Una planta baixa de Barcelona, d’aquestes que són la base de la terrassa d’un centre d’illa, ha passat de ser un habitatge llarg i estret, fosc i molt fragmentat, a mostrar-se com una llar lluminosa i amb un innegable punt escenogràfic. La clau d’aquest projecte de reforma signat per CRÜ –un estudi d’arquitectura dirigit per Joan Astallé en col·laboració amb Lluís Salvatella i Jana Amengual– és haver sabut entendre la importància del minúscul pati que hi havia pràcticament al centre de la vella casa. I sobretot haver vist les possibilitats transformadores d’aquell espai que en altre temps va ser residual.

Era tan petit, aquell pati, que podem dir que tenia les mides d’una banyera. Ho podem dir després d’observar el que hi ha fet CRÜ per canviar radicalment l’aspecte i també la manera de viure a la casa: els arquitectes han tombat les limitacions verticals de l’antic pati i, amb una estructura de biguetes de ferro, han creat una mena d’atri que esdevé un espai neuràlgic de la llar. Ara és el lloc per regalar-se un bany relaxant, però té molts més beneficis. Construïda la banyera central en una plataforma d’aproximadament mig metre d’alçada respecte del nivell general, és també el lloc que centralitza els serveis humits de la casa. Amaga les canonades que proveeixen el lavabo que hi ha en un dels costats de la banyera; les que van a l’aigüera de la cuina que té en un altre dels costats, i també permet les jardineres de plantes bastant exuberants que envolten el bany i que, a més, són un gran teló de fons per a la cuina i el menjador.

Tampoc no és això tot el que aquest espai central aporta a la casa. Com a sostre d’on hi havia el petit pati, els de CRÜ hi han situat un gran lluernari. Així, la parella que hi habita no només pot fer un bany amb el cel a sobre, sinó que a més és l’espai per on entra una gran lluminositat a un habitatge que com a altres entrades de llum només té els dos extrems. A més, com que el lluernari té un mecanisme per obrir-lo, facilita que l’habitatge es ventili.

Ara bé, segons remarquen els responsables del projecte de reforma, un dels aspectes més positius que té haver fet aquest espai central per al bany, la llum i la vegetació és que resulta determinant per a la distribució de l’habitatge. Es tracta, sens dubte, d’una distribució original per la manera oberta en què es relacionen les distintes estances i perquè bona part d’aquesta casa no té envans. De fet, des de la mateixa entrada a la llar, un moble d’armaris dona pas pels dos costats a un espai multifuncional, que pot ser saleta, estudi o un segon dormitori si es necessita. És el mateix tipus de moble que hi ha al dormitori principal, una estança que està en relació directa i oberta amb el bany central de la casa, l’espai més lúdic. Això sí, amb accés des de l’habitació dels propietaris hi ha un bany amb dutxa i inodor, de total intimitat. Com també ho és, tancat i íntim, un petit bany per a les visites.

En tot cas és interessant veure com la nova distribució d’aquesta casa, des de l’entrada fins a la terrassa –que té una petita bassa–, ha generat una seqüència d’espais que hi afavoreix la circulació fluida, no només física, sinó també visual. Però alhora es manté la intimitat de les estances, gràcies als distints nivells i a elements separadors tan amables com ho són unes bones plantes.