Diumenge 13/07/2014

Magnetisme i terratrèmols

Els habitants de la Costa Oest dels Estats Units, com els del Japó, fa temps que esperen amb resignació l'arribada del Big One, el gran terratrèmol que els científics coincideixen a assegurar que és del tot inevitable

Salvador Macip
3 min
Magnetisme i terratrèmols

ELS HABITANTS DE LA COSTA OEST DELS ESTATS UNITS, com els del Japó, fa temps que esperen amb resignació l’arribada del Big One, el gran terratrèmol que els científics coincideixen a assegurar que és del tot inevitable. El més important és saber exactament quan tindran lloc aquestes catàstrofes naturals per poder evitar el màxim nombre de víctimes. Però això és complicat. Uns científics de Califòrnia creuen que han trobat la manera d’anticipar els terratrèmols de gran magnitud a partir de petits canvis en el camp magnètic de la Terra, malgrat que encara caldrà fer algunes comprovacions abans que el sistema estigui a punt.

Estadísticament, se sap que els terratrèmols de magnitud 8 tenen lloc en algun racó del planeta almenys un cop a l’any. Els de magnitud superior a 9, que alliberarien almenys 25 vegades més energia, són més rars: només es veuen entre dues i deu vegades cada segle. La classificació d’aquests esdeveniments es fa seguint l’escala de Richter, anomenada així en honor del sismòleg Charles Richter, en funció de l’amplitud de les seves ones sísmiques. Així, el terratrèmol més fort que s’ha enregistrat mai va tenir lloc el 1960 a Xile (un 9,5). Recentment n’hi ha hagut de magnituds semblants a Indonèsia (2005), al Japó (2011) i altre cop a Xile (2010). Tots van causar grans destrosses i milers de morts. Ara per ara no hi ha manera de predir quan i on serà el pròxim que creuarà la barrera del 9.

INCERTESA

Tot i que els sismògrafs, els aparells que detecten els moviments del sòl, ens permeten conèixer detalls sobre com apareixen i evolucionen els terratrèmols, el que encara no s’ha aconseguit és trobar senyals previs que permetin anticipar quan se n’acosta un. Alguns creuen que aquests senyals existeixen, però que fins ara no s’han buscat al lloc adequat. Per exemple, s’ha vist que, dies abans d’un terratrèmol d’intensitat mitjana, es poden detectar uns polsos de baixa energia en els camps magnètics de la Terra, que a mesura que s’acosta el terratrèmol augmenten d’intensitat. A San Jose, el 2007, els magnetògrafs pròxims a l’epicentre van començar a detectar aquests polsos, que tenien una durada d’entre un quart i un sisè de segon, i que va anar augmentant en freqüència. Això va despertar la curiositat dels experts. Aquestes fluctuacions feia cinquanta anys que es coneixien però no s’havien relacionat amb els terratrèmols.

Per saber si realment hi tenen alguna cosa a veure, primer cal entendre com es formen. El doctor Friedemann Freund, un cristal·lògraf de la San Jose State University, a Califòrnia, ha apuntat que aquestes ones magnètiques apareixen perquè els cristalls que hi ha a l’interior de la Terra experimenten una pressió intensa quan les falles comencen a moure’s. Això passaria perquè les roques volcàniques tenen dins seu una gran quantitat d’aigua. Les vibracions farien que els enllaços que hi ha entre els àtoms d’oxigen de l’aigua comencessin a trencar-se, cosa que crearia un flux d’electrons, carregats negativament, que deixarien forats amb càrrega positiva a les roques. En experiments de laboratori, s’ha vist que aquests canvis produeixen senyals magnètics. El doctor Freund creu que dins l’escorça terrestre passaria una cosa semblant: les ones magnètiques serien el resultat de l’alliberament d’electrons dins els cristalls de les roques pròximes a les falles.

No tothom està d’acord amb la teoria de Freund. Alguns proposen que els polsos podrien ser causats per llamps que cauen a prop, però Freund diu que la llarga durada d’alguns (prop de dos segons) fa que això sigui impossible. A més, les dades mesurades en els últims terratrèmols registrats al Perú han permès calcular que l’origen dels polsos és molt pròxim a l’epicentre dels sismes, cosa que reforçaria la hipòtesi. Per confirmar el model de Freund fan falta més dades i més aparells per detectar els polsos i així poder definir-ne millor l’origen. Freund admet que s’ha de trobar encara el patró de canvis que defineixi exactament l’arribada d’un terratrèmol. __ Salvador Macip és metge i investigador de la Universitat de Leicester

stats