Mil quatre-cents milions de persones viuen vides fràgils en països fràgils. Estats on la pobresa, la violència, la dubtosa legitimitat dels governs i l’absència de drets i serveis públics bàsics imposen un cercle viciós difícil de trencar. La inestabilitat no permet que l’economia es desenvolupi amb normalitat i que els governs facin la funció que els pertocaria. Sense desenvolupament ni governança, hi ha pobresa i feblesa institucional, i, per tant, terreny adobat per a més conflictivitat. I moltes vegades les riqueses del subsòl són més una maledicció, motiu d’enfrontament i d’opulència d’uns quants, que no pas un recurs preciós per capgirar aquesta realitat.

Només un 17% de la població mundial viu en països considerats “estables”. Avui és un terç de la població mundial la que viu amb menys d’un dòlar al dia en el que abans s’anomenaven estats fallits i que, des d’aquest any, s’han rebatejat com a estats fràgils. S’ha canviat el nom de l’etiqueta que els estigmatitza però no una tendència que es fa més i més gran. El 2018 ja seran gairebé el 50% i el 2030 la xifra creixeria fins als dos terços de la població mundial.

L’estat més fràgil del món -segons l’índex presentat aquesta setmana per l’ONG Fund for Peace- és també el més jove. El Sudan del Sud va néixer el 19 de juliol del 2011 amb l’aval de la comunitat internacional i el consentiment de la Xina, principal explotadora dels recursos petrolífers sudanesos. Diuen els experts que les velles guerres en porten de noves. La violència ètnica, assassinats massius, intents de cop d’estat, pobresa, una epidèmia de còlera i milers de desplaçats interns que fugen dels enfrontaments a les regions del nord del país formen part del balanç desolador de l’estat número 193 de les Nacions Unides.

Un cop l’eufòria de la independència es va esvair, els vells recels i el fantasma d’una nova guerra civil entre faccions del sud, vestida de conflicte ètnic però alimentada per l’ambició del control del petroli, han tornat a encendre un país amb 10 milions de persones armades. El pes de la història és una de les claus en el debat sobre la fragilitat dels estats.

El Sudan del Sud ha desplaçat del capdamunt de la llista una Somàlia ancorada, durant sis anys consecutius, en la primera posició dels pitjors i on el desgovern, el terrorisme, la insurgència, el crim i la pobresa continuen regnant en un país fallit, sota amenaça de jihadistes i pirates.

Els que més han empitjorat en l’últim any, però, són la República Centreafricana i Síria. Com li va passar a Líbia el 2012, la guerra és la pitjor plaga de totes. Matxets, granades i fusells estan dessagnant el cor de l’Àfrica. La República Centreafricana és víctima de les milícies armades, de la lluita sectària i la violència indiscriminada. Les violacions de dones i nens s’ha imposat com a arma de guerra, i ja hi ha quatre milions i mig de desplaçats. El govern de Bangui i un exèrcit reforçat per tropes estrangeres han sigut incapaços, fins ara, d’aturar els enfrontaments i desarmar les milícies.

En canvi, hi ha països que milloren. Aquest procés de rehabilitació internacional que viu l’Iran també s’ha vist reflectit en aquest índex de referència pel Banc Mundial. El règim dels aiatol·làs, en plena negociació a Ginebra del seu programa nuclear i reconvertit en aliat dels Estats Units contra el jihadisme que amenaça Síria i l’Iraq, és el país que més ha avançat en estabilitat.

1.000 milions de persones, gairebé el 50% de la població del continent africà, viuran en països considerats "fràgils" l'any 2050, segons les últimes previsions. La fragilitat la determinen sobretot la violència armada, la pobresa i la falta de governança.

29 països de l'Àfrica subsahariana i sis països àrabs estan en la llista dels estats més fràgils del món. Dos terços d'aquests estats més fràgils es troben al continent africà i al Pròxim Orient. En canvi, el Caucas ha aconseguit sortir de les pitjors posicions.

83% de la població mundial viu en països "fràgils" o en risc de ser-ho. Una alerta que afecta també les economies més fortes del planeta. França, per exemple, és el país ric que més posicions ha pujat l'últim any per culpa de la crisi econòmica i política.