Periodista especialitzat en viatgesA Buenos Aires el tango t’assalta a tota hora. Al barri de La Boca una parella de caçaturistes balla 'Caminito' entre les cases pintades de colors; a la plaça de San Telmo, el ballen sobre l’empedrat, entre cases neoclàssiques decadents; a Puerto Madero un bandoneó gegant exerceix de monument exagerat al tango, mentre que al barri de Palermo pots veure com el ballen amb un aire entre intel·lectual i 'canalla'.

El tango dóna vida a Buenos Aires, una ciutat que mostra a través dels seus diferents barris que és, de fet, moltes ciutats. La Plaza de Mayo acostuma a ser l’inici de la visita a la capital argentina, amb el palau presidencial, la catedral, les pancartes omnipresents i el Cabildo, però s’ha de caminar més enllà per descobrir la ciutat vibrant que és Buenos Aires.

Ben a prop, a l’Avenida de Mayo, és gairebé obligat entrar al Tortoni, un cafè de finals del XIX que conserva les essències del Buenos Aires d’abans. Allà, una vegada més, t’assalta el tango, sigui a través de les actuacions en directe o quan t’ensenyen la taula on solia seure el gran Carlos Gardel. Per als lletraferits hi ha també les figures de Borges i d’Alfonsina Storni, altres clients il·lustres.

A prop del Tortoni, cada dia amb més cues de turistes, hi trobem el Museo Mundial del Tango i l’Acadèmia Mundial del Tango, que confirmen que el tango ha adquirit una dimensió sideral. Al final del carrer s’obre l’amplíssima Avenida 9 de Julio. Un avís: abans de travessar-la, val més agafar aire. Fa un total de 140 metres de banda a banda.

A la cantonada amb Corrientes (un altre carrer amb ressons de tango), l’Obelisco recorda que allà es va hissar per primera vegada, el 1812, la bandera argentina. Als seus peus, una parada del 'subte', que és com anomenen el metro a Buenos Aires, et proposa anar a altres barris, però abans és millor passejar per Corrientes, per veure els teatres on es tornen bojos per Joan Manuel Serrat cada vegada que hi actua, per viure-hi la vida nocturna o per tafanejar a les llibreries de vell.

Sense moure’s del centre, el Teatro Colón, a prop de l’Obelisco, proposa glamur i òpera, tot i que de tant en tant també hi actuen cantants com Adriana Varela, que aconsegueix esquinçar el tango amb la seva veu rogallosa. No gaire lluny, a la Recoleta, hi ha els bars on es mostra l’aristocràcia local, com el clàssic La Biela, i el cementiri amb més pedigrí de la ciutat, on pots passejar entre panteons i xiprers. La tomba més buscada és la d’Evita Perón, un dels grans mites de l’Argentina.

Pels voltants de la Recoleta és habitual veure-hi els passejadors de gossos, uns personatges típics de Buenos Aires capaços de portar fins a vint gossos a la vegada sense fer-se un embolic amb les corretges.

A l’hora de menjar, val la pena apostar a Buenos Aires pels restaurants populars on fan pizza a bon preu, com El Cuartito (Talcahuano, 937, a prop de Recoleta), on tant les parets com els clients habituals parlen de futbol des del 1934, o per un restaurant on puguis menjar l’excel·lent carn del país, sigui en l’ambient 'chic' de Puerto Madero o al barri de Palermo, tan de moda. Toca endinsar-se en el terreny del 'bife de chorizo', del 'vacío' o del 'cuadril'. Pel que fa al beure, el ritual del 'mate' és omnipresent, però no hem d’oblidar els vins del país, cada dia més interessants.

Al centre de Buenos Aires és bo caminar amb la mirada atenta als grans edificis senyorials. Un dels que m’agraden més és el Palacio Barolo, al número 1370 de l’Avenida de Mayo. Data dels anys vint i crida l’atenció pel far que vigila al capdamunt i perquè tot és ple d’al·lusions a la 'Divina Comèdia', de Dante Alighieri.

També és interessant el Casal de Catalunya (Chacabuco, 863), al barri de San Telmo. És d’un estil modernista que fa pensar en Puig i Cadafalch i compta amb uns quants salons, un Restaurant Casal, un Teatre Margarida Xirgu i una atractiva Biblioteca Pompeu Fabra. De tota manera, en clau catalana, hi ha un edifici que em té més intrigat. És al 2009 de l’Avenida Rivadavia i és obra de l’arquitecte Eduardo Rodríguez Ortega. Arran d’una remodelació, a partir del 1999, l’arquitecte Fernando Lorenzi hi va afegir a la cúpula la inscripció “No hi ha somnis impossibles”, en català, com a homenatge a Gaudí. Ben a prop, al número 2031 de la mateixa avinguda, hi ha el Palacio de los Lirios, fet pel mateix arquitecte. Són tres plantes amb molta presència de lliris i en un estil insistentment gaudinià.

Però encara ens falten molts barris per recórrer. El de San Telmo, per exemple, on podem passejar entre les mansions neoclàssiques, les botigues dels antiquaris i les parades d’un mercat de brocanters, el de la plaça Dorrego, que vibra els matins dels diumenges. La Boca acull el visitant amb l’ambient portuari d’abans, mentre que Puerto Madero ho fa mirant a la modernitat. A La Boca, a més del Caminito (el carrer més fotografiat de Buenos Aires), hi ha la Bombonera, el popular estadi del Boca Juniors, que es contraposa al més primmirat del River Plate. Però ara és el barri de Palermo el que s’endú tots els elogis a l’hora de parlar de botigues, bars i restaurants de moda.

Palermo, un dels 48 barris de Buenos Aires, compta amb els boscos de Palermo, on es pot respirar natura i passejar en bicicleta, i amb molts carrers tranquils de cases baixes. Està subdividit en diversos barris, com ara Palermo Viejo, Palermo Soho, Palermo Hollywood… És a Palermo Viejo on hi ha més botigues de moda, restaurants, bars i cafès de tota mena. A la Plazoleta Cortázar, que fa cantonada amb el carrer Borges i que també es coneix amb el nom antic de Plaza Serrano, es pot viure un ambient literari que recorda la bohèmia del barri. Els caps de setmana assolellats els carrers de Palermo acostumen a anar plens. I si el que es vol és assistir a un espectacle de tangos, El Viejo Almacén és el local adequat.

Si parlem de llibres, cosa que tard o d’hora s’ha de fer a l’Argentina, Buenos Aires és una de les ciutats amb més llibreries. N’hi ha a tots els barris, però la que més m’impressiona és El Ateneo Grand Splendid, instal·lada des de l’any 2000 en un antic teatre del 1919 del carrer Santa Fe. Veure l’escenari, la platea i els pisos d’un antic teatre plens de prestatges de llibres reconforta i et fa pensar que potser el llibre té més futur del que li auguren els malastrucs. Deu ser per això que El Ateneo ha sigut qualificada com “la llibreria més bonica del món”. Com a emoció afegida, tractant-se de Buenos Aires, val la pena recordar que en aquest teatre que ara és llibreria hi van actuar alguns dels grans del tango, com Carlos Gardel, Ignacio Corsini i Roberto Firpo.

Un últim consell: si sentiu que la ciutat us ofega, sempre us podeu acostar al Río de la Plata per respirar aire de mar o per embarcar-vos cap a un dels indrets més sorprenents de la gran capital, Tigre. Es tracta d’una zona de delta i canals pantanosos, al voltant del riu Sarmiento, on sobreviuen esplèndides cases de fusta de les d’abans. També hi ha un parc d’atraccions, un trenet i, cada vegada més en els últims temps, edificis de pisos nous on s’instal·len els desertors de Buenos Aires que es resisteixen a viure reclosos als 'countries', que és com anomenen els barris vigilats que proliferen al voltant d’una gran conurbació on viuen quinze milions d’habitants.