Aquest divendres s’ha celebrat una competició insòlita: una cursa d’espermatozoides de dos estudiants. Un de la Universitat del Sud de Califòrnia i l’altre de la Universitat de Califòrnia Los Angeles. Un derbi esperpèntic que ha portat la rivalitat entre les dues institucions al súmmum de l’estultícia humana. El món acadèmic ja no és el que era. La carrera ha estat organitzada per l’empresa de nova creació Sperm Racing, fundada per quatre estudiants implicats –quina sorpresa– en l’entorn financer de les criptomonedes i la tecnologia.

La cursa ha sigut una barreja de MotoGP i e-sports. Han explicat que les mostres de semen s’han col·locat en un xip microfluídic de vint centímetres que s’ha dissenyat per imitar l’úter. Amb la intervenció d’elements químics i de dinàmica de fluids s’ha simulat al màxim l’entorn real que recorren els espermatozoides quan han de fertilitzar l’òvul. Unes càmeres d’alta resolució han capturat els moviments microscòpics, que s’han projectat en directe en grans pantalles amb comentaris, repeticions a càmera lenta i classificacions en temps real. La cursa s’ha celebrat al Hollywood Palladium de Los Angeles, amb capacitat per a quatre mil espectadors presencials, que, com a mínim, han pagat vint euros per una entrada. També s’ha pogut seguir en estríming amb la intervenció de cases d’apostes. El projecte Sperm Racing va aconseguir inicialment una inversió d'1,5 milions de dòlars amb el suport de firmes de capital risc i empreses del sector de la biotecnologia.

Com sempre, l’espectacle s’ha disfressat de causes falsament nobles. Els fundadors i adinerats Eric Zhu, Nick Small, Shane Fan i Garrett Niconienko han assegurat que la finalitat és transformar la manera com es percep la salut masculina, “convertint la fertilitat en una competició sana i mesurable”. Diuen que ha servit per trencar tabús i estimular la conversa sobre la salut reproductiva.

La competició no sembla especialment sana, sinó més aviat que només tingui finalitats econòmiques i ideològiques. Més que trencar tabús, consolida la creença que la fertilitat masculina està relacionada amb la virilitat i l’estatus. El semen associat a la font de poder, en què la velocitat dels espermatozoides és pròpia de campions naturals.

La cursa pot camuflar-se d’espectacle trepidant, però desprèn una fortor eugenèsica terrible. La selecció de mascles a partir de la qualitat del seu semen recorda els experiments destinats a millorar les qualitats genètiques d’un grup humà. Té un rerefons de racisme biològic i de selecció forçada d’individus. No és estrany que, de cop, apareguin joves mascles multimilionaris sacralitzant i quantificant la fertilitat, en un context en què Elon Musk presumeix de tenir catorze fills, alguns amb suposades altes capacitats.

Les virtuts del vigor de l’esperma té una altra cara: la de les dones com a simples contenidors per engendrar, gestar i parir. Només cal recordar la brutalitat d’El conte de la criada de Margaret Atwood i el poder associat a la cerimònia, l’eufemisme utilitzat per a les violacions ritualitzades amb la finalitat de fecundar esclaves. Les curses d’esperma serveixen per retornar a l’home el seu suposat supremacisme procreador. Darwinisme social en alta definició que malgasta un milió i mig de dòlars en una cursa i posa un dorsal als espermatozoides. Alerta, perquè a part de ser els més ràpids, també poden ser els més idiotes.