Hi ha decisions que divideixen el món: Nocilla o Nutella, Mac o PC, Lego o Playmobil... De la mateixa manera, la societat queda partida en funció de si odies o adores els Crocs. Però el que no es pot negar és que aquest calçat ha suposat una autèntica revolució. ñ

Els seus inicis es remunten al 2002, quan tres amics que navegaven pel Carib van tenir la necessitat d’un calçat còmode, impermeable i que s’adherís a la coberta del vaixell. Per això van crear aquesta sabata amb forats, perquè l’aigua hi entrés i en sortís amb facilitat, i d’una resina especial molt còmoda que esmorteïa el pes i se suavitzava amb la temperatura corporal. Però, si ens fixem en la seva forma, veurem que és més antiga que l’anar a peu, ja que els Crocs són una reformulació dels esclops.

Sovint han estat titllades d’ugly shoes i la revista The Cut va afirmar que són un mètode anticonceptiu 100% fiable. Una afirmació que Nicki Minaj va contradir fent que la web de Crocs rebentés en vendes quan el 2021 va publicar una fotografia d’ella nua, enjoiada fins al capdemunt i vestida només amb uns Crocs fúcsia.

És cert que desafien els cànons establerts, especialment per a les dones. La feminitat ha estat ancestralment associada als peus petits, per allò que estiguéssim quietetes. Per tant, les grans dimensions dels Crocs i el fet d’aproximar-se massa al calçat de treball ens allunya de ser normativament boniques. Però afortunadament els temps estan canviant i, ara mateix, en plena tendència de sabates tosques i de grans dimensions (chuncky), els Crocs s’hi adeqüen perfectament.

Un dels forts de la marca Crocs són les col·laboracions, tant amb firmes independents com d’alta gamma, com la que va fer amb Balenciaga amb uns Crocs versió stiletto; un joc irònic de contraris que unia la rudesa del Croc amb la delicadesa del tacó d’agulla. Similar al que va fer el col·lectiu Tokyo Beams quan el va fusionar amb el mocassí, i en què es podia triar entre pins de borles, de botons daurats o de “mossegada de cavall”, tot emulant les decoracions d’aquest clàssic del calçat masculí. La firma Sankuanz, amb la idea de “sabata per a sabata”, et deixa escollir si vols els Crocs estàndard o, introduint-les en una sola extraïble, obtenir-ne uns de plataforma. Una proposta que enllaça amb l’essència de l’esclop, que sovint es duia amb les sabates posades. La darrera de les col·laboracions ha estat amb MSCHF, que ha fusionat els Crocs amb les seves polèmiques botes d’Astro Boy.

Siguis de Crocs o no, s’ha de reconèixer que és difícil trobar un calçat que reuneixi totes les seves característiques: unisex, no entén de classe social ni d’edat, serveix per a qualsevol ocasió –fins al punt que s’ha dut en catifes vermelles–, permet a l’usuari personalitzar-les amb els pins i es reinventa constantment amb les col·laboracions. Un èxit rodó de vendes que, més enllà de ser un disseny de sabata, ha creat una nova concepció de calçat al replantejar els límits que definien la disciplina. I això, en disseny, no passa cada dia.