Periodista especialitzat en cinema i televisióSet són les meravelles del món, set els samurais i set els germans que buscaven núvia. També són set els regnes en què George R.R. Martin va dividir originalment el continent de Ponent, epicentre de l’addictiva ficció fantàstica 'Cançó de gel i de foc', molt més coneguda pel nom del primer llibre, 'Joc de trons', d’ençà que David Benioff i D.B. Weiss en van fer una sèrie de la HBO que avui estrena la sisena temporada convertida en fenomen planetari. El rodatge és multinacional, amb dos equips treballant simultàniament al Marroc, Irlanda del Nord, Croàcia o Malta. Ara també podrem jugar a reconèixer paratges del Barri Vell de Girona, Peníscola i el castell de Canet de Mar. Per no trencar la màgia, ens mantenim en el set. Repassem set raons que expliquen per què 'Joc de trons' regna sobre totes les altres sèries actuals (alerta: aquest reportatge conté espòilers).

[1] S’acosta la mort (Regne del Nord, Hivernàlia, llar dels Stark)

A l’imperatiu climàtic, l’arribada de l’hivern, la família Stark hi ha hagut de sumar sovint l’imperatiu biològic de la mort, accelerada pels rivals. En el moment més inesperat pot morir un dels pals de paller de la trama. Ja és un segell de la casa. El primer cop a les expectatives de l’audiència va acabar amb el cap de Ned Stark, el més semblant a un heroi savi i carismàtic en aquell món de bogeria i ambició, rodolant per terra. L’últim impacte, la presumpta mort de Jon Snow, a mans dels companys de la Guàrdia de la Nit com si fos Juli Cèsar. Ara cal saber per què l’actor Kit Harington continua apareixent en un dels cartells previs... I en un altre veiem els rostres dels principals supervivents del repartiment, amb els ulls tancats, a la galeria de difunts de la Casa del Blanc i el Negre, a Braavos.

[2] L’aigua és l’origen (Regne de les Illes i els Rius, Harrenhal)

Martin, una mena de creuament bastard de Robert Baratheon i Pere Tàpias, ha assegurat alguna vegada que les trifulgues entre nobles les va començar a imaginar a partir d’unes tortugues. Eren els únics animals de companyia que podia tenir de petit en un pis de protecció oficial. Com que part de l’hàbitat aquàtic de les tortugues era un castell de joguina, va començar a veure-les com reis i cavallers conspiradors. També afirma que la primera visió del que encara no sabia si seria un relat curt o un cicle de novel·les va ser la d’un nen obligat a veure una decapitació i un llop mort damunt la neu.

[3] La màgia vola baix (Regne de la Vall, Niu d’Àguiles, territori dels Arryn)

Si molts han volgut veure en la nissaga reminiscències de Shakespeare o Maquiavel és perquè el seu principal ingredient són les intrigues polítiques i militars, més que no pas la fantasia. La màgia a Ponent és un eco de temps passats. Al final del primer lliurament els dracs hi posen el foc i els Caminants Blancs al nord del Mur arriben del gel, lentament, al ritme dels moros i cristians. La introducció d’elements sobrenaturals és amb comptagotes. De fet, la sèrie ha obviat un personatge clau de les novel·les com és Lady Cor de Pedra, retornada a la vida després de morta.

[4] Personatges ben esculpits (Regne de la Roca, Roca Casterly, capital dels Lannister)

'Joc de trons' és un relat molt coral i tot i així cada personatge acaba resultant polièdric. L’ambigüitat moral és la moneda de curs legal. L’evolució de Jaime Lannister fa que arribem a empatitzar amb el responsable del primer i terrible '
cliffhanger' de la sèrie, llançant Bran Stark torre avall. Això sí, en un món en què tothom té tonalitats grises, també han triomfat personatges negríssims. Jack Gleeson, l’actor triat per ser el menyspreable Joffrey Baratheon, una mena de Cal·lígula medieval, va rebre una carta de Martin felicitant-lo: “Tothom t’odia”.

[5] Retrat complex de la feminitat (Regne de les Terres de la Tempesta, feu dels Baratheon)

La relació de la sèrie amb la condició femenina ha sigut contradictòria, encara més que la de les novel·les. El món descrit s’inspira lliurement en l’Edat Mitjana, quan les dones van patir abusos i injustícies brutals. Daenerys Targaryen a la primera temporada, Cersei Lannister a la quarta i Sansa Stark a la cinquena han sigut forçades. Als llibres eren relacions consentides o bé directament no apareixien. Més enllà d’això, el bordell regentat per Petyr Baelish a Port Reial adquireix categoria d’escenari regular i els nus són motiu d’apostes entre els seguidors. Quants minuts trigarà a sortir-ne un? En contrast, Daenerys Targaryen o Arya Stark són noies disposades a decidir el seu destí.

[6] Qüestió de perspectives (Regne del Domini, Altjardí, governat ara pels Tyrell)

La sèrie no pot seguir la curiosa estructura de les novel·les, a través d’un narrador omniscient extern que segueix els fets tal com els pensa i els viu un personatge concret. Tot i així, manté una alternança en el punt de vista i un constant salt d’escenaris. Això permet aprofundir en la psicologia de cada peó d’un joc en què guanyes o mors. A mesura que s’avança en la trama, s’arriben a comprendre les motivacions de gairebé tots ells i es coneixen millor personatges aparentment secundaris com el colrat Jorah Mormont, guardaespatlles enamorat de Daenerys Targaryen, o Davos Seaworth, el Cavaller de la Ceba, fidel al rei Stannis més enllà de la lògica.

[7] Cançó de gel i de foc... a foc lent (Regne de Dorne)

Martin no ha acabat 'Vents d’hivern', el sisè volum, abans que s’estreni la nova temporada. En les dues últimes ja no ha escrit cap capítol com era costum, per concentrar-se en la continuació literària. Sigui com sigui, la sèrie ja s’havia esqueixat de la font d’inspiració en alguns detalls importants, com la identitat de la promesa de Robb Stark i la seva presència a la famosa Boda Roja o el destí de Sansa, la germana. Martin ha especulat amb el fet que les set novel·les previstes fossin finalment vuit o que el millor colofó a la sèrie fos una pel·lícula. Tot pot ser, perquè 'Cançó de gel i de foc', o 'Joc de trons', és una obra a mig fer, la Sagrada Família de la fantasia amb arrels realistes.