Aquest estiu s’han vist a moltes platges del país una mena de carretons per portar-hi les criatures i tots els accessoris que acostuma a necessitar la canalla més petita. Originàriament, servien per transportar articles de jardineria i pesca. Els múltiples avantatges de càrrega l’han convertit en una nova necessitat en l’etapa de criança, que tothom sap que és aquella època en què t’encolomen tota mena de ginys per fer més lleu el tràngol.

Aquests carretons són com una petita rulot. Al cistell rectangle hi caben fins a tres criatures petites i a sobre hi ha una teuladeta per garantir l’ombra als joves passatgers. El sostre pot incloure un complement encoixinat a la part superior que serveix de canviador de bolquers per a la canalla. S’hi poden afegir uns cortinatges que poden ser útils en cas de vent o si algun plançó hi ha de fer la migdiada a dins, assegurant-ne prèviament la ventilació per no coure la descendència a l’interior. El carretó està instal·lat sobre unes rodes de tracció eficaç sobre sorra i pedres. S’empeny amb un agafador i, a l’altra banda, disposa d’una nansa per si el terreny abrupte obliga a fer força per estirar. La criatura viatja a dins contemplant el paisatge com si fos un petit emperador dins d’una carrossa, mentre els seus súbdits suen la cansalada arrossegant el trasto pels pàrquings de la Mediterrània, els càmpings més selectes o, fins i tot, les rutes de senderisme de baixa dificultat. El carretó ofereix moltes possibilitats: bossa refrigerada per a la fruiteta, l’aigua i l’aperitiu familiar. Butxaques per posar-hi ampolles tèrmiques, les pales, els rasclets, el tub de submarinisme, les cremes solars o els peus d’ànec. També cintes on lligar el para-sol o els flotadors. Les tovalloles poden anar plegades al sostre o en un compartiment inferior en cas de triar el carretó amb màxima capacitat d’emmagatzematge. Una estructura d’acordió garanteix un plegat suposadament fàcil i ràpid de l’embalum per comprimir-ho tot al maleter del cotxe.

El carretó proporciona als progenitors una organització de l’expedició aparentment metòdica i civilitzada sense patir per la ronyonada. També evita el contacte de la criatura amb la sorra, el protegeix del sol i, en el súmmum de les funcionalitats, n’acota els moviments. La gàbia perfecta. Els nens gaudeixen del paisatge des d’un balcó, amb baixades puntuals a terra ferma.

S’han acabat aquelles excursions a la platja amb què les famílies tornaven a casa barallats i suats pels efectes de la calor, esgotats després d’haver lluitat contra tots els elements possibles: la sorra, el vent, el sol, la sal, la humitat del banyador i la cremor de la pell. S’han acabat les caminades fins al cotxe, a quatre cales de distància, amb la criatura a coll plorant de gana, arrebossada com una croqueta, recollint els rasclets i les galledes que van caient per tot arreu. Els grans escollits de les pròximes generacions ja no sabran què és estar unes quantes hores amb sorra en tots els sacsons. S’han convertit en privilegiats espectadors de carretó que, amb el mòbil, en tenen prou per distreure’s. De tant en tant els suquen a l’aigua i, sense tocar terra, els tornen a col·locar a la llotja, com un petit buda, embolicats amb la tovallola. Els nous prínceps ja no necessiten sandàlies de sivella ni noten l’escalfor de l’arena als peus perquè avancen sobre rodes amb una comitiva al voltant del seu carruatge. Les àvies d’avui en dia recorden com canviaven els bolquers dels seus fills posant una tovallola al capó d’un cotxe i transportaven cistells de vímet gegants amb el material imprescindible. Les noves generacions dels carros, els coixins i les cortinetes no sabran què és la incomoditat.