Diumenge 22/01/2022

15 destins arreu d’un món que ha canviat

El turisme serà sostenible o no serà. Us seleccionem 15 racons per descobrir on els viatgers formen part del canvi cap a un nou paradigma molt més respectuós amb el medi ambient

12 min
Imatge d'arxiu de Groenlàndia

Daintree Rainforest (Austràlia)

Aprendre-ho tot sobre els indígenes que han recuperat la propietat de la selva tropical més antiga

La selva tropical Daintree, de 180 milions d’anys d’història, està situada al nord de Queensland i és un dels ecosistemes més complexos del món. Està considerada Patrimoni Mundial de la Unesco i està formada per rius brillants, una fauna abundant, una exuberant flora tropical i les platges de sorra blanca que envolten la Gran Barrera de Corall australiana. Aquesta regió sempre ha estat popular entre els turistes, però l’any passat es va convertir en un destí encara més atractiu després que gairebé 400.000 hectàrees de terra, incloent-hi Daintree, es retornessin als kuku yalanji, un poble aborigen que es creu que ha habitat la zona durant més de 50.000 anys. L’esperança és que la transferència de propietat animi els visitants a aprendre més sobre la cultura i l’administració ecològica del kuku yalanji, així com a donar més oportunitats als membres de la tribu. És un exemple del paper cada vegada més vital que els indígenes australians tenen en la indústria turística del país. - Besha Rodell

Parc Nacional El Yunque (Puerto Rico)

Reactivar una reserva afectada pels huracans on l’ajuda governamental ha tardat a arribar

Batejada per la tribu indígena dels taïnos, la selva tropical del Bosc Nacional El Yunque ofereix un ecosistema molt divers, amb una vida silvestre en la qual hi ha inclosa la famosa granota coquí, el símbol no oficial de l’illa. Colpejat pels huracans Irma i Maria l’any 2017, El Yunque s’està recuperant de l’impacte, i el finançament per a tot -des de la infraestructura fins a la conservació- ha tardat a arribar. Però algunes organitzacions locals com Love in Motion no s’han esperat. Les seves iniciatives per a visitants inclouen la reconstrucció de les rutes Picachos i Angelito (des de la qual es pot nedar en una piscina natural). Una altra organització, Local Guest, organitza itineraris de baix impacte mediambiental, com l’observació d’aus i el senderisme, mentre la comunitat reconstrueix la zona. És possible allotjar-se en una propietat local com Dos Aguas, que ha format part de la mateixa família des de la dècada dels 50 (actualment només està disponible el lloguer complet de la casa a causa del covid), o Rainforest Inn, amb un jardí botànic i electricitat solar. - Ondine Cohane

Uttarakhand (Índia)

Empoderar les dones locals i oferir als viatgers una introducció a la cultura de pobles remots

Al nord de l’Índia, al llarg de la frontera tibetana, hi podem trobar cims de més de 8.000 metres d’altitud a l’Himàlaia, camins boirosos i temples antics amagats entre boscos plens de rododendres (la flor nacional del Nepal). Però aquests camins poden ser mortals, especialment per a alguns homes locals després de beure massa. L’any 2009, Poonam Rawat-Hahne, un activista vinculat a la regió, es va assabentar d’aquests tràgics accidents i va crear una associació sense ànim de lucre anomenada Bachan Charitable Trust, que té una agència de viatges sostenibles basada en una idea simple: oferir a dones viudes i a supervivents de la violència masclista l’opció d’acollir visitants a casa, cuinar per a ells i fer-los de guia. La companyia porta un màxim de deu grups l’any -de no més de deu persones- a pobles com Gopeshwar, Mandal i Chopta, en els quals els viatgers poden fer ioga, classes de cuina i passejar entre les orquídies del Santuari Kedarnath de Vida Silvestre. Els visitants s’allotgen en cabanyes, cases del poble i aviat en un nou retir en construcció a Koteshwar. La recaptació es destina a programes ambientals i educatius a nou pobles; els diners que ingressa una dona viuda per un àpat la poden mantenir durant mesos. “Això no és turisme de masses -diu Rawat-Hahne-. És empoderament”. -Tim Neville

Groenlàndia

Fer de voluntari en un dels indrets més amenaçats per l’emergència climàtica

Amb una temperatura mitjana que augmenta més de pressa que a qualsevol altre lloc del planeta, Groenlàndia està establint un enfocament sostenible de cara al turisme que busca l’harmonia amb els seus habitants, la natura salvatge i la cultura inuit. L’illa més gran del món -situada en territori danès- està donant subvencions a la població i oferint cursos gratuïts i títols de turisme al Campus Kujalleq, situat al sud de Groenlàndia. També al sud de l’illa s’hi pot trobar Greenland Trees. Durant més d’una dècada, aquesta organització sense ànim de lucre -situada en una regió protegida del clima extrem de la zona- ha plantat milers d’arbres per compensar les emissions de carboni, i els plans de futur inclouen la construcció d’un hivernacle per cultivar plàntules i restaurar terres en una antiga base militar. Els voluntaris hi són benvinguts per ajudar a plantar arbres i gaudir de Groenlàndia més enllà del que és més típic. Aquí els visitants poden veure ruïnes nòrdiques -la zona està catalogada com a Patrimoni Mundial de la Unesco- i aurores boreals amb poca gent bloquejant les vistes.- Daniel Schefller

La ruta del mar Roig (Egipte)

Descobrir estrets congostos i la cultura beduïna en aquesta regió visitant-la a peu

Durant segles, els nòmades del desert oriental d’Egipte van travessar aquesta àrida regió per una xarxa de camins damunt de serralades de granit i a través de valls àrides. Ara la tribu ma’aza ha reformulat els antics camins per crear The Red Sea Mountain Trail. Aquesta ruta de llarga distància de 170 quilòmetres es va obrir uns mesos abans que la pandèmia aturés el món, el 2020, però això no els ha aturat. Ara els seus fundadors esperen organitzar-hi la primera caminada a finals d’aquest any. Mentrestant, la tribu ma’aza ofereix rutes d’un dia en excursions més curtes arreu d’aquest desert, situat al voltant del riu Nil i el mar Roig. Totes les excursions estan dirigides per beduïns. Durant el viatge cap a Jebel Abul Hassan, els excursionistes es troben un congost màgic amb les parets de granit roses i negres. La ruta per Wadi El Gattar descobreix les coves construïdes pels primers cristians que fugien dels romans i diverses mostres d’art rupestre primitiu. És un dels últims projectes de turisme sostenible: l’aigua s’extreu de pous, el pa es cou en fogueres i tot es fa a través de les llegendes, tradicions i coneixements dels beduïns. - Patrick Scott

Eubea (Grècia)