A ustràlia sempre crema. El foc és una estratègia de regeneració dels seus ecosistemes. Però mai havia cremat com ho està fent ara. Els 10,7 milions d’hectàrees cremades des del novembre són una xifra baixa comparada amb el balanç d’altres anys. Però la concentració del foc al sud i el sud-est del país (Nova Gal·les del Sud i Victòria), una zona de boscos temperats que fins ara cremava cada 50 anys -ara sembla que ho farà cada 20 anys- i que alhora alberga molts parcs nacionals i zones de conservació de la fauna del país, és el que es considera un episodi únic. També és únic “el comportament d’aquests focs pel que fa a la intensitat i els canvis de comportament dels pirocúmuls”, explica la investigadora del Creaf Andrea Duane. “Aquest foc té lloc en un país amb recursos i molt preparat, però l’incendi ha pujat un graó”, coincideix Oriol Vilalta, director de la Fundació Pau Costa. I aquest graó de més té un origen molt clar: l’emergència climàtica.

La crisi climàtica

La sequera acumulada durant més de 20 mesos, amb rècords de falta de pluja en diverses parts d’Austràlia, i les temperatures històriques del 2019 al país (fins a 1,5 oC per sobre de la mitjana) han estat la combinació explosiva que ha donat peu a la tragèdia. Tots els experts coincideixen que l’origen es troba clarament en la crisi climà- tica que vivim i presagien un futur en què tornarem a veure incendis devastadors en zones que habitualment no cremaven. I l’emergència climàtica que ha originat l’episodi pot veure’s alhora agreujada per l’episodi mateix: segons la NASA, els incendis ja han emès 400 milions de tones de CO2, el mateix que emet Austràlia cada any per la crema de combustibles fòssils, diu Pep Canadell, de Global Carbon Project, des de Tasmània.

Un clima propi

La crisi climàtica fa que vegem atmosferes ines- tables cada cop més sovint, i quan uns incendis de tanta intensitat com aquests s’uneixen a una atmosfera inestable, el foc pot generar el seu pro- pi sistema climàtic; és el que s’anomena pirocú- muls, que a Austràlia s’han produït diverses vega- des aquestes dies. El fum del foc genera el seu propi sistema nuvolós, amb molta calor atrapada, i pot arribar a crear els seus propis llamps i forts vents, de manera que l’incendi es retroalimenta. No és una cosa excepcional d’Austràlia: passa en molts incendis, però ha agreujat molt la situació.

1.000 milions d'animals morts

Austràlia presenta una de les diversitats i ri- queses de vida salvatge més grans del món. El 81% de la seva fauna (244 espècies) és endèmi- ca; per exemple, marsupials com el coala i el cangur. El professor Chris Dickman, de la Uni- versitat de Sydney, calcula que en aquests in- cendis han mort uns 1.000 milions d’animals, dels quals 800 milions a Nova Gal·les del Sud. El 40% dels incendis han afectat zones prote- gides, diu Global Forest Watch, i les flames amenacen desenes d’espècies en perill d’extin- ció o que el voregen. Els coales estan classifi- cats com a “vulnerables”, un graó per sota de les espècies