PalmaHi havia viscut durant la infantesa. Era la casa dels pares. Així que quan van acabar l’actual reforma, ja com a casa seva, es va estirar al racó on poc més o menys havia estat el seu dormitori. Però ara, aquell racó que antigament era fosc i estava mal ventilat, s’havia omplert de llum natural i d’aire. De fet, guanyar lluminositat, espai i sobretot salubritat –acabant amb les humitats dels llocs petits i tancats– va ser l’objectiu principal que es van fixar els Alventosa Morell Arquitectes, l’estudi dirigit per Marc Alventosa i Xavier Morell, quan van emprendre la transformació d’una casa entre mitgeres al centre de Sabadell, una edificació d’una sola planta, humil i de no gaire més de 90 metres quadrats. 

Una sola façana al carrer, de 8 metres d’amplada, i tres parets mitgeres que limiten amb els patis i garatges de les cases veïnes era l’espai que tenien per construir una llar que acabés amb les patologies existents i que guanyés en confortabilitat tenint molt en compte, com sempre és una prioritat per a aquest estudi d’arquitectura, la reducció de la despesa energètica i la contribució a la lluita contra el canvi climàtic. Ajuden a aconseguir-ho uns quants elements, materials i estratègies, però hi ha un moviment, una decisió que va ser essencial en aquest sentit: desplaçar el pati al centre de la casa. Així, es va crear un pati –els Alventosa Morell en diuen un “no pati”– al cor de la llar, un espai que n’augmenta significativament les dimensions i que ha servit per organitzar, al seu voltant, la resta de les estances de la casa.

Amb una alçada lleugerament superior a la de la resta de l’edificació, amb un sostre de vidre que disposa d’un tendal motoritzat per aturar l’entrada de sol –no de llum– els mesos que pica més fort, i amb unes finestres a la part més elevada dels murs laterals, aquest espai està ara sempre en funcionament. Construït amb ceràmica de proximitat i de gran inèrcia tèrmica, el pati és a l’hivern un espai interior que emmagatzema energia amb un efecte hivernacle, mentre que a l’estiu facilita la ventilació creuada i esdevé una terrassa exterior. És el cor de la casa, un espai per jugar, per menjar, per estar al davant de la llar de foc, depèn de la temporada, depèn de l’hora del dia, depèn del moment de la vida, però en tot cas és el lloc que comunica qualsevol dels espais de l’habitatge amb tota la resta. 

La vida, així, en aquesta casa de Sabadell ara es fa cap a dintre, mirant cap al pati interior, protegint-se del soroll i de les dinàmiques de la ciutat que entren en tota casa que es troba a peu de carrer. Des del mateix accés, un moble d’obra serveix per deixar-hi la roba d’abric, les bicicletes o el cotxet dels més petits, i serveix també de protecció i intimitat per a un gran espai que allotja, en un costat, la cuina i el menjador interior, i en l’altre, la zona d’estar. És altra vegada el pati, o el “no pati”, el lloc que dona accés als tres dormitoris (un de doble i dos d’individuals), a més dels dos banys. La casa unifamiliar, amb la reforma integral, s’ha fet més ampla, més lluminosa, més transitable, més ventilada i més saludable. També és més flexible en els seus usos i en els recorreguts, i això s’agraeix.