La major part dels castells catalans van ser construïts ara fa un miler d’anys, quan Catalunya era terra de frontera entre Al-Àndalus i el país dels francs. Tenien una funció defensiva, però també d’expressió de poder i de control del territori. N’hi ha arreu del país, arran de mar i terra endins. Dissortadament, n’hi ha de força enrunats i abandonats, d’altres de restaurats i sencers, i fins i tot alguns d’habitats. Tot i que tenen uns quants elements comuns (els merlets, les espitlleres, el pati d’armes, la torre de l’homenatge... ), no hi ha dos castells iguals, esclar. També és únic el seu emplaçament: gairebé tots es troben al damunt d’un turó. Gaudir de la vista és un motiu addicional per anar a veure aquestes fortaleses. D’entre els que tenen bones vistes cal destacar el castell de Verdera, que proporciona una extraordinària panoràmica del cap de Creus, el de Miravet, amb vistes al riu Ebre, el de Llordà, sentinella del Pallars Jussà, i el de Burriac, que permet veure una part del Maresme i el mar.

Per sort, els castells van perdre aviat el motiu pel qual van ser construïts. Quin paper han de tenir al segle XXI? El debat és ben obert. En alguns s’hi fan concerts, trobades culturals i sobretot visites guiades. Si feu una visita amb guia, us explicaran misteris, llegendes i curiositats. Potser aquesta: per fer fora l’enemic, des del castell mai no es tirava oli bullent, com molts pensen. L’oli era massa valuós i no el malbarataven. Tiraven aigua calenta, pedres o excrements d’animals (vaques, cavalls...).

Els 10 castells imprescindibles

El castell de Requesens

La Jonquera

S’hi van filmar escenes d’‘El perfum’, Dalí el volia regalar a Gala i el 1899 hi va morir la comtessa de Peralada en circumstàncies estranyes.

El castell de Sant Salvador de Verdera

El Port de la Selva

Mai ha estat excavat ni restaurat. Està enrunat. Però val la pena visitar-lo, ni que sigui per les espectaculars vistes del cap de Creus.

El castell de Montsoriu

Arbúcies / Sant Feliu de Buixalleu

Magnífica fortificació situada en un turó de poc més de 600 metres d’altitud. És el millor castell gòtic de Catalunya. Inexpugnable, els defensors tenien aigua i menjar per resistir-hi més d’un any.

El castell de Rocabruna

Rocabruna

Amb Beget a una banda i els passos pirinencs a l’altra, aquest castell va ser clau durant la Guerra dels Remences i va patir saquejos durant la dels Segadors.

El castell de Cardona

Cardona

El castell de Cardona, que s’alça imponent damunt de la vila des de l’any 880, va ser l’últim baluard de les llibertats catalanes el 1714.

El castell de Ribelles

Vilanova de l'Aguda

Situat en un lloc estratègic, damunt d’un turó, el castell que porta el nom d’aquesta nissaga en realitat són dos en un: el vell, construït al segle XII, i el nou, del XIX. Cal destacar l’església romànica i la torre, que permet contemplar una excel·lent vista de la vall del Llobregós.

El castell de Burriac

Cabrera de Mar

És un magnífic exemple de castell roquer, bastit en una roca, al cim d’un penyal. Al segle XV el castell de Burriac va tenir un senyor violent i injust amb la població. Avui, amb la seva bella torre circular, és un símbol del Maresme.

El castell de Montsonís

La Foradada

Situat al municipi noguerenc de la Foradada, el castell de Montsonís ha estat sempre habitat. Està molt ben conservat. Ofereix visites teatralitzades.

El castell de Llordà

Isona i Conca Dellà

El castell de Llordà és una construcció imponent situada al camí entre Isona i la Seu d’Urgell. Construït al segle XI, mai no va ser reformat ni ampliat. Va ser la residència del cavaller Arnau Mir de Tost i la seva dona Arsenda.

El castell de Miravet

Miravet

La posició estratègica de Miravet, situat al costat de l’Ebre, ha fet que s’hi succeïssin assentaments des de la prehistòria i li ha proporcionat un paper important en nombrosos conflictes. Ramon Berenguer IV va conquerir aquest castell als sarraïns i tot seguit el va donar als templers.

Elements dels castells medievals

A. Arc de ferradura

Arc amb el centre geomètric ubicat un xic per sobre de la línia d’arrencada. És característic de la construcció islàmica, si bé es feia servir ja en l’època visigòtica.

B. Arc diafragmàtic

Arc sobre el qual es recolzen directament les bigues de fusta que suporten una coberta. És característic del gòtic català.

C. Espitllera

Obertura llarga i estreta d’un mur que permet al defensor observar i disparar sense exposar-se a l’enemic.

D. Matacà

Petita fortificació o balconet sobre una muralla que protegeix l’entrada o una altra part vulnerable del recinte casteller.

E. Merlet

Cadascun dels petits pilars d’obra que culminen una muralla en forma de dents invertides i que permeten una certa protecció del defensor al llarg del pas de ronda.

F. Pas de ronda

Passadís dalt de la muralla que recorre tot el perímetre del castell.

G. Torre de l’homenatge

Torre principal del castell que sovint n’havia estat la construcció primigènia i en la qual es feia la cerimònia de jurament i homenatge dels vassalls al senyor o senyora feudal.

H. Barbacana

Estructura defensiva en forma de torre o castellet petit que protegeix l’entrada a una fortalesa o un castell.

I. Recinte sobirà

El recinte més elevat del castell, on es troba la torre de l’homenatge o la residència dels senyors.

J. Pati d’armes

El recinte central del castell a partir del qual es distribueixen les diferents estances.

K. Recinte jussà

El recinte inferior d’un castell destinat inicialment a protegir la població en cas de perill i on s’ubiquen els tallers i serveis.

Infografia al paper de l'ARA Diumenge