Escric aquest article en plena eclosió del cas Rubiales i la seva actitud mesquina i menyspreable d’abusador que se sap impune. Però aquest cop la impunitat se n’ha anat a prendre vent.
La selecció espanyola de futbol femení ha guanyat el Mundial malgrat tot. Malgrat el patiment de les jugadores pel tracte que reben del seleccionador. Un tracte que ja van denunciar el 2022 i que va empènyer quinze jugadores, encapçalades per Aitana Bonmatí i Mapi León, a renunciar-hi com a mesura de protesta per la continuïtat de Jorge Vilda. Llavors el cas va passar gairebé inadvertit i se les va qualificar d’exagerades, d’histèriques i de poc professionals. Les jugadores que hi van continuar i les que hi van renunciar s’han respectat i no hi ha hagut mala maror. Aquest continuar-hi no era gens fàcil, com tampoc renunciar-hi. I la sinergia entre les dues decisions ara és evident. Perquè ha fet falta que les que s’han quedat guanyessin un Mundial de futbol (un Mundial de futbol!) perquè el món s’adoni que les que en van marxar tenien raons poderoses. Perquè un grup de dones siguin cregudes, les ha hagut de veure tot el planeta.
I aquest és un dels guanys immensos que devem a l’actitud valenta de Jennifer Hermoso i les seves companyes, tant les que es van quedar a la selecció com les que en van marxar. Que aquell mur d’incomprensió amb què topem les dones quan expliquem a tants homes qualsevol vivència masclista s’ha trencat. Per primera vegada des de l’onada feminista del Me Too, molts homes s’han afegit sense complexos a condemnar l’acció de l’energumen Rubiales i els seus acòlits. Perquè, tot i ser al nostre costat, massa vegades callaven per no incomodar els seus iguals. I aquest cop no ha estat així. Aquest cop tot ha estat diferent i espero que entre el moment en què escric això i quan es publiqui l’efecte encara s’hagi multiplicat més i més i més.
Perquè fins ara el que guanyava era l’efecte Rubiales. Que la paraula d’un home abusador poderós i la seva influència guanyaven la partida, ja fos per la por de les represàlies, per la falta de credibilitat que causava la seva reacció a qualsevol denúncia, pel silenci en el qual queia la denúncia o per l’absència total de càstig penal i/o social. I aquest cop no. Jennifer Hermoso el desmenteix i la creiem, la creuen, i obre la via al que vull anomenar a partir d’ara l’efecte Jennifer Hermoso, un efecte carregat de poder, justícia i sororitat. Se acabó. S’ha acabat. No hi ha marxa enrere. Som-hi!
