A Matadepera, al peu del massís de Sant Llorenç del Munt, una parella jove ha aixecat la seva primera casa en una parcel·la de 600 metres quadrats que formava part d’una propietat familiar. El lloc, pla i orientat al sud, estava envoltat de dues altres cases i esquitxat per alguns arbres. Els propietaris volien un habitatge senzill però modelable, capaç d’oferir intimitat sense renunciar a l’obertura i a la llum, i prou flexible per adaptar-se als canvis que pugui portar la vida.

Els arquitectes Alventosa Morell –un estudi amb seu a Barcelona, fundat i dirigit per Marc Alventosa i Xavier Morell– van respondre amb una idea força clara: una casa modular que s’adapta al terreny i al clima, més que no imposar-s’hi. Així, tal com es pot veure al plànol adjunt, el projecte es desplega en nou mòduls idèntics, organitzats en un eix escalonat d’est a oest. Aquesta estructura els ha permès conservar els arbres existents, orientar la majoria d’estances cap al sud i mantenir la distància visual amb els veïns. La seva forma fragmentada i rítmica, de volums que avancen i retrocedeixen, genera espais intermedis, visuals obertes i una relació natural amb el jardí. També obre nombrosos recorreguts dins el mateix habitatge.

El mòdul central s’eleva lleugerament per damunt de la resta, i amb aquest gest simple es defineix el cor de la casa: la sala, banyada de llum a l’hivern i travessada per una ventilació creuada a l’estiu. Les obertures a diferents alçades i façanes connecten l’interior amb el paisatge i permeten que la casa respiri.

La importància de la matèria

La clau del projecte arquitectònic, però, no resideix tant en la forma com en la matèria. Els murs de càrrega de maó vist —nu, sense revestiment ni disfresses— són alhora estructura, pell i recurs tèrmic. Amb la seva massa, acumulen la calor del sol a l’hivern i mantenen la frescor a l’estiu. Aquest treball amb la inèrcia tèrmica, combinat amb l’orientació solar i la ventilació natural, garanteix un confort estable al llarg de tot l’any sense dependre gaire de sistemes mecànics. “Entenem la sostenibilitat com el resultat lògic d’un procés rigorós, eficient i compromès amb una arquitectura racional, contextual i ambientalment sensible”, resumeixen els arquitectes d’Alventosa Morell.

El maó, deixat al descobert, també es pot contemplar com una declaració estètica. Les seves textures i juntes dibuixen una graella subtil que dialoga amb les voltes catalanes dels sostres i amb els buits de les finestres. Al cap i a la fi, aquesta és una arquitectura que beu de la tradició constructiva local sense caure en la nostàlgia. El llenguatge mediterrani es tradueix aquí en la sinceritat dels materials, en la llum natural i en la relació que s’estableix entre l’interior i l’exterior.

La continuïtat dels espais interiors s’estén cap al jardí a través de pèrgoles vegetals que repeteixen la retícula estructural i, d’alguna manera, contribueixen a crear refugis climàtics. Sota aquestes ombres filtrades, la vida domèstica es projecta cap a fora i la casa respira amb el seu entorn. L’espai, tant a dins com a fora, es pot viure com un conjunt o dividir-se en àmbits més íntims, segons el moment o les necessitats: aquesta és una casa flexible i sense jerarquies, preparada per evolucionar amb els seus habitants.

Amb una superfície construïda de 143 metres quadrats, la Casa GJ –nom que els arquitectes donen al projecte– és un exercici d’equilibri: ni gran ni petita, ni rural ni urbana, ni tecnològica ni vernacla. És, sobretot, una casa que torna a la idea essencial d’habitar —amb sentit del lloc, del clima i del temps–. En la seva aparent simplicitat, amaga una saviesa acumulada en la tradició catalana de construir bé, amb materials honestos, amb mesura i amb una intel·ligència climàtica que avui torna a ser imprescindible. Alventosa Morell signen aquí una arquitectura serena, racional i també arrelada, que troba en el maó nu no només un material, sinó una manera de viure càlida, duradora i en diàleg constant amb la llum i amb la terra.