Els dinosaures ja s’extingien abans que caigués un meteorit
Tot i que els paleontòlegs fa molts anys que atribueixen a aquesta catàstrofe la seva desaparició, segons una nova recerca el popular xoc del meteorit no va ser la causa de la seva extinció massiva
BarcelonaQUAN FA 66 MILIONS D’ANYS un enorme meteorit va sacsejar la Terra, els dinosaures ja havien entrat en una fase d’extinció. Tot i que els paleontòlegs fa molts anys que atribueixen a aquesta catàstrofe la seva desaparició, segons una nova recerca realitzada per les universitats de Reading i Briston, al Regne Unit, i publicada a PLoS, el popular xoc del meteorit no va ser la causa de la seva extinció massiva, sinó que els va rematar. Els dinosaures ja feia milers i milers d’anys que estaven en clar retrocés.
Els científics han utilitzat un sofisticat sistema d’anàlisi estadística per processar la informació dels registres fòssils. Amb aquestes dades, han arribat a la conclusió que ja feia més de 50 milions d’anys que havia acabat el procés d’especiació dels dinosaures i, a més, havien entrat en retrocés. L’anàlisi demostra que, en el moment de l’impacte, havia disminuït la varietat de dinosaures, tot i que els seus patrons de pèrdua eren diferents segons cada espècie. Per exemple, els dinosaures sauròpodes gegants de coll llarg són els que ja vivien un declivi més ràpid, mentre que els teròpodes, el grup de dinosaures que inclou l’icònic Tyrannosaurus rex, estaven disminuint de manera més gradual.
El director de la investigació, Manabu Sakamoto, paleontòleg de la Universitat de Reading, subratlla en un comunicat: “No esperàvem aquest resultat. Mentre que l’impacte d’un asteroide segueix sent el principal factor candidat per a la desaparició definitiva dels dinosaures, és evident que ja havien passat la seva excel·lència en un sentit evolutiu“. I afegeix: “El nostre treball és innovador perquè, un cop més, canviarà la comprensió del destí d’aquestes poderoses criatures. Mentre que una apocalipsi sobtada pot haver sigut el cop de gràcia, alguna cosa més havia estat evitant que els dinosaures evolucionessin en noves espècies, fins al punt que les espècies antigues van anar desapareixent”, recalca. “Això suggereix que durant desenes de milions d’anys abans de la seva desaparició definitiva, els dinosaures ja havien començat a perdre el seu avantatge com a espècie dominant a la Terra”, afegeix.
El professor Mike Benton, de la Universitat de Bristol, i també coautor de la investigació, afirma: “Tota l’evidència mostra que els dinosaures, que havien estat dominant els ecosistemes terrestres durant 150 milions d’anys, d’alguna manera van perdre la capacitat de diferenciar-se prou ràpid en espècies. Això va ser probablement el que va contribuir a la seva incapacitat per recuperar-se de la crisi ambiental causada per l’impacte del meteorit”.
Es creu que l’impacte d’aquest asteroide gegant amb la Terra fa 66 milions d’anys va provocar milions de tones de pols que van obstaculitzar que arribés la llum del sol a la Terra i la van enfosquir. Tot plegat va provocar un refredament global a curt termini i va portar a la pèrdua generalitzada de la vegetació. Aquest desastre ecològic va fer que els grans animals que depenien de l’abundància de les plantes morissin, juntament amb els depredadors que se n’alimentaven.
La nova investigació suggereix que altres factors ambientals anteriors a l’impacte, com la desintegració de les masses continentals, l’activitat volcànica contínua i altres elements van influir en la disminució gradual dels dinosaures.
Aquesta disminució hauria tingut implicacions per a altres grups d’espècies. “La caiguda dels dinosaures hauria deixat molt d’espai als mamífers, el grup d’espècies a què pertanyen els éssers humans, que van florir abans de l’impacte, i es van preparar així per substituir els dinosaures com a animals dominants”, apunta Chris Venditti, biòleg evolutiu de la Universitat de Reading i també coautor del treball. D’altra banda, Sakamoto assenyala que l’estudi podria donar una idea de la futura pèrdua de la biodiversitat. “El nostre estudi indica clarament que si un grup d’animals està experimentant un ritme d’extinció més gran que el de substitució, és propens a l’aniquilació quan es produeix una gran catàstrofe. Això té enormes implicacions per a la nostra biodiversitat actual i futura, donada la velocitat sense precedents en què les espècies s’estan extingint a causa del canvi climàtic en curs causat per l’home”, alerta.