Edició
Idioma

Diumenge

Així vivien els nadius americans fa més de cent anys

Aquestes són les fotografies que van deixar testimoni de qui van ser els pobles indígenes d'Amèrica

Diumenge
Xavier Bertral
30/06/2023
18 imatges

A finals del segle XIX, cap al 1890, van aparèixer els primers retrats dels nadius americans. Amb els pioners occidentals, que viatjaven a la recerca de fortuna i de terres, també van arribar persones empàtiques i sensibles, que no van trigar a adonar-se que en aquell moment, en aquell lloc del món, es destruïa una manera de viure. Seves són les fotografies, sovint en escenaris preparats, amb una mirada romàntica que recorda l'època precolombina.

Edward S. Curtis
1 de 18 Libary of Congress
Edward S. Curtis

Edward S. Curtis, nascut l'any 1868 a Wisconsin, va documentar la història de les comunitats nord-americanes durant més de trenta anys. Va fotografiar més de 125 tribus i va publicar, entre el 1907 i el 1930, l'estudi etnogràfic més important de les cultures índies americanes. Estava format per vint volums, amb més de 4.000 pàgines i 2.000 fotografies.
A la guerra
2 de 18 EDWARD S. CURTIS / GETTY
A la guerra

Un grup de nadius americans de la tribu del gros ventre, del nord de Montana, es dirigeixen a la guerra. La fotografia, d'Edward S. Curtis, va ser reproduïda per John Andrew & Son, propietaris d'una empresa de gravat a Boston, Massachusetts. El treball produït per la firma va aparèixer en publicacions de l'època.
"Vull fer-los viure per sempre"
3 de 18 Edward S. Curtis / Library of Congress
"Vull fer-los viure per sempre"

Curtis era un fotògraf professional excepcional. Els seus primers negatius dels nadius americans van guanyar el reconeixement internacional, i el 1904 els seus retrats de la societat de Seattle li van valer una invitació per conèixer el president Theodore Roosevelt. La dignitat i l'empatia que transmetien les seves fotografies van meravellar el món.
La reserva
4 de 18 H.H. Clarke / Getty
La reserva

Gerónimo (1829-1909), el cap dels apatxes chiricahua que una vegada va terroritzar els colons d'Arizona i el nord de Mèxic, conduint un cotxe –vestit amb barret de copa– a Oklahoma, on va acabar la seva vida com a granger, tancat en una reserva.
Alaska
5 de 18 Henry i Alfred Lomen / Contacto Photo
Alaska

Mare inuit amb fill a l'esquena, una imatge que forma part d'un reportatge de Henry i Alfred Lomen realitzat a la dècada de 1900 i que ofereix una visió de la vida dels esquimals d'Alaska de principis del segle XX, durant una de les febres de l'or més importants del continent nord-americà. Les imatges revelen les condicions de vida de la població nativa de Nome, Alaska.

Els primers canadencs
6 de 18 Hulton Archive / Getty
Els primers canadencs

Caps de les tribus que vivien al territori que avui és el Canadà, a cavall, amb tocats llargs i amb plomes. Un porta una Union Jack.
La història en color
7 de 18 Frédéric Duriez / Contacto Photo
La història en color

Un retrat d'Iron White Man, de la tribu sioux, als voltants del 1900. White, que va viatjar amb Buffalo Bill, va vestit amb l'uniforme de policia amb el qual actuava amb Buffalo Bill pels pobles. La imatge original, probablement de Richard Throssel, pren vida amb l'acoloriment del tècnic Frédéric Duriez.
Navajo
8 de 18 Frédéric Duriez / Contacto Photo
Navajo

Fotografies del 1900 aproximadament, atribuïdes suposadament a Richard Throssel, acolorides recentment, on homes de la tribu navajo posen amb màscares i barrets que representen diverses deïtats de la seva cultura.
Ocell
9 de 18 Frédéric Duriez / Contacto Photo
Ocell

Rose Bompard, Bird, de la tribu corb, a principis del 1900. Increïbles retrats d'autoria incerta, fets al voltant del 1900, han pres vida gràcies al treball d'acoloriment.
Fumant la pipa
10 de 18 Hulton Archive / Getty Images
Fumant la pipa

Un nadiu americà de la tribu blackfoot fumant fora del seu tipi a la llum de la lluna, al campament tribal de la reserva del Parc Nacional Glacier, a Montana.
La fi d'un món
11 de 18 Library of Congress
La fi d'un món

11 nens i adults dels miniconjou, una divisió de la nació lakota, en un campament de tipis l'any 1891. L'assentament occidental a Amèrica va provocar la fi de la manera de viure de les tribus indígenes.
Una mare
12 de 18 Edward S. Curtis / Northwestern University Library
Una mare

Una mare hopi amb el seu nadó, fotografiats per Edward S. Curtis l'any 1922. El poble hopi és una ètnia indígena d'Arizona i l'idioma hopi és una de les prop de trenta llengües pertanyents a la família lingüística utoasteca.
Gerónimo
13 de 18 Hulton Archive / Getty
Gerónimo

Nascut a la tribu dels apatxes bedonkohe, l'any 1880 les tropes del governador militar de Sonora, a Mèxic, van assassinar la seva dona, els seus tres fills i la seva mare. Gerónimo va venjar-se acompanyat del cap dels apatxes chiricahua. Junts van atacar Sonora, on van morir nombrosos soldats mexicans. En els anys següents es van succeir els atacs a diverses ciutats mexicanes, fet que el va convertir en una llegenda. Finalment va ser obligat a viure en una reserva.
Tribus nòmades
14 de 18 William Henry Jackson / Getty Images
Tribus nòmades

Una família pawnee posant fora de la seva casa a Loup, Nebraska. Els pawnees són indis de les planes, la majoria dels quals eren nòmades i vivien en tipis.
Els shoshoni
15 de 18 Otto Herschan / Hulton Archive / Getty Images
Els shoshoni

Nadius americans de la tribu shoshoni a Salt Lake City, Utah, el 1869.
1935
16 de 18 General Photographic Agency / Getty Images
1935

Una noia nativa americana fumant un cigarret, cap al 1935.
Ta-Tanka
17 de 18 J.E. Whitney / Getty Images
Ta-Tanka

Ta-Tanka-Nazin, Búfal Dempeus, cap sioux americà; Ànec, cap de la tribu dels blackfoot, i Marpiya Okinajin, Nas Tallat, fotografiats el 1860.
'Oasis in the bad lands'
18 de 18 Edward S. Curtis / Field Museum Library / Getty Images
'Oasis in the bad lands'

Oasis in the bad lands, còpia original d'Edward S. Curtis, de mitjans del segle XX. La còpia està feta a partir d'un ferrotip, una tècnica en què es fotografia directament en positiu, sobre un full de metall, ennegrit mitjançant esmaltatge i emprat com a suport per a una emulsió fotogràfica.
stats