E ra la casa amb la qual somiava una família estrangera per a les seves vacances d’estiu. Ara asseguren que, de tan bé que s’hi troben, la fan servir tot l’any, tantes vegades i temporades com poden. Quan van descobrir Can Palmer, en una àrea urbana just als afores del poble de Deià, molt a prop de Ca n’Alluny -la casa on va viure Robert Graves des del 1932 fins a la seva mort, el 1985, ara museïtzada-, era una construcció dels anys vuitana, de dimensions ajustades per a una parella amb un sol fill, en una parcel·la d’uns 1.500 m( 2) i amb unes vistes espectaculars sobre el mar de ponent.

El projecte de reforma, ampliació i paisatgisme es va encarregar a Moredesign, un equip d’arquitectura i disseny dirigit per Manuel Villanueva i Oro del Negro, amb seu al mateix Deià. Els de Moredesign són experts en la revisió contemporània de les tipologies i pràctiques constructives tradicionals de la Mediterrània i especialment de la zona de la Tramuntana mallorquina, amb una important recuperació de les tècniques artesanes. Reconeixen que els propietaris de Can Palmer els van donar temps i confiança, que és el que es necessita per refer amb la tècnica antiga la junta de les pedres de la façana, per recuperar les bigues velles, per donar més materialitat a la pedra de Binissalem, per fer a mà els ferratges o també el terra tradicional de macs de torrent al porxo d’entrada, per dur a terme tot un projecte de reconnexió de la casa amb el jardí, per construir bona part del mobiliari o per concloure fins al detall l’interiorisme de l’habitatge.

Així, Can Palmer és una residència en la qual tot té un sentit de connexió amb el temps -el present amb el passat però també amb les èpoques de l’any i fins i tot amb les hores del dia- i de connexió amb el lloc on està ubicada. Tot i la contemporaneïtat amb la qual s’ha afrontat la reforma, especialment per la confortabilitat i la concepció sostenible que va guiar la seva construcció, aquesta casa transmet atemporalitat, com si molt del que en fa part hi hagués estat sempre, com si hi hagués de ser per sempre més.

La atemporalitat, en tot cas, fa referència a la convivència harmònica amb el pas dels anys, de les dècades. Una altra cosa és l’obertura que Moredesign va projectar a Can Palmer perquè la casa guanyés el sol del matí, tant com té guanyades les postes de sol sobre el mar. Per això, l’entrada de la casa, per la part del darrere -que dona a llevant-, s’eixampla i es pot tancar només amb vidre i així no només s’il·lumina l’interior de l’habitatge, sinó que s’obre pas al món del matí, als fruiters que hi han anat sembrant o a la tauleta que s’ha habilitat per als esmorzars assolellats a l’exterior.

Connexió -dèiem- també amb el lloc, a través dels materials utilitzats, però també dels volums i les formes. D’aquí que l’ampliació de la casa presenti una forma sinuosa o que la sala d’estar baixi dos graons per acompanyar la topografia del terreny. D’aquí també la reconstrucció d’alguns marges i la creació d’uns altres que van conformant un fructífer recorregut pel jardí.

La preocupació per la sostenibilitat dels propietaris i dels responsables del projecte van fer que Can Palmer sigui una casa sostenible que funciona amb molt poca despesa energètica. Els materials majoritàriament ecològics, l’aïllament de l’edificació, el sistema de recuperació de calor concebut, la creació d’aljubs per a l’aprofitament de l’aigua de pluja, la ventilació creuada o el fet que la llum arribi a travessar el seu interior fan que aquest habitatge tingui tanta calidesa com frescor quan la necessiten.

El blanc dominant que enguixa les parets, els mobles d’obra, les llars de foc de les quals gaudeixen a la zona d’estar i als dormitoris principals; el blanc de les bigues que treu pes al sostre dels dormitoris, però també el blanc marfil del microciment de bona part del terra, tota aquesta blancor, que conviu amb la fusta dels vells llenyams, de les taules, dels llits i les lliteres, contribueix a donar a Can Palmer una atmosfera assossegada, per a un viure plàcid al cor de la Tramuntana.