La vaca, sagrada per a uns i necessària per als altres, és sens dubte l'animal més polaritzador de l'Índia. Per als hindús, que representen el 80% dels més de 1.300 milions d'habitants del país, les vaques són sagrades. Són símbol de riquesa, força, abundància i prosperitat, i per tant sacrificar-les es considera un sacrilegi. Però per als musulmans, els cristians i les castes més baixes de l'Índia, la carn de vaca, més barata que la de pollastre i que el peix, és un aliment bàsic. Per a molts musulmans, a més, el bestiar boví ha representat durant molt de temps el seu suport de vida, ja que han comerciat amb la seva carn, tenint en compte que són propietaris de la majoria d'escorxadors i carnisseries del país.

Des que el 2014 va arribar al poder, Narendra Modi, l'actual primer ministre de l'Índia ha impulsat una política d'exaltació dels valors tradicionals hindús, com la veneració per les vaques, que va ser una de les seves principals apostes per aconseguir el suport de la majoria hindú. Modi va guanyar les eleccions del 2019 per majoria absoluta i mes de juny passat va tornar a ser reelegit per a un tercer mandat —amb el qual no va aconseguir la majoria que esperava—; pertany al partit nacionalista hindú Bharatiya Janata Party (BJP). Braç polític de l'Hindutva, es tracta d'una xarxa de grups fonamentalistes hindús que volen que l'Índia sigui un estat hindú i proclamar l'hegemonia de l'hinduisme sobre la resta de religions.

L'auge de les 'gaushalas'

Segons el cens de ramaderia del 2020 dut a terme pel ministeri de Pesca, Ramaderia i Lleteria, la població de vaques a l'Índia –és el segon productor mundial de llet per darrere dels Estats Units– és de 192.490.000, de les quals 22,2 milions de vaques són improductives. Abans de l'enduriment de les sancions i de l'aplicació més estricta de les lleis que protegeixen les vaques, el destí habitual de molts d'aquests animals que es tornen improductius era als escorxadors musulmans o a Bangladesh, on eren exportades. Però amb la conjuntura actual, els ramaders ja no poden vendre les vaques quan deixen de produir llet i es veuen obligats a abandonar-les, ja que no les poden continuar mantenint. Com a conseqüència, cada vegada hi ha més vaques deambulant al seu aire per carreteres, pobles i ciutats, ocasionant accidents, arrasant els camps per desesperació dels agricultors o alimentant-se d'escombraries i plàstics a les ciutats. I, paradoxalment, davant la suposada protecció que els estan brindant, l'animal més sagrat i venerat per la religió hindú acaba els seus dies desorientat i abandonat a la seva sort.

Per intentar pal·liar el problema que genera l'abandonament de les vaques, al país estan proliferant les gaushalas, que literalment vol dir 'la llar de les vaques'. Es tracta d’entitats que es remunten al període vèdic (el més remot de la civilització hindú, comprès entre els anys 3000 aC i 2000 aC) dedicades a vetllar per la protecció i el benestar de les vaques. Actualment, hi ha més de cinc mil gaushalas a l'Índia; la gran majoria són gestionades per institucions de caritat que reben subvencions de l'estat, tot i que no són suficients i s'han de complementar amb donacions privades.

El refugi de vaques més gran del món

A Jaipur, la capital de Rajasthan, hi ha el refugi de vaques més gran de l'Índia i del món. La gaushala d’Hingonia, creada el 2004 pel govern de Rajasthan i actualment gestionada per l'associació sense ànim de lucre Sri Krishna Balram Seva Trust, és un centre de rehabilitació de vaques en un terreny de més de 260 hectàrees que acull 13.000 vaques, de les quals només 150 són productives. La gran majoria són vaques velles que han sigut abandonades quan han deixat de donar llet i que arriben a la gaushala escanyolides, malaltes i algunes mig moribundes després d'haver estat atropellades. "A Jaipur està prohibit deixar anar les vaques a dins de la ciutat", explica Radha Gopal Dasa mentre espera que arribi el camió amb les primeres vaques del dia. Radha, de 26 anys i membre del moviment Krixna, va arribar a la gaushala el març del 2019 després d'haver acabat els estudis d'enginyeria agrònoma. "Tenim sis camions, que surten a recórrer els carrers de Jaipur, que cada dia recullen entre 35 i 50 vaques abandonades vagant per la ciutat".

La gaushala compta actualment amb 400 treballadors, dels quals uns 150 viuen a les mateixes instal·lacions, alguns fins i tot amb les seves famílies. Una de les parts més importants és l'hospital veterinari, que pot arribar a atendre aproximadament 400 vaques, amb diferents àrees en funció de la gravetat o de l'etapa de rehabilitació de l'animal, i on moltes són operades per poder extreure'ls els quilos de residus que els taponen els estómacs, com plàstics, fusta, trossos de vidre i fins i tot alguna sabata. "Amb la millora de l'hospital veterinari hem pogut frenar les morts excessives de bestiar, tot i haver duplicat el nombre de vaques acollides en tan sols quatre anys –aclareix Radha–. Tot i que rebem un ajut de l'estat de 1.470 rupies (aproximadament 16 euros) al mes per cada vaca i donacions generoses, estem intentant ser més autosuficients generant ingressos amb la venda de productes làctics, aprofitant la llet de les nostres vaques productives".

Arriba un camió amb les sis primeres vaques del dia que s’han trobat vagant pel centre de Jaipur. Després de tallar-los les cordes i els amulets que els pengen dels colls i posar-los la identificació corresponent, passen a una zona extensa de camp on passaran dos dies abans de ser segregades per edat, sexe i raça. "Aquest és un moment molt estressant per a les vaques que fa temps que vaguen al seu aire pels carrers", comenta Radha, mentre de fons, pel fil musical de tota la finca, se sent el mantra Hare Krixna, "de manera que intentem transmetre'ls pau perquè el procés sigui el menys incòmode possible".

Altres gaushalas més petites, amb menys recursos i instal·lacions més precàries, acaben desvirtuant la raó de ser d'aquests refugis i acaben convertint-se en petites lleteries. A tan sols 16 quilòmetres d’Hingonia, i en una de les artèries principals d'entrada a Jaipur, hi ha la gaushala Shree Pinjrapol, que acull 2.500 vaques, 400 de les quals són productives. Shree Pinjrapol és privada i es va fundar fa 120 anys per donar aixopluc a les vaques sense llar. "Sobrevivim majoritàriament de les donacions, de la venda de productes làctics i de les subvencions que rebem del govern", explica Narayan Lal Aragwal, president de la gaushala, assegut davant d'un escriptori improvisat a tall de recepció amb una petita urna per a les donacions. "Cada dia arriben entre 8 i 10 vaques abandonades que derivem a Hingonia, ja que no tenim espai per acollir més animals".

Al petit espai reservat per al centre veterinari hi ha el doctor R.G. Vashistha, metge jubilat del govern de Rajasthan que treballa des de l'any 2009 com a voluntari en aquesta gaushala. "Sé que això no és la solució al gran problema que suposen les vaques abandonades –explica amb resignació–, però bé que hem de fer alguna cosa. En aquest moment tenim 20 vaques en tractament; la majoria han arribat en un estat molt deteriorat víctimes d'accidents de trànsit i amb poques possibilitats de sobreviure".

Aquests asils per a vaques, com si fossin uns balnearis dels seus últims dies, on són curades, alimentades i rehabilitades, i on són fins que moren, semblen la millor solució per a un problema agreujat encara més per un govern que fa bandera de l'hinduisme més radical alhora que promet fomentar el creixement econòmic. De tota manera, el pas previ a la mort és un espai semicobert, al qual anomenen UCI, on un centenar de vaques jeuen a terra, immòbils, algunes ja totalment cegues, consumint-se a poc a poc, i on el silenci gairebé només el trenca algun bram quan alguna de les vaques és atesa pel grup de treballadors, que els hi fan fer canvis posturals, o quan intenten aixecar les que encara poden posar-se dretes.