions en cas que hi hagi problemes al canal de Panamà”, un país que encara no reconeix la República Popular de la Xina. Alhora, per connectar més ràpid amb el nord d’Europa, els xinesos “es preparen per aprofitar al màxim la ruta de l’Àrtic” oberta pel desgel, segons l’analista, que ha visitat la part noruega del projecte: “Hi ha molta feina a fer en termes d’infraestructures, però les coses es mouen molt ràpid i el gel es desfà també molt ràpid; crec que d’aquí 5 o 10 anys” aquesta ruta serà una realitat.
UNA VOLTA AL CERCLE? Al segle XV les noves vies marítimes obertes a través de l’Atlàntic van iniciar la decadència de la Ruta de la Seda i van impulsar una expansió de les potències europees que marcaria el domini d’Occident al món durant molt de temps. Sis segles després, el centre de gravetat mundial es torna a desplaçar cap a Orient i la Ruta de la Seda es prepara per renéixer. Però Khanna diu: “No es tracta d’un oceà o un continent reemplaçant-ne un altre. Ens movem cap a un món molt més complex en què tots els oceans, totes les regions, tots els continents són importants alhora”. Després de gairebé dos segles en què el mapa del comerç mundial reflectia la dinàmica centre-perifèria instaurada per la colonització i redibuixada després al voltant dels dos grans pols de la Guerra Freda, l’era de la globalització ha multiplicat les connexions i els fluxos de mercaderies i d’informació. Però, tot i difuminada entre aquests milers de línies, l’Àsia comença a distingir-se -almenys en aquest mapa- com el nou centre del món.
