La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

He descobert el Colmado Mignon, l’últim projecte de la fotògrafa Maria Dias. Es tracta d’una petita botiga al barri de Sant Antoni de Barcelona on trobareu objectes de decoració antics i de segona mà, algunes peces de roba i un racó amb llibres i revistes amb especial dedicació a la fotografia. Un lloc on la bonicor està assegurada.

No he pogut parar de pensar en Los Bridgerton, la sèrie de Netflix. Ho confesso: jo també m’hi he enganxat i he vist la segona temporada. I és que, encara que ens faci vergonya, en aquesta secció també tenim plaers inconfessables i aquesta sèrie n’és un. Protagonistes guapíssims, trames romàntiques, vestits d’època i decorats victorians... Què més es pot demanar per desconnectar?

He llegit Sexe fora de norma (Raig Verd), un recull de literatura eròtica feminista que aplega 14 contes en què l’erotisme i la sexualitat són protagonistes. La gràcia d’aquestes històries és que s’allunyen dels estereotips marcats per la pornografia i exploren nous camins cap a la sensualitat amb les paraules.

He degustat plats de diferents restaurants de Barcelona -tots boníssims- al All Those Food Market, el mercat gastronòmic que, per fi!, s’ha tornat a celebrar als jardins del TNC. Tot i la pluja hi va haver una gran afluència de gent i cues en algunes parades, cosa que confirma les ganes de tornar a fer plans.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.

Descobriré la cantant belga Angèle, un d’aquells casos amb els quals et topes de tant en tant i que t’autoqüestionen: per què no l’havia escoltat abans? Que no sigui anglosaxona i que canti en francès pot ser un motiu per haver-se escapat del radar. A aquesta cantant de 25 anys l’han destacat a l’última newsletter del Primavera Sound, on toca aquest estiu. Pop de base electrònica, veu a dalt de tot i tornades delicioses. Faig tard, però penso escoltar-la sense parar.

Llegiré l’autobiografia Mi vida (Planeta), d’uns dels més grans talents que ha donat l’esport mundial, Earvin Magic Johnson. Diuen les males llengües que l’exjugador dels Lakers va refusar participar en la sèrie Tiempo de victoria (HBO) perquè la seva versió dels fets ja és aquí. Ell va ser la peça decisiva perquè el showtime triomfés a la NBA, una manera de jugar i de guanyar basada en el joc bonic i espectacular, tant dins com fora les pistes. Un indispensable del segle XX.

Debutaré llegint Víctor Recort en novel·la. I cal remarcar això de la novel·la, perquè és un autor que fa temps que cal seguir en els diferents formats i llenguatges que ha conreat en l’última dècada. Tot just acaba de publicar Pont aeri, la seva primera incursió en la narrativa amb una història que traça paral·lelismes amb els dos protagonistes de Plats bruts, a la ficció i la realitat. Un debut atrevit que s’omple de cultura pop d’un dels personatges més inquiets de l’escena subterrània de Barcelona.

Escoltaré la nova cançó dels irreductibles escocesos Teenage Fanclub. Després d’Endless arcade, el seu disc de l’any passat, ara tornen amb el senzill I left a light on, una tema de pianos, violins i una melodia que, com és habitual en ells, podria desarmar un exercit sencer.