Medi i crisi climàtica

Una imatge colpidora quan es veu des de l'aire: la tala il·legal que dessagna l'Amazònia

La iniciativa insígnia de la COP30 és un fons contra la desforestació dels boscos tropicals, però hi ha qui aprofita fins i tot els projectes de conservació per destruir

Imatges de dron mosten un camió transportant troncs al territori indígena Kaxarari, a Porto Velho, estat de Rondonia, Brasil, el 12 d'agost de 2024.
18/11/2025
4 min

BarcelonaLa desforestació és una imatge colpidora quan es veu des de l'aire. El verd continu del bosc s'acaba, seccionat per un tall perversament recte, i a partir d'allà, terra erma. A vista d'ocell, l'impacte visual és demolidor i ajuda a copsar la tragèdia que suposa la sagnia dels boscos tropicals. Els drons dels fotògrafs de Reuters Adriano Machado i Ueslei Marcelino han tret a la llum aquesta desforestació en una zona del sud de l'Amazònia, a l'estat brasiler de Rondônia, que afecta fins i tot part d'un territori indígena protegit, el dels kaxarari.

El que no transmeten les imatges és la complexitat del complot criminal que ha originat aquesta destrucció. Els camions carregats de troncs que el dron capta travessant la selva sembla que provenen de la tala il·legal que s'amaga darrere d'un suposat projecte de reducció d'emissions de carboni, ni més ni menys.

Una vista aèria mostra una zona desforestada prop de Porto Velho, estat de Rondônia, al Brasil, el 6 de febrer del 2025.
El foc és una arma molt útil per als desforestadors, que l'han fet servir també en aquesta zona del ranxo d'Ituxi, prop de la terra indígena kaxarari, a Porto Velho, estat brasiler de Rondônia.

Aquests dies l'Amazònia brasilera és més al centre del món que mai, perquè acull la cimera de l'ONU contra el canvi climàtic, la COP30. L'elecció d'aquest ecosistema únic com a sala de reunions dels governs del món pretén, precisament, cridar l'atenció sobre la importància dels boscos tropicals en la lluita contra l'escalfament global. L'Amazònia captura cada any milions de tones de CO₂ de l'atmosfera, però aquesta mateixa capacitat reguladora del clima s'està veient amenaçada per la constant desforestació i la degradació de la selva, a causa de la sobreexplotació econòmica. El president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, acull la COP30 com a amfitrió amb la promesa d'aturar i revertir la desforestació de l'Amazònia.

Però un reportatge de Reuters publicat en les últimes setmanes revela que fins i tot els mecanismes que l'ONU va posar en marxa per reduir les emissions de CO₂ al món estan contribuint a la desforestació de la selva amazònica. Els mercats voluntaris de carboni serveixen per impulsar projectes que redueixin les emissions de CO₂, sigui reforestant o evitant la desforestació, i vendre aquests crèdits de carboni a empreses per compensar les seves emissions.

Operació Greenwashing

Doncs bé, Reuters ha analitzat 36 projectes de conservació a l'Amazònia brasilera que ofereixen crèdits de carboni i ha trobat que almenys 24 inclouen persones o empreses que han estat multades reiteradament pel govern brasiler per desforestació il·legal. El cas paradigmàtic és el de Ricardo Stoppe Junior, que va ser detingut el 2024 dins d'una investigació policial anomenada operació Greenwashing.

Un camió transportant troncs a través de terres indígenes kaxarari, a Porto Velho, estat de Rondônia, al Brasil, el 12 d'agost del 2024. La imatge, aèria, va ser captada per un dron.
Grues movent troncs durant una operació d'agents de l'Institut Brasiler de Medi Ambient i Recursos Naturals Renovables (IBAMA) per combatre la desforestació a Porto Velho, estat de Rondônia, el Brasil, el 8 de febrer del 2025.

Stoppe s'ha presentat en els últims cinc anys com a emprenedor dels mercats de carboni i ha venut milions de crèdits de CO₂ per uns projectes on assegurava haver salvat de la desforestació 10.000 quilòmetres quadrats de selva. Però en realitat el que feia era subornar les autoritats per aconseguir títols de propietat fraudulents i permisos de tala (que es donen per a tala controlada) que feia servir per tallar arbres il·legalment i vendre la fusta com si fos legal. I tot això mentre venia els seus projectes com si fossin de conservació perquè empreses d'arreu del món compressin els seus crèdits de carboni. La trama criminal de Stoppe havia extret fusta il·legalment també de la reserva indígena kaxarari.

Un camió transportant troncs en terres indígenes kaxarari, a Porto Velho, estat de Rondônia, el Brasil, 12 d'agost del 2024.

Els inspectors de l'Institut Brasiler de Medi Ambient i Recursos Naturals Renovables (IBAMA) treballen per combatre la desforestació. Però els principals protectors de l'Amazònia sempre han estat els pobles indígenes, com els kaxarari, que es veuen amenaçats directament per flagells com la tala il·legal.

Agents de l'Institut Brasiler per al Medi Ambient i els Recursos Naturals Renovables (IBAMA) inspeccionan troncs de la selva amazònica en una serradora durant una operació per combatre la desforestació, a Porto Velho, estat de Rondônia, el Brasil, 5 de febrer del 2025.
Domingos Martins Kaxarari, cap del poble de Marmelinho, a la terra indígena kaxarari, explica que el seu poble no va voler participar en el projecte de captura de carboni de Ricardo Stoppe perquè sospitaven que desforestava les seves terres.

La iniciativa insígnia de la COP30 brasilera ha estat el Fons Boscos Tropicals per Sempre (TFFF, en les sigles en anglès) que ha impulsat Lula da Silva i que ja ha recaptat 5.500 milions de dòlars. Representants de 53 països van signar la declaració d'adhesió a aquest fons, a la ciutat amazònica de Belém, on se celebra la cimera, i es van comprometre a protegir tots els boscos tropicals, que es troben en el Sud Global. Queda veure que aquest nou capital verd no acabi obrint escletxes com les que generen els mercats voluntaris de carboni, i no sigui aprofitat també per alimentar complots criminals que dessagnen l'Amazònia.

stats