“Qui l’habita és algú que a vegades viu sol i d’altres en parella; que mai no sol menjar a casa però, tot i així, li agrada cuinar; que comparteix l’habitatge amb els seus fills una setmana sí i l’altra no; que té una casa molt petita però necessita sentir que viu en un espai ampli”. Així descriu l’arquitecte Javier J. Iniesta, fundador i director de Studio Animal -oficina d’arquitectura i interiorisme amb seus a Barcelona i Madrid-, el perfil de qui li va encarregar la reforma i transformació en habitatge d’un local de només 47 m a la icònica torre del carrer Escorial, al barri de Gràcia de Barcelona. Així descriu una realitat que no és només la de l’habitant del Blue Mirror -nom que Studio Animal va donar al projecte-, sinó una de les maneres de viure més esteses. En aquest sentit, l’arquitectura es veu obligada a qüestionar permanentment les distribucions tradicionals dels habitatges per fer-ne un replantejament divers, d’acord amb la diversitat d’estructures familiars contemporànies i les dinàmiques de la vida actual.

Amb 47 m i una vida canviant segons les setmanes, els dies o el dia i la nit, té poc sentit fer dormitoris o altres estances tancades que responguin a una única funció i que, quan aquesta funció no està activa, l’espai hagi d’estar en desús, quan no en sobra gens ni mica. “Hem intentat buscar noves disposicions espacials que permetin una flexibilitat d’usos més alta i que acompanyin amb naturalitat les noves maneres de viure del subjecte contemporani. Per això, en aquest petit habitatge el programa és ambigu, necessàriament flexible i desjerarquitzat”, diu l’arquitecte.

El local, una antiga oficina a la primera planta de la torre del conjunt Escorial, és un rectangle precedit per una petita galeria que dona a un pati exterior. Conserva el tancat original del local, una gelosia pavès de vidre en format horitzontal que parla de la segona part de la dècada del anys 50, que és quan va ser construït l’edifici. Maó de ceràmica, fusta natural i DM lacat en vermell per a la porta d’entrada acaben de potenciar la imatge conservada d’aquella època.

Només d’entrar t’adones que el rectangle té ara una nova configuració. Només dos elements arquitectònics defineixen el nou espai. Una doble paret blava ocupa el lateral i oculta -o ensenya, depenent de com es moguin els panells i les portes-, serveis com el lavabo, el petit magatzem i una generosa cuina. Al centre, en forma de V, un mur de DM lacat en blau corre per sobre d’un mirall immens, un mirall que duplica les dimensions de l’espai però que també el fa intencionadament irreal. La casa, així, es pot recórrer en cercle al voltant del mirall i, sense discontinuïtats, hi trobes un llit, o un altre més enllà, una tauleta menjador, un sofà, una llibreria. Mobles que en tot cas no prenen protagonisme a una casa que té molts altres elements de notorietat singular.

Pel que fa al terra, es va optar per conservar les rajoles hidràuliques originals de l’edifici, un disseny de quadradets negres sobre fons blanc d’Oriol Bohigas que es van haver de recuperar després que en transformacions anteriors se’ls haguessin aferrat fustes a sobre.

Amb optimisme i amb humor, característiques molt pròpies de Studio Animal, l’apartament s’envaeix d’un blau intens que troba el seu contrapunt verd, ben lluminós, a les finestres corregudes que donen a l’exhuberant jardí comunitari. “Cada lloc té un color, i no ha de fer por, és el més reversible”, afirma l’arquitecte.