Com a tòtems escultòrics i molt escenogràfics es perceben els dos cubs de parets daurades que travessen els dos nivells d’un dúplex ben singular al cor del Raval barceloní. És més que una solució geomètrica i cromàtica la que va adoptar l’arquitecte Raúl Sánchez per capgirar la distribució i l’atmosfera del que eren dos petits habitatges independents, un damunt de l’altre, planta baixa i entresol, a l’interior d’un vell edifici entre mitgeres, això sí, amb una gratificant sortida al pati d’illa.

Estaven en un estat d’abandonament ruïnós quan els va adquirir l’actual propietària amb la intenció d’unir els 55 m2 de cada pis i fer-s’hi un dúplex per poder-hi tenir casa i estudi. Volia centrar les dependències principals de l’habitatge a l’entresol i que s’ampliessin a la planta baixa amb uns espais de funció més indefinida: per estar, per als amics o com a zona de feina. “S’hi accedeix per un extrem i, per definir-hi la circulació, hauria pogut fer passadissos, que haurien estat foscos, sense atractiu, espais perduts. Volíem un projecte obert, flexible, un habitatge lluminós i de circulació lliure”, explica Raúl Sánchez, que des del 2005 té el seu estudi a Barcelona.

L’arquitecte admet que li agrada treballar amb la geometria, “amb formes simples que, al conjugar-les, esdevinguin complexes”. En aquest sentit, la resposta que va donar per a la reforma integral del que eren dos pisos i ara és un dúplex va ser rotunda i molt eficaç, tant des d’una òptica espacial com visual. El fet de concebre dos quadrats de dos metres de costat, introduir-los al mig de l’habitatge sense que toquin cap parament i projectar-los des del terra de la planta baixa fins al sostre de l’entresol ho va canviar tot i de manera radical, integrant els espais i el recorregut -la diversitat de recorreguts- de l’habitatge. És més, amb la decisió que els dos quadrats fessin un gir de 45 graus respecte de l’eix dominant i solapessin els seus vèrtexs obria encara més el projecte i les seves possibilitats: ja no es necessitaven ni passadissos ni portes. I encadenant els dos cubs s’hi podien introduir el dormitori, el bany o l’escala que ara comunica interiorment les dues plantes.

Com a dos objectes escultòrics de gran presència a la casa, el perímetre exterior dels cubs desprèn una aura daurada i canviant per la pintura amb pols d’or que s’hi va aplicar. A l’interior, en canvi, hi domina l’efecte d’ocultació, de negra foscor, per allotjar-hi l’escala en espiral -en un dels cubs- i el llit i un bany -a dalt i a baix de l’altre-. En tots dos casos l’arquitecte convida a gaudir d’uns espais interiors i juga “a amagar per sorprendre en els desembarcaments”. Així, al sortir dels cubs, s’obre el blanc, la llum, els reflexos daurats i també les possibilitats de recorreguts: cap al bany del dormitori, cap a la gran balconada que des de la cuina mira a l’espai polivalent de la planta baixa, cap a una part o l’altra de la casa.

Ordenar un espai irregular

Amb els dos cubs com a joc de simetria, no només s’uneixen les dues plantes i s’ordena un espai que tenia una marcada irregularitat, sinó que també es crea un món original, imaginatiu, per a un habitatge de seqüències i experiències múltiples. En els 110 m2 que té ara el dúplex, amb els dos nivells de generoses obertures cap al pati de l’illa i la mateixa terrassa, la llum s’apropia de tot l’espai, amb l’excepció dels interiors dels quadrats voluntàriament enfosquits. La totalitat del terra a les dues plantes, les parets, la barana i la cuina són d’un blanc que alhora que agafa i rebota el màxim de llum de l’exterior, atorga encara més protagonisme a l’escenografia vertical dels cubs.

De fet, la doble alçada de la casa queda remarcada per la visió, just al cantó de la balconada, de tota la dimensió vertical del cub que acull l’escala. Així i tot, la verticalitat la dona també el fet que el forjat altament reforçat de la planta superior s’interromp abans d’arribar a la façana del pati per tocar-la només amb una franja de vidre que comunica visualment els dos nivells i dona encara més pas a la llum. En una dialèctica dels materials, en la qual cadascun respon a un objectiu, s’ha fet de vidre en versió translúcida la porta del bany que s’allotja a la planta baixa d’un dels cubs o la cantonada que proporciona intimitat a l’altre bany, el del dormitori, a l’antic entresol.

Potser per una qüestió de coherència conceptual, potser per continuar el joc dels dos quadrats centrals girats 45 graus respecte a l’eix dominant a l’habitatge, segurament pels dos motius alhora, l’arquitecte Raúl Sánchez va fer que tots els elements de la casa reprodueixin el mateix gir. Així, en aquest dúplex del Raval, els llums, els poms de les portes, les carxofes de les dutxes i els embornals mostren el seu vèrtex en primer pla després de voltar 45 graus respecte de la superfície en la qual estan inserits.