És una resposta arquitectònica a una situació de crisi. Més ben dit, de crisis diverses, crisis en plural. The Voxel és una cabana per passar la quarantena, per confinar-se: una resposta a la crisi sanitària. És un edifici ecològic, km 0, autosostenible, com a via per a la construcció en temps de crisi climàtica. És un lloc petit, de 16 m2, però autosuficient, d’usos versàtils i mirada ampla que pot servir com a investigació davant la falta de territori i la sobreexplotació urbanística. I és, entre altres coses, un projecte pensat i materialitzat al mateix lloc, fruit d’un compromís de l’arquitectura amb l’àmbit local, en una època de qüestionament –de forta crisi– de la globalització. A tot això és al que dona resposta.

Segurament són aquests plantejaments, i segur que també d’altres, els que es van fer per construir The Voxel durant el curs 2019-2020 del màster en edificis ecològics avançats i biociutats (MAEBB) de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), un màster dirigit per Vicente Guallart i Daniel Ibáñez que es desenvolupa al Valldaura Labs, al Parc Natural de Collserola. Els alumnes, amb alguns investigadors i experts com a assessors, són els autors de The Voxel (un vòxel és un píxel volumètric), un projecte que ells mateixos van construir en un termini de cinc mesos, en situació de confinament, entre l’abril i l’agost del 2020. Un treball de concepció, però també de materialització, del qual va sortir aquesta cabana, pensada perquè una sola persona s’hi aïlli els catorze dies de la quarantena i, en aquest temps, sigui autosuficient i disposi de totes les necessitats materials per a un autoconfinament.

El que és necessari

Amb més altura que metres quadrats de planta, i construïda totalment en fusta de pi, l’interior de The Voxel és un espai petit que ofereix una sensació de tenir més amplitud de la que té en realitat. Potser pel joc d’alçades, potser perquè hi ha la possibilitat de pujar al llit o de convertir-lo en el lloc d’estar, de lectura, o també un lloc des del qual es pot contemplar l’interior de la mateixa casa o els meravellosos paisatges que l’envolten. Una superfície intermèdia també pot servir de llit, només s’hi ha de baixar el matalàs i posar-lo a sobre d’una taula que, en un altre moment, haurà servit per menjar o per treballar mirant cap a l’exterior. Igualment, la dutxa és una cabina exterior, una sortida per a les jornades de confinament. 

Situada molt a prop del Valldaura Labs, la cabana està equipada amb tres panells solars al sostre –on també hi ha espai per a la sembra– i una bateria d’emmagatzematge independent, dissenyada específicament per alimentar la il·luminació i els dispositius elèctrics d’un sol resident. També està resolt el sistema d’aigua, tant per a la recollida de les pluvials com per al reciclatge d’aigües grises i el tractament de les brutes dins un sistema de biogàs autònom que genera combustible utilitzable per cuinar o escalfar, a més d’adob orgànic. Tan perfectament aïllada de l’exterior com amb una connexió d’allò més estreta amb el pulmó verd que és el Parc Natural de Collserolla, The Voxel promou que la quarantena sigui un moment de relació intensa amb la natura. La cabana transpira un esperit natural i relaxant, com transmet tot el seu voltant. 

A menys d’un quilòmetre

La cabana és una construcció amb fusta contralaminada de pi blanc (Pinus halepensis), quaranta pins tallats en un radi de menys d’un quilòmetre del lloc de la construcció. Aquesta tala es va fer a partir d’un pla de gestió sostenible aprovat a Collserola per fomentar el creixement dels arbres més petits i la biodiversitat, ja que la biomassa forestal creix cada any un 3% i els arbres en creixement són els que absorbeixen més CO2. Segons afirmen des de la direcció del màster del qual va néixer The Voxel, “el projecte respon a l’interès per l’impuls d’una nova generació d’edificis ecològics que fan servir la fusta contralaminada estructural (CLT), que està cridada a ser un material fonamental per construir edificis que contribueixin a combatre el canvi climàtic”.

Si en aquest projecte, com a tots els que es fan des de Valldaura Labs, s’ha posat interès en el que es fa, amb el mateix interès treballen la manera de fer-ho. Els pins es van fressar, assecar, processar i premsar, tot al lloc mateix, en un procés que, de la mateixa manera que posa en valor els materials locals, de km 0, també promou les tècniques industrialitzades als tallers de Valldaura i en mans dels alumnes del màster. En aquest procés de treball, que busca restar al màxim l’empremta ecològica que tradicionalment provoca la construcció i que fins i tot persegueix l’empremta positiva, guanya sentit entendre la traçabilitat dels materials, i per això totes les fustes es van codificar per conèixer-ne l’origen. Per això, també, els panells es van unir amb juntes de solapament i tacs de fusta, sense elements de metall, per no trencar el compromís d’utilitzar materials menys intensius amb el carbó. Igualment, des del respecte i per a una millor eficàcia, es va embolicar l’estructura de fusta amb una capa d’aïllament de suro, cosa que afegeix una doble pell de fustes que, lleugerament cremades, augmenten les seves propietats com a aïllant.

Sí, The Voxel és un experiment, una prova, un prototip, però com a investigació arquitectònica aporta nombroses idees que són claus per al present i que, si més no mediambientalment, marcaran la construcció del futur.