BarcelonaEra el desembre del 1964 i l’ambaixada francesa de Beijing va organitzar una festa de Nadal. Els francesos havien sigut dels primers governs a obrir una delegació a la Xina comunista, enviant-hi treballadors com Bernard Boursicot, el jove comptable de tot just 20 anys acabats de fer. Boursicot anava per la Xina amb els ulls oberts, fascinat amb el que veia. Era nascut a Vannes, a la Bretanya, dins d’una família conservadora que l’havia enviat a internats catòlics d’aquells de capellans estrictes vestits de negre de cap a peus. Després havia fet un curs de comptable, la feina que també feia el seu pare, va presentar-se a unes oposicions per anar a l’estranger. Volia fugir d’una societat massa tancada i d’una família molt dura. Va aconseguir-ho. Aquell Nadal ja era a la Xina. I va conèixer Shi Pei Pu a la festa de l’ambaixada. Era l’inici d’una de les històries d’espies més sorprenents del segle XX.

Quan Boursicot va conèixer Shi Pei Pu, no deixava de ser un jove inexpert mig fascinat i mig espantat per ser a la Xina de Mao, descobrint olors, idees i costums diferents. I amb els seus superiors sempre en guàrdia, desconfiant dels xinesos, ja que no deixaven de ser funcionaris d’una ambaixada en territori enemic en plena Guerra Freda. Però Boursicot tenia altres preocupacions, concretament sexuals i morals. Educat en un catolicisme estricte, no havia tingut mai experiències sexuals amb cap noia. Ara, havia conegut el sexe, amb altres nois als internats, en trobades que ell considerava que no deixaven de ser una mena de ritus del col·legi per demostrar que et feies gran. En un internat per a nois ben conservador, on no es parlava de sexe, els nois descobrien el seu cos i desitjos com podien. Alguns s’escapaven per anar amb prostitutes. Ell mai va fer-ho. Si va participar en aquells jocs sexuals, gaudint-ne, però convençut que no deixava de ser una cosa de nens. Així que estava decidit a conèixer una dona, enamorar-se d’ella i practicar-hi sexe. És el que tocava, suposava, ja que era el que li havien ensenyat.

Quan Shi Pei Pu es va presentar a l’ambaixada, portava un elegant vestit amb corbata. Aquest xinès parlava francès i, de fet, era a la festa perquè feia de professor de mandarí per als familiars dels treballadors de l’ambaixada. Era una persona molt elegant, refinada, amb una mirada profunda i moviments molt femenins. La raó? Era cantant d’òpera xinesa. Un art en què les dones no poden actuar i, per tant, eren homes els qui representaven els papers femenins. I aquesta era una de les seves especialitats. Nascut a la província de Shandong, Shi Pei Pu era fill de dos professors que havien estat enviats a l’altra punta de la Xina, a Yunnan, on va créixer estudiant francès, fent un grau de literatura i entrant en contacte amb el món de les arts. La seva passió seria l’òpera tradicional, un gènere que no acabava de ser ben vist per les autoritats comunistes, per ser massa conservador, però que sobrevivia. Shi va escriure els seus propis textos i va arribar a Beijing, on va pujar als escenaris i va aprendre a caminar, vestir, maquillar-se i cantar com una dona. Quan Boursicot el va conèixer, Shi tenia 26 anys. Aquell dia anava vestit d’home, però en aquella conversa a l’ambaixada va generar-se una química entre els dos, a base de mirades, que va portar Shi a dir-li una mentida: va afirmar ser una dona a qui els seus pares havien obligat a vestir i fer vida d’home. Va explicar-li que a la societat xinesa els pares valoraven més tenir un fill nen i, com que ells no ho havien aconseguit, havien educat la seva filla com si fos un home. Boursicot s’ho va creure. L’atracció entre els dos era evident. Així que van buscar la manera d’anar quedant. I quan van poder tenir un espai íntim Shi ja va anar vestit de dona. Aprofitant la manca d’experiència del jove francès, que havia admès al seu nou amic que no en sabia res, de sexe, Shi va aconseguir que tinguessin trobades sexuals de nit, sempre sense llum, en què el xinès ensenyava els secrets del plaer a Boursicot. Aquest estava convençut d'estar practicant sexe amb una dona mentre feia l’amor amb un home. La relació va durar uns mesos, ja que Boursicot va ser enviat a un altre país. Quan Shi va saber-ho, li va demanar que tornes un dia, ja que se n'havia enamorat. Per intentar mantenir el contacte, va mentir de nou afirmant estar embarassada.

Cinc anys més tard, Boursicot va tornar a l’ambaixada xinesa. Els amants es van retrobar en un país que no deixava de canviar amb la revolució cultural. Shi ja no podia fer d’actor i va dir a Boursicot que havia enviat el seu fill a una regió llunyana, a prop de Mongòlia, per protegir-lo del que passava a la capital, on els joves comunistes detenien i a vegades assassinaven qui consideraven reaccionaris. Va ser llavors quan els serveis de seguretat xinesos, que controlaven les ambaixades occidentals, van descobrir la seva relació. I, en lloc de detenir Shi, van decidir aprofitar-ho. Els van interrogar i els van reclutar com a espies. Boursicot obtindria documents de l’ambaixada i els donaria a Shi, que els entregaria a les autoritats. Si no col·laboraven, amenaçaven d'enviar Shi a la presó. A Boursicot van arribar a dir-li que el seu fill, inexistent, en pagaria les conseqüències. Així que va trair França, per amor.

Les autoritats xineses, satisfetes, van sumar-se a la trama creada per Shi donant-li el fill que inicialment no existia. Un nen orfe va ser batejat com Shi Du Du i, després d’uns mesos, Boursicot el va conèixer. Finalment, Boursicot tornaria a França. Però Beijing va decidir seguir aprofitant aquella història rocambolesca, permetent que anys més tard, el 1982, Shi i el seu fill viatgessin a París. Quan es van retrobar, Boursicot ja havia après tot el que els capellans no li havien explicat. Es proclamava bisexual i, de fet, vivia amb un home. Ara, seguia pensant que havia tingut una amant xinesa, convençut que la forma en què havien fet l’amor era una cosa de tradicions asiàtiques exòtiques. Boursicot va rebre Shi i el seu fill i els va ajudar a trobar feina. I, de fet, a mitjans dels anys 80 Shi es va fer un lloc als escenaris de París actuant i va aparèixer fins i tot per la televisió. Tothom pensava que era una dona fins al 1986, quan les autoritats franceses els van detenir a tots acusant-los d’espionatge.

Boursicot va defensar sempre que no va descobrir que Shi era un home fins al judici, que va generar un bon enrenou a França. Tots dos van ser condemnats a sis anys de presó per passar documents francesos als serveis secrets xinesos, però el president François Mitterrand els va perdonar quan feia un any que estaven tancats. La relació ja mai va ser la mateixa, van allunyar-se. Shi Pei Pu va seguir actuant a França, on va morir, i va ser enterrat al Cementiri del Père-Lachaise. Boursicot va anar al funeral, molt seriós. A la tomba, l’epitafi diu "Professor Shi Pei Pu. Escriptor i artista, llicenciat de l’Institut Francès. Gran creient budista". Llegint-lo, costa imaginar tot el que va viure.