BarcelonaRemeno un lot immens de fotos de tauromàquia que ha caigut a les meves mans gràcies a l’art de la troballa en què Josep Valsells, de la botiga El Col·leccionista de Barcelona, excel·leix des de fa prop de trenta anys. Hi ha centenars de fotos de toreros, corrides, estocades i cornades. Són fotos dels anys 40 i 50 provinents de l’arxiu d’un destacat col·leccionista que va tenir accés a la feina ingent d’un grup de fotògrafs barcelonins especialitzats en l’anomenada fiesta nacional. D’entre la gran quantitat de fotografies, dues ens criden especialment l’atenció. “Ep, aquestes són especials!”, exclama ell. En efecte, són dues fotos sense data ni signatura de fotògraf d’una desfilada militar en una plaça de toros. Militar, només? No, nazi, i tant que sí! Les banderes, els uniformes i l’esvàstica són inconfusibles. Seria interessant confirmar si és Barcelona i la Monumental. Un document així, no diré inèdit però sí poc conegut i escassament publicat, no es troba cada dia.

Sé a qui preguntar-ho. A la Mireia Capdevila, coautora juntament amb Francesc Vilanova del fantàstic llibre Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), editat per L’Avenç el 2017. Les fotos de la plaça de toros no apareixen al llibre, però sí que hi ha una menció que pot resultar aclaridora: l’arribada, l’octubre del 1941, de la segona delegació de les Joventuts Hitlerianes a Barcelona. Els autors destaquen diversos actes inclosos en la programació dels tres dies de visita. Per exemple, l’ofrena a la Jefatura Provincial del Movimiento, les visites al Col·legi Alemany, una exhibició gimnàstica a l’Espanya Industrial, una gala al Coliseum i una altra al Tívoli, a més de la desfilada a la plaça de toros Monumental. “I tant que sí, això és la Monumental, el 12 d’octubre del 1941”, em respon de seguida Capdevila després de consultar la seva documentació.

Diumenge, 12 d’octubre del 1941, Dia de la Hispanitat, plaça de toros Monumental de Barcelona. Desfilada militar i corrida de braus per celebrar la pàtria i el règim a benefici dels orfes de la Legió. “Vivero de héroes que tuvo como supremos artífices a nuestro invicto Caudillo y al glorioso mutilado Millán Astray; y el público llenó el amplio coso, como era de esperar de Barcelona, dado el fin benéfico aludido”. Així ho explicava La Vanguardia del dimarts, 14 d’octubre, que destacava també “el alborozo de más de veinte mil almas, a las que prestaba su alegría una tarde otoñal de diafanidad incomparable”. A la Legió espanyola i les Joventuts Falangistes, les acompanyava una delegació de la secció “artisticoesportiva” de les Joventuts Hitlerianes, com a bona mostra de la perfecta sintonia que el règim franquista tenia amb el nazi, en plena Segona Guerra Mundial. Aquella tarda hi van torejar Lalanda, Bienvenida, Pepe Luis Vázquez i el mític Manolete, que va oferir la mort del brau a les Joventuts Hitlerianes. La banda de música va interpretar l'himne nacional i el de la Legió: “Que la multitud escuchó brazo en alto y en religioso silencio, roto luego exaltadamente con estentóreos gritos de ¡Arriba España!, iViva España! y ¡Viva la Legión!” L’himne alemany també va sonar fort sobre l’arena i de la salutació feixista, no se’n va escapar ningú.

Mireia Capdevila situa les fotos en el marc del discurs global del seu llibre, que va destapar, amb gran profusió d’investigació, documentació i fotos, “una Barcelona de postguerra, desconeguda i còmplice, que acull amb els braços oberts el nou amic alemany”. Això es manifesta, continua, amb l’ocupació molt freqüent de l’espai públic barceloní per part de la colònia germànica i amb la corresponent cessió a aquesta comunitat de destacats emplaçaments de les autoritats municipals del moment. Capdevila destaca que una de les visites més freqüents a la ciutat durant aquells anys va ser la de les Joventuts Hitlerianes. I la de l’octubre del 1941 –que representen les fotos que avui ens ocupen– va ser, segons el seu criteri, la que va exemplificar la màxima esplendor i plenitud de les seves exaltacions patriòtiques. El motiu? Doncs que entre 1940 i 1942 s’esdevé la màxima preponderància de l’exèrcit nazi durant la Segona Guerra Mundial. No serà fins a la derrota a la batalla de Stalingrad –el 2 de febrer del 1943- que començarà la davallada, que comportarà que les autoritats municipals barcelonines considerin que convé rebaixar el grau de simpatia i complicitat amb el nazisme.