Als Estats Units, la marca de formatge Valveeta ha tret al mercat dos esmalts d’ungles amb l’olor del seu producte. Són dos colors diferents que es venen en un sol pack. Un és vermell i està pensat per servir de base. L’altre potet és de color groc, igual que el formatge processat, i té una textura que permet fer regalims de formatge fos sobre les ungles. La ferum d’aquest menjar es comença a apreciar quan l’esmalt està completament sec. El joc dels dos pintaungles costa quinze dòlars. No és la primera vegada que es comenrcialitza un invent d’aquestes característiques. El 2016 Kentucky Fried Chicken va llançar al mercat una col·lecció de pintaungles amb el gust del seu pollastre fregit. Els colors eren més o menys els dels esmalts convencionals, tot i que la gamma cromàtica de marrons i granatosos connectava amb els colors dels arrebossats i les salses quètxup i barbacoa que acostumen a acompanyar el pollastre d’aquesta cadena de menjar ràpid. Amb les ungles pintades, si et llepaves els dits notaves el gust de la carn d’animal fregida amb oli a alta temperatura. Una delícia. Les flaires que emanen del menjar del Kentucky Fried Chicken estan molt sol·licitades, perquè a Nova Zelanda també es van comercialitzar unes espelmes amb aquesta olor. Així es pot omplir la casa amb pudor defritanga sense necessitat d’embrutar la cuina, que és el somni de tot mortal.

Però l’esmalt d’ungles de formatge processat Valveeta no és l’única novetat d’aquest mes que permet untar el teu cos amb flaires alimentàries. La popular marca de cansalada envasada Wright ha decidit celebrar el centenari de l’empresa traient al mercat un perfum corporal amb olor del tradicional béicon que comercialitzen amb tant d’èxit als Estats Units. A l’etiqueta de l’ampolla, que manté els colors corporatius negres i blaus dels paquets de cansalada, s’hi llegeix “Wright nº 100”. Complementen així el nom del perfum amb una xifra, com ho va fer Chanel en el seu moment. Per demostrar que s’han esforçat a l’hora de garantir la puresa olfactiva del seu producte especifiquen que tot i que la cansalada és la nota dominant, també s’hi pot apreciar el rastre de la fusta de pomer. És un dels sabors clàssics associats a la marca perquè és la fusta amb què fumen els talls de porc. També han respectat l’ingredient estrella de la marca, que ells anomenen Mousse de Saxe, que és una combinació de pell i vainilla que fan servir des del 1922 per potenciar el gust de la seva carn. Els experts també hi han detectat unes notes de bergamota, pàtxuli blanc, sàndal i xarop d’auró per fer més agradable a la pituïtària el perfum de cansalada fumada.

No està clar si la comercialització de tots aquests productes respon a una demanda real del mercat, però és evident que com a estratègia publicitària funciona. Més enllà d’evidenciar que la relació dels humans amb el menjar porqueria està agafant dimensions malaltisses, les innovacions poden crear noves necessitats de consum. En una nit romàntica de Netflix i Glovo, pots untar-te el cos amb perfum de cansalada per convèncer subliminarment la parella d’encarregar hamburgueses amb béicon fregit. O ficar-li sensualment els dits a la boca perquè les ganes de menjar pollastre arrebossat del Kentucky es facin irresistibles. Influïts per Valveeta, potser surten nous esmalts d’ungles amb olor de formatge Saint Marcellin, Brie amb tòfona o crema de gorgonzola per fer-te la manicura abans d’una bona fondue savoyarde.