Explica l’arquitecte Daniel Tigges que, durant una visita d’obra a la casa que van construir al barri de Montjuïc, a la ciutat de Girona, va comprovar fins quin punt aquest habitatge unifamiliar respon al confort climàtic i a l’estalvi energètic amb els quals es va concebre. Explica que era el matí i feia molt fred i que, quan van entrar dins la casa, “la temperatura era perfecta, i això que encara no s’hi havia instal·lat la bomba de calor”. L’arquitecte assegura que a l’estiu, en el moment de les temperatures més altes, passa el mateix, que l’interior es manté més fresc gairebé sense haver de fer una despesa energètica. Tan baixa és la demanda anual d’energia per a calefacció i refrigeració en aquesta casa -9 i 1 kWh/m² (quilowatt hora per metre quadrat útil), respectivament- que va aconseguir el certificat de Passivhaus. La Casa P, així és com la van batejar, és un projecte de Tigges Architekt -un estudi amb seus a Barcelona i Basilea- i Micheel Wassouf, d’Energiehaus.

Situada a la part més alta d’una parcel·la des de la qual es gaudeix de la verdor de la vall de Sant Daniel i de la imatge del Montseny, la casa necessitava una bona cimentació per contribuir a la contenció d’un terreny que té un pendent molt acusat. L’elecció de materials naturals i de baix impacte també està entre les prioritats dels arquitectes: és essencial per aconseguir una casa sostenible i eficient des del punt de vista energètic, però també per oferir la confortabilitat desitjada. En aquest sentit, la Casa P, que formalment fa un gir de manera singular a la tipologia clàssica de nau amb coberta de dues aigües, potencia i renova la bona convivència del formigó i la fusta. Formigó per construir el soterrani -només semienterrat- i la planta baixa, tots dos amb una part incrustada en el pendent del terreny. Aquesta estructura de formigó és la base que sustenta la planta més alta de l’edificació, feta tota ella de fusta.

L’arquitecte d’origen suís Daniel Tigges també fa un gir als materials i inverteix el seu color més habitual. No és una solució només estètica. El propietari de la casa no volia que la fusta l’obligués a un manteniment periòdic. Sabent que la fusta es torna grisa amb el pas del temps, es va aplicar un tractament de pintura mineral gris a la que construeix la planta alta, com si fos envellida. Agafa així un to molt semblant al més habitual del formigó, mentre que al formigó se li han afegit pigments marronosos en una voluntària confusió -o també harmonització entre els dos materials.

On sí que es mantenen fusta i formigó amb el seu to original és al gran porxo que neix de donar continuïtat al volum de la casa. Tampoc és una solució estètica -o no només- decidir situar-lo al lateral en comptes que sigui un afegit a la façana sud que s’obre a les millors vistes. Així, ubicat al costat, està pensat perquè no robi energia solar a les estances principals de l’interior, especialment a l’espai únic que, en una subtil diferència d’alçades, reuneix la cuina, el menjador i la zona d’estar a la planta baixa de la casa. La façana, feta tota de vidre amb uns atrevits perfils metàl·lics blaus, s’obre al paisatge rural, mentre el porxo lateral prolonga l’espai interior de la cuina per esdevenir una zona d’estar confortable i a recer. L’espai de la casa que fan servir més, segons diuen.

La Casa P està pensada i desenvolupada amb la premissa de reunir eficiència i estètica. La decisió de fer una façana vidriada en una orientació sud que rep molt sol a l’hivern i poc a l’estiu; el gruix dels murs i la estanquitat de l’edifici; una llar de foc que es mostra tant cap a la sala d’estar com a la cuina-menjador i que distribueix escalfor a les habitacions de la planta alta, o una ventilació controlada Zehnder -sistema de doble flux que proporciona aire net i saludable, a més de mantenir el control de la humitat i la temperatura- són només algunes de les solucions adoptades. Amb elles s’aconsegueix que aquest habitatge als afores de la ciutat de Girona ofereixi benestar i confort, a l’hora que és en si mateix una arquitectura respectuosa amb el medi natural.