Jeff Bezos, l’home dels tabloides

Q uan Jeff Bezos i la seva exdona, MacKenzie, van celebrar el que seria l’últim aniversari junts, l’any 2018, van arribar a un club nocturn de Miami sense cridar l’atenció. Havien reservat taula per internet, un fet que, segons va dir en una entrevista l’encarregat de fer d’enllaç amb les celebritats del club, “és el que fan els turistes” i és “totalment insuls”.

Gairebé un any després, Bezos arribava a una marisqueria de Miami d’una manera molt més vistosa: en un superiot de 30 metres de llarg, i feia el que la premsa de la ciutat va batejar com “l’entrada més extravagant de la història”.

No va ser el seu únic superiot de l’estiu. També va passar uns dies al Mediterrani amb la seva nòvia al vaixell del magnat dels mitjans de comunicació David Geffen, al costat de la supermodel Karlie Kloss i Lloyd Blankfein, exdirectiu executiu de Goldman Sachs. Bezos, de 56 anys, també va ser vist en una embarcació propietat de la dissenyadora de moda Diane von Furstenberg i el seu marit, Barry Diller, a la costa de Venècia. Les publicacions del cor van lloar el seu banyador de 260 dòlars decorat amb pops de color morat i la peça de bany es va esgotar ràpidament.

A principis del 2019, Bezos -director executiu d’Amazon- era considerat una figura pública de baix perfil, o de tan baix perfil com pot ser-ho l’home més ric del món i un dels principals executius dels Estats Units. Solia fer referències a Star Trek i una vegada va dir de broma que rentar els plats cada nit era “el més sensual” que feia.

Aquesta imatge es va esquerdar a finals de gener de l’any passat, quan The National Enquirer -un tabloide nord-americà- va informar sobre la seva relació amb Lauren Sánchez, una actriu i presentadora televisiva, i fins i tot va publicar el contingut de missatges de text íntims de la parella. Després d’aquest reportatge, Bezos va dir que havia obert una investigació sobre com el diari havia obtingut aquests missatges, i va insinuar que l’Aràbia Saudita podria haver estat involucrada en l’assumpte, ja que ell és el propietari del Washington Post.

Fa unes setmanes les Nacions Unides van fer pública una declaració -basada en gran manera en un informe forense encarregat pels investigadors de Bezos- en què bàsicament acusa el príncep hereu de l’Aràbia Saudita d’haver hackejat el mòbil de Bezos per espiar-lo. El govern saudita va titllar l’acusació d’“absurda”.

L’informe no proporcionava proves que el material hackejat fos el que va acabar a The Enquirer, però sí que serveix com a recordatori de com Bezos havia canviat en un any. El magnat s’havia convertit en un personatge de tabloide, amb aparicions en iots, passejos vespertins i sopars romàntics capturats al detall.

Per a la gent que coneix a Bezos o que ha treballat amb ell durant anys, la transformació del seu perfil -ara protagonista de publicacions de tabloides com el Daily Mail o Page Six -és gairebé una experiència extracorporal. “És una història irresistible per a qualsevol”, diu George Rush, que va escriure amb Joanna Molloy al Daily News durant quinze anys. “Això ha canviat la percepció que el públic té d’ell”, afegeix Rush.

Jay Carney, portaveu d’Amazon, assegura que Bezos segueix sent pràcticament el mateix. “Entre els líders d’alt nivell de la companyia, que inclouen algunes de les persones que han conegut el Jeff i han treballat amb ell durant més temps, hi ha molta empatia per tot el que ha hagut d’afrontar i molta admiració per la seva notable capacitat de filtrar-ho i centrar-se en el que és important”, diu Carney.

Per a Carney, Bezos segueix estant molt compromès amb la seva feina a Amazon i la missió del Washington Post : “Res d’això ha canviat”.

Jeff i MacKenzie Bezos van treballar junts per començar Amazon fa 25 anys. Ell era el director executiu i ella va ser la primera comptable i una assessora vital durant els primers anys de la companyia. Més tard, MacKenzie es va centrar en la seva carrera com a escriptora i en protegir la privacitat de la seva família.

Els treballadors de Bezos solien burlar-se d’ell per la seva afició als pantalons estil cargo (amb moltes butxaques). En una trobada de tots els treballadors, molt al principi de la història de la companyia, algú li va preguntar què portava en totes aquelles butxaques. Segons un antic treballador d’Amazon, Bezos en va treure, entre altres coses, una navalla suïssa.

Fins i tot quan la companyia començava a créixer més, Bezos feia poques aspiracions davant la premsa per ser un executiu de tecnologia. En una entrevista de l’any 2014 va dir que no li agradava viatjar perquè el feia “sentir-se desconnectat de l’oficina”.

Però a mesura que l’èxit d’Amazon augmentava i Bezos es convertia en l’home més ric del món, el seu perfil s’elevava. Va organitzar festes al voltant dels Oscar per donar suport a la inversió que la seva companyia havia fet a Hollywood, i va comprar el diari The Washington Post. Va començar a invertir mil milions de dòlars a l’any en la seva companyia de transport aeroespacial, Blue Origin.

No obstant això, poques vegades era protagonista de les notícies dels tabloides. L’estiu del 2017 va aparèixer molt musculat als passadissos de l’Allen & Company Sun Valley Conference, un esdeveniment que concentra molts alts executius. El terme swole Bezos [Bezos inflat] es va convertir en una sensació viral. Poc després, la secció d’estil del New York Times va assenyalar que “de manera constant i furtiva” s’havia anat transformant en un “icona d’estil”.

Després van arribar les revelacions de The Enquirer sobre la seva aventura, acompanyades per la publicació de fotografies i missatges de text. Era una història sucosa, però no va rebre la cobertura dels principals mitjans fins al febrer de l’any passat, quan Bezos va decidir respondre-hi.

Va fer una publicació a Medium, una plataforma de contingut digital, acusant l’empresa matriu de The Enquirer, American Media, de xantatge i extorsió. Bezos va assegurar que l’editorial havia amenaçat en publicar “una selfie de les seves parts íntimes” i altres fotografies vergonyoses si no es retractava sobre la seva afirmació que els reportatges del diari tenien motivacions polítiques. A la seva publicació, Bezos havia dit que American Media volia complaure el president dels Estats Units, Donald Trump, i el govern saudita. American Media va assegurar que havia actuat de manera legal.

De sobte, la història involucrava sexe, diners i política. “Aquesta és la barreja perfecta per als tabloides”, diu Ryan Linkof, autor d’una història sobre aquest tipus de diaris.

Els titulars han continuat des de llavors, tant a la premsa groga com a les principals capçaleres periodístiques, depenent del tema. Les columnes de xafarderies parlen dels seus passejos pels carrers de Saint-Tropez o de les festes en què participa.

Hi ha hagut també moments noticiosos menys glamurosos, com el divorci amb la seva exparella. Després de la separació, Bezos va conservar el 75% de les accions d’Amazon i tota la propietat del Post i Blue Origin. Al mes de gener, experts de les Nacions Unides van emetre la seva declaració, poc abans de la projecció al Festival de Cine de Sundance del documental sobre l’assassinat d’un columnista del Post crític amb el govern saudita.

George Rush explica que en la seva llarga carrera informant de les entremaliadures dels rics no pot recordar un cas en què les dimensions polítiques fossin tan grans com en la història de Bezos. “És difícil humanitzar un multimilionari”, diu. No obstant això, la resistència de Bezos davant d’American Media i l’exposició del possible hackeig saudita el torna més heroic, afegeix el periodista del cor.

“Sense importar on va la seva relació amb Lauren Sánchez -conclou-, la gent està esperant el següent episodi”.

Copyright The New York Times