Info/gràfica
Diumenge28/06/2023

Un adeu a l’aventurer Indiana Jones

Repassem l’univers de l’heroi més carismàtic de la gran pantalla ara que s’estrena la cinquena –i última– pel·lícula d’aquesta saga firmada per Steven Spielberg que ens ha donat grans emocions des de principis dels anys 80

El dimecres 28 de juny s’estrena la cinquena pel·lícula d’Indiana Jones, Indiana Jones y el Dial del Destino, que es va veure per primera vegada al Festival de Canes i que tancarà una saga que s’haurà allargat 42 anys. El nombre d’episodis que protagonitza el professor Jones no és ni fruit de la casualitat, ni una dèria per estirar el xiclet: és el pacte al qual van arribar els seus creadors, Steven Spielberg i George Lucas, amb la productora, Paramount Pictures, quan van decidir tirar endavant el projecte.

Encara que el seu cicle es tancarà ben entrat segle XXI, Indiana Jones és un nom que indubtablement remet als anys vuitanta, quan se’n van estrenar les tres primeres entregues i es va convertir en la saga canònica d’aventures del cel·luloide. En plena època hegemònica dels blockbusters, Jones va representar la modernització de l’heroi del nou Hollywood: intrèpid, seductor, ràpid i, a la vegada, absolutament humà. Les seves pel·lícules, que han comptat amb un fandom fidel i militant, han anat acompanyades d’un munt de mites i llegendes, i totes són molt conegudes per qualsevol que s’hi hagi acostat. Des que a Jones l’havia d’interpretar Tom Selleck, en comptes de Harrison Ford, fins que l’icònic barret de l’arqueòleg era d’algú de l’equip de producció de l’equip.

Però Indiana Jones són tantes altres coses: hi ha la meravellosa persecució de la bola gegant, o l’escena de la vagoneta a la mina del Temple Maleït. I Sean Connery espantant coloms per fer caure un avió a la tercera pel·lícula. O la que potser deu ser l’escena més recordada de totes: Indiana Jones disparant a un enemic després que aquest li fes una demostració d’habilitat amb l’espasa. A més, la seva petjada en la cultura i l’imaginari popular és incalculable i va més enllà de les mateixes pel·lícules. Qui no ha cantat la música de la seva banda sonora –de John Williams, evidentment– abans d’emprendre alguna aventura mundana, com llançar-se per una tirolina? O que aixequi el dit qui no hagi imitat el posat de Jones amb una corda, simulant ser el seu fuet. Aquest és el gran llegat del personatge: haver entrat dins nostre i no sortir-ne mai. I el que és més important:haver aconseguit traspassar tantes generacions.

Cargando
No hay anuncios

El que anhelava el personatge de Harrison Ford en la ficció s’ha acabat complint en la realitat: cap altre aventurer del cinema ha igualat el seu índex de fortuna, i de glòria. Ha estat un veritable plaer, Dr. Jones.

A la recerca de l’arca perduda

1981

Dirigida per Steven Spielberg

Cargando
No hay anuncios
  • Objectiu principal: Trobar Arca de l’Aliança, un cofre que conté taules gravades amb els Deu Manaments i que va ser construït per ordre divina
  • Company de batalles: Sallah (John Rhys-Davies)
  • Amor: Marion Ravenwood (Karen Allen)
  • Enemics: Els nazis
  • Principals adversaris: Dr. René Belloq (Paul Freeman) i Arnold Ernst Toht (Ronald Lacey)
  • Pressupost: 20 milions de dòlars
  • Recaptació: 389 milions de dòlars

Primera aparició cinematogràfica de Henry Walton Jones Jr., professor d’arqueologia de la Universitat de Marshall, i més conegut com a Indiana Jones. Apassionat de l’aventura i especialista en buscar objectes remots, el govern dels Estats Units li fa una comanda molt especial: que trobi l’Arca de l’Aliança abans que la trobin els nazis, que l’estan buscant a Egipte, on han destinat tota mena de recursos. Les conseqüències que aquest objecte sagrat acabin en mans del Tercer Reich podrien ser funestes, ja que s’atorguen uns poders màgics i extraordinaris al seu posseïdor. Jones haurà d’impedir, com sigui, que l’Arca acabi en mans de Hitler.

Indiana Jones i el temple maleït

1984

Dirigida per Steven Spielberg

Cargando
No hay anuncios
  • Objectiu principal: Recuperar les pedres Shankara i ja de pas acabar amb la sanguinària secta Thug, liderada pel malèfic Mola Ram, i salvar tots els nens esclaus que treballen a la mina
  • Company de batalles: Wan Li (Jonathan Ke Quan)
  • Amor: Willie Scott (Kate Capshaw)
  • Enemics: La secta Thug, adoradors de la deessa Kali
  • Principals adversaris: Mola Ram (Amrish Puri)i Lao Che (Roy Chiao)
  • Pressupost: 28 milions de dòlars
  • Recaptació: 333 milions de dòlars

Encara que sigui la segona pel·lícula de la saga, Indiana Jones i el temple maleït compta com una preqüela de l’arca perduda, ja que els fets passen cronològicament abans. L’acció comença a la Xina amb el professor Jones enfrontat a la màfia local, però la trama principal ens trasllada al nord de l’Índia. En aquesta ocasió els enemics no són nazis, sinó una brutal i milionària secta, una gent que es dedica a cuinar sopes d’ulls, fer sacrificis humans i extreure diamants d’unes mines en què utilitzen nens de la zona que tenen segrestats com a mà d’obra. Acabar amb ells i aconseguir les pedres Shankara serà la missió de Jones.

Indiana Jones i l’última croada

1989

Dirigida per Steven Spielberg

Cargando
No hay anuncios
  • Objectiu principal: Evitar que el Tercer Reich aconsegueixi trobar el Sant Grial, la copa que va fer servir Jesucrist durant l’últim sopar
  • Company de batalles: Henry Jones (Sean Connery)
  • Amor: Elsa Schneider (Alison Doody). No culminat per ser ella nazi i intentar assassinar Jones
  • Enemics: Els nazis
  • Principals adversaris: Walter Donovan (Julian Glover) i el Coronel Vogel (Michael Byrne)
  • Pressupost: 48 milions de dòlars
  • Recaptació: 474 milions de dòlars

El duet Spielberg/Lucas torna a col·locar els nazis com els dolents de la pel·lícula, en aquest cas en la recerca del Sant Grial, que previsiblement atorga la immortalitat a qui begui del seu recipient. Abans de començar la història, descobrim un jove Indiana Jones, interpretat per River Phoenix, i després coneixem el seu pare, amb un extraordinari Sean Connery, que amb Ford acaba formant una de les parelles més icòniques de la història del cinema. Després de certa claustrofòbia al temple maleït, aquest film és el més coral i viatger, ja que passa per sis països abans de l’icònic final a Petra, on es dirimirà qui es queda amb la relíquia sagrada.

Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall

2008

Dirigida per Steven Spielberg

Cargando
No hay anuncios
  • Objectiu principal: Trobar un antic col·lega de Jones, Harold Oxley, perdut al Perú mentre busca la calavera de cristall
  • Company de batalles: Mutt Williams (Shia LaBeouf)
  • Amor: Marion Ravenwood (Karen Allen)
  • Enemics: La Unió Soviètica
  • Principals adversaris: Irina Spalko (Cate Blanchett)
  • Pressupost: 185 milions de dòlars
  • Recaptació: 790 milions de dòlars

El retorn d’Indiana Jones després de gairebé vint anys. L’intrèpid arqueòleg es troba més a les portes de la jubilació que altra cosa, però un antic company de batalles s’ha perdut i cal treure la pols al barret per tornar a l’aventura. Aquí s’introdueixen fets històrics, com les proves de la bomba atòmica i la Caça de Bruixes, per construir una història que apunta als motius alienígenes per explicar fets sobrenaturals. Encara que van apel·lar a la nostàlgia, recuperant la magnífica Karen Allen, les expectatives després de dues dècades eren tan altes que la crítica la va esbudellar. Avui dia és la menys valorada de les quatre pel·lícules a les plataformes amb molta diferència.

Infografia al paper de l'ARA Diumenge
Cargando
No hay anuncios