La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

M’han fascinat les fotografies que han participat al Wildlife Photographer of the Year, un concurs que organitza el Museu d’Història Natural de Londres, que la setmana passada va donar a conèixer els seus guanyadors. Les imatges participants tenen els animals i els paisatges com a protagonistes i comparteixen una bellesa impactant.

No he pogut parar de pensar en el discurs que va fer Emma Thompson a la Berlinale. L’actriu, de 62 anys, hi presentava el film Good luck to you, Leo Grande, però va aprofitar la trobada amb la premsa per denunciar la pressió estètica que patim les dones. “Ens han rentat el cervell perquè odiem els nostres cossos”, va dir, i va animar totes les dones a mirar-se al mirall sense judicis. Des de l’amor (propi).

M’ha enlluernat la fantàstica amistat entre la Sam i el Joel, protagonistes de la meravellosa Somebody somewhere, que trobareu a la HBO. Una sèrie sobre personatges que viuen als marges, fora dels patrons establerts per la societat. Una història sobre com l’amistat pot ser el millor regal de la vida.

He celebrat la publicació d’un llibre com Diccionaria (Cúpula), en què els autors fan una selecció d’algunes paraules comunes que, quan utilitzem en femení, tenen una connotació negativa. Un llibre feminista que vol fer pensar en l’ús -mai innocent- del llenguatge i la càrrega masclista de moltes paraules.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.

Enviaré a tothom l’enllaç del meravellós reportatge que ha publicat el diari The Guardian sobre dones skaters bolivianes. El signa Luisa Dörr i explica la formació del col·lectiu imillaskate, creat per fomentar la cultura patinadora al seu país. Un dels seus trets distintius és que practiquen l’esport amb vestits regionals, molt lluny de les estètiques urbanes occidentals. Una decisió plenament política adoptada com a símbol de resistència indígena.

Recuperaré The Corner (2000), ara que s’ha anunciat la data d’estrena de la tornada de David Simon a Baltimore. Una mena de minisèrie preqüela de The wire que ens posava en guàrdia de l’ecosistema que mou el negoci de venda de droga en una ciutat estatunidenca. Pobresa, addicció, violència i poc filtre en la que possiblement és la seva obra més crua. La nova La ciudad es nuestra estarà disponible per Sant Jordi a HBO Max.

Escoltaré Dragon new warm mountain I believe in you. Darrere d’aquest enigmàtic títol s’amaga el nou disc de Big Thief, un dels grups més interessants de l’escena indie pop-folk internacional. Liderats per la magnífica veu d’Adrianne Lenker, els de Brooklyn han aparcat els projectes individuals que els havien tingut ocupats l’últim any per tornar amb un doble disc. Vint cançons de melodies estel·lars i instrumentacions orgàniques.

Llegiré les memòries d’un dels meus músics preferits de sempre. No és cap exageració dir que Bobby Gillespie és un dels personatges clau de la música pop britànica dels últims 30 anys. Membre fundador de The Jesus and Mary Chain i, sobretot, ànima de Primal Scream, amb els quals va fomentar la fusió de la música pop i la cultura de club dels anys noranta. Un chaval del barrio és la seva autobiografia, i la publica l’editorial barcelonina Contra.