D es del carrer, al sud-est d’Ullastrell, gairebé no es veu la casa batejada amb el nom de la propietària, Marian. Es troba un gran mur de quatre metres d’alçada, amb un arrebossat comú, que des de fa quasi mig segle exerceix la contenció d’una parcel·la amb un desnivell de deu metres. Una gran porta de garatge i un portal amb una simple reixa, just abans de l’escala exterior, fan visible l’accés a la casa. “Crec en l’arquitectura senzilla, en la qual la combinació d’elements comuns ofereix resultats interessants”, afirma Carles Marcos, arquitecte en cap de miliunarquitectura i principal responsable de la concepció i construcció d’aquest habitatge en un dels pendents del poble.

De fet, el que és pròpiament la casa Marian aprofita els avantatges que té estar damunt un mur d’aquestes dimensions. Convenientment reculada fins a situar-se al límit on la parcel·la encara és plana gràcies al mur, i deixant la natura en pendent al darrere de l’edificació, la casa guanya jardí al davant, estén una mirada elevada cap a la part més antiga del poble i, ja més lluny, al massís de Montserrat. A més, concebuda com a casa allargada i estreta, paral·lela al carrer i amb la premissa d’ocupar el mínim espai possible i tenir el màxim d’exterior, la seva posició sobre l’imponent mur li garanteix una valuosa privacitat i l’allunya del trànsit del que, tanmateix en aquest cas, és un poble ben tranquil.

Austera, confortable i econòmica

Així, amb la senzillesa com a premissa i amb el condicionant d’haver d’economitzar els costos de l’obra tant com fos possible, l’arquitecte Carles Marcos va aplicar-hi la fórmula de fer el màxim amb els mínims recursos. El resultat és una casa tan austera com confortable, feta amb materials pobres i bàsics de la construcció, com ara biguetes i revoltons de formigó que remarquen la importància dels sostres de l’interior de la casa, i contrasten el seu gris amb l’emblanquinat de sempre. Per a l’exterior, les façanes es revesteixen de simples plaques de fibrociment que deixen espai per a la ventilació i la regulació climàtica de l’habitatge.

La confortabilitat d’aquesta casa d’Ullastrell ve donada, però, per la seva mateixa concepció i la distribució dels espais. La idea d’una planta única -tot i que s’ha deixat preparada per si en un futur es necessita un pis més, que duplicaria l’espai-, i sobretot la idea d’obrir la pràctica totalitat del seu interior, en una addició d’espais en sentit paral·lel al carrer, de manera que la mirada travessi la casa, amb grans finestres i portes de vidre al davant i al darrere, l’obsequia amb una saludable ventilació creuada i amb la vivència del jardí a tots dos costats.

També és confortable que els espais estiguin oberts i connectats per dos corredors que permeten variar la circulació a dins de l’habitatge, tant a la part més propera a les grans vidrieres, on també s’habilita un petit estudi, fins a la zona de distribució cap a les dependències auxiliars. Tot i ser tres espais lleugerament diferenciats, el pas de la sala al menjador -amb grans vidrieres cap a les millors vistes- i a la cuina -just al darrere, amb una mirada cap al turonet de la pròpia parcel·la- resta obert fins al punt de poder travessar la casa des de la cuina i arribar a veure el poble per la part del davant. És el mateix que passa amb cadascun dels dormitoris, connectats visualment amb els seus vestidors i banys -i connectats també amb les zones més diürnes de l’habitatge.

La confortabilitat també és sentir que de cada espai se’n pot fer l’ús que es desitgi i que qualsevol tindrà un contacte molt semblant amb l’exterior, amb el verd d’uns matolls o amb l’ombra suggerent d’una figuera.