A les illes Galápagos és més fàcil creuar-te amb un lleó marí pel carrer que pagar amb Visa en qualsevol establiment. L’arxipèlag equatorià encara és un lloc amb una biodiversitat excepcional per estudiar l’evolució de les espècies, com a mitjans del segle XIX, quan va inspirar Charles Darwin a publicar la seva teoria de la selecció.

El 95% de les espècies registrades a les illes són endèmiques, és a dir, no existeixen enlloc més del món. N’hi ha que viuen a la terra, n’hi ha que viuen dins del mar i n’hi ha que entren i surten, com les iguanes, les tortugues i el mateix lleó marí de les Galápagos. En ciència se’l coneix com Zalophus wollebaeki. Fora de l’aigua és freqüent trobar-te’ls descansant damunt dels bancs alletant les cries, dormint al mig del passeig del moll o intentant robar alguna cosa als pescadors que venen les seves captures de bon matí al mercat del peix. S’assemblen a les foques, però se’n diferencien perquè tenen dues potetes al final de la cua que els ajuden a caminar quan surten del mar.

Preservar aquesta riquesa va motivar que l’any 1959 es creés el Parc Nacional de les Galápagos, del qual forma part el 97% del territori insular, i que el 1998 es declaressin reserva marina les 40 milles nàutiques que rodegen les illes, també incloses dins del parc. En total, 138.000 quilòmetres quadrats de columna d’aigua protegida, com diuen els biòlegs.

I aquest mateix afany és el que ha fet que el 14 de gener el govern de l’Equador en creés una de nova, la reserva marina Hermandad. En realitat, els seus 60.000 quilòmetres quadrats són una ampliació de la ja existent, però es va articular com a nova reserva marina per dos motius. El primer és tècnic: era més fàcil signar un decret executiu que modificar la llei per ampliar la reserva marina actual. El segon és la singularitat d’Hermandad: és la primera que té caràcter transnacional, perquè les seves aigües protegides connecten amb les que ja ha protegit i ampliat Costa Rica i les que preveuen protegir Panamà i Colòmbia.

Origen de la nova reserva marina

“Ara les embarcacions fins i tot s’han fet més grans, per poder-te quedar més dies al mar i no tornar amb les mans buides”, explica Fabricio Asensio, un pescador de 28 anys de Puerto Ayora. Aquest municipi d’uns 15.000 habitants és la capital de l’illa més poblada de les 15 illes grans de l’arxipèlag, Santa Cruz. Fa deu anys que pesca, i diu que al llarg d’aquest temps han notat que cada cop se’ls fa més difícil trobar recursos dins de la reserva marina.

Com ell, només els pescadors artesanals residents de les Galápagos i amb llicència poden pescar dins de l’àrea protegida. Acaba d’arribar d’un viatge de deu dies a l’illa Marchena, a uns 107 quilòmetres d’on ara es troba. Encara porta les botes grogues de plàstic a mitja cama. Només ha aconseguit una desena de quintars de brujo, un peix tradicional de la cuina de les Galápagos, diu, mig decebut, mentre acaba d’esmorzar.

La proposta de crear una nova reserva marina va néixer en aquesta illa, Santa Cruz, i per iniciativa dels seus habitants. La gota que va fer vessar el got va ser la captura el 2017 d’un vaixell xinès, el Fu Yuan Yu Leng 999, amb 300 tones de pesca il·legal. En aquell moment la comunitat científica i la de les Galápagos van adonar-se que amb els 138.000 km de reserva marina no n’hi havia prou. La societat civil es va organitzar i el 2020, agrupats sota el paraigua de l’organització Más Galápagos, van fer la proposta al govern del llavors president Lenín Moreno, sense èxit. “Vam fer una anàlisi de l’estat d’unes 30 espècies a les aigües de les Galápagos i amb una condició que anava des de vulnerable o molt vulnerable fins en perill d’extinció, d’acord amb la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa)”, explica el biòleg Eliecer Cruz, portaveu de Más Galápagos. “Des del 98, només una espècie havia millorat. Les altres, no”, afegeix. En concret eren les espècies migratòries, les que s’alimenten més enllà de la reserva marina -com l’icònic tauró martell-, les que van evidenciar que feia falta més protecció.

La crisi climàtica i la pesca

Els taurons, les tortugues gegants, els mascarells camablaus i les iguanes estan per tot arreu. Ells són els protagonistes dels souvenirs de les botigues del passeig de Puerto Ayora, se’ls retrata en murals urbans i són el principal atractiu dels tours que ofereixen les agències de turisme, que poden oscil·lar entre uns 50 i uns 300 euros.

Saber que allà hi viuen tants animals endèmics fa que passegis pels carrers atent a qualsevol ocell que se t’acosta per identificar si es tracta d’una espècie única o observar amb deteniment les roques volcàniques de les platges per si hi ha camuflada alguna iguana.

En la proposta d’ampliació, Más Galápagos va identificar dues grans fonts de risc per a la conservació de la biodiversitat marina. Una és la crisi climàtica. Els canvis oceanogràfics que s’esperen son l’augment de la intensitat dels fenòmens del Niño i la Niña, un augment de l’acidificació de l’oceà i un augment del nivell del mar d’alguns centímetres, entre altres.

L’altre gran front de batalla és la pesca il·legal i les pràctiques pesqueres no sostenibles. Entre el 2018 i el 2020 es van interceptar 136 embarcacions industrials equatorianes que eren en la reserva marina sense autorització, segons el Parc Nacional de les Galápagos.

El cas Fu Yuan Yu Leng, del 2017, va disparar les alarmes de la comunitat nacional i internacional sobre la presència de flotes de pesca intensiva estrangeres (en gran part, xineses) als voltants de la zona econòmica exclusiva de l’Equador, les 200 milles nàutiques a partir de la línia de costa sobre les quals el país és sobirà. En aquesta franja només hi és permesa la pesca nacional.

“A partir de la milla 40 cap a fora (fins a les 200) hi ha els tonyinaires, que fan servir plantados”, explica Alberto Andrade, nascut a Santa Cruz i líder de les protestes el 2017 contra les invasions de flotes pesqueres a les seves aigües. Fa referència a uns dispositius agregadors de pesca que funcionen amb una boia i una malla, dins de la qual s’atrauen peixos comercials, però que accidentalment poden acabar enganxant alguna espècie protegida.

El sector de la tonyina a l’Equador ha estat un dels principals opositors a la creació d’Hermandad. Tota la seva cadena productiva representa el 5% del PIB del país, segons dades del 2019 de la Cambra Nacional de Pesca, i és el segon país exportador de conserves d’aquest peix al món, després de Tailàndia. Segons l’organisme, la creació d’Hermandad tindrà un impacte d’uns 17 milions d’euros per al sector, però els tonyinaires van cedir a les peticions de Más Galápagos per compromís amb la conservació.

L’ús de plantados només està permès fora de les 40 milles, però a vegades els corrents del mar els arrosseguen fins a la reserva marina i acaben pescant recursos protegits o reservats per a la pesca artesanal de les Galápagos. Des del govern equatorià asseguren que no han rebut cap denúncia d’embarcacions pesqueres sense autorització en les 40 milles protegides, i defensen la bona feina de patrullatge que fan el Parc Nacional i la marina a les seves aigües. A més, a la reserva Hermandad hi ha 30.000 quilòmetres quadrats lliures de pesca i 30.000 quilòmetres quadrats méson es prohibeix l’art del palangre.

Una convivència molt regulada

Només el 3% de les Galápagos són habitables per humans i actualment hi ha aproximadament 33.000 residents. La convivència amb la resta d’espècies fa que la vida hi estigui molt regulada. A l’entrada del parc, un cartell informa que està prohibit passejar per l’àrea protegida sense guia. Només poden tenir cotxe els residents que ho justifiquin i hi ha mercats regulats, com el del iogurt i el del formatge, perquè només es permet que es comercialitzin les marques produïdes a les illes.

Entre els residents n’hi havia que s’alegraven que es protegissin 60.000 quilòmetres quadrats més d’oceà, altres que ignoraven que es creés una nova reserva marina i els que dubtaven que la mesura servís de gaire. “A les xarxes socials t’adones del poc patrullatge que hi ha al parc”, explica José Luis Herrera, un jove de 28 anys que regenta un negoci familiar d’artesanies de fusta. Assegut damunt d’una tortuga de fusta gegant, explica que és més freqüent del que seria desitjable llegir notícies de persones que s’intenten endur espècies de les illes, com es va descobrir el març del 2021, amb la detenció d’un policia amb 185 cries de tortuga gegant a la maleta. L’amenaça de les embarcacions pesqueres sense autorització també en són una prova. Molts estan convençuts que els xinesos pesquen taurons de les Galápagos. “Aquests 1.000 milions de dòlars es podrien fer servir per controlar bé les 40 milles ja existents”, afegeix. Herrera fa referència als recursos financers que el president, Guillermo Lasso, va dir que generaria Hermandad. Va ser a l’última Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, la COP26. En aquella cita va anunciar per primer cop que es crearia la nova reserva marina i es va signar el conveni amb Colòmbia, Panamà i Costa Rica.

“Creiem que serà la quantitat més gran d’intercanvi de deute per a conservació que s’hagi realitzat fins al moment al món”, va dir, en relació amb el mecanisme financer que avaluaven per finançar Hermandad. Aquest tipus d’intercanvi consisteix en vendre part del deute sobirà i, amb els recursos obtinguts, crear un fons per a la conservació.

L’Equador ja en va emetre el 1987 i el 1989, per un import d’uns 9 milions d’euros d’avui, per finançar activitats de protecció als parcs nacionals. En la proposta de Más Galápagos es va incloure aquesta alternativa per vendre uns 900 milions d’euros de deute extern. El govern manté la discreció. “Estem a la meitat de les negociacions i no em vull avançar”, declarava als mitjans el ministre d’Economia i Finances del país, Simón Cueva, el mateix dia de la creació d’Hermandad. “El que sí que puc dir és que hi ha hagut un gran interès internacional. Volem analitzar bé quina és la millor solució, que asseguri el finançament, no puntual, sinó a llarg termini”, afegia.

El govern de Lasso confia en aquests recursos per assegurar la preservació de la nova reserva marina davant dels comentaris escèptics de si serà efectiva per evitar el que la reserva actual no ha aconseguit evitar.

Amb tot, Eliecer Cruz, que entre el 1996 i el 2003 va ser director del Parc Nacional de les Galápagos, creu que Hermandad ha fet història en protegir les rutes de les espècies migratòries en aquesta àrea del Pacífic Est tropical. Ara els governs de l’Equador, Colòmbia, Costa Rica i Panamà planegen redactar un pla ambiental únic per a tot aquest corredor. Són quatre sobiranies, però a les espècies com el tauró martell, que s’alimenta a les Galápagos i es reprodueix a l’illa del Coco, això els és igual.