Actualment vivim un preocupant retrocés en drets, llibertats i seguretat de les persones trans i de la comunitat LGBTIQ+, amb una promoció d’una visió binària i tradicional del gènere. Els Estats Units tan sols reconeixen el sexe biològic assignat al néixer i han prohibit a les dones trans participar en esports femenins o allistar-se a l’exèrcit. Des de novembre del 2024, Vladímir Putin ha prohibit als països on està permesa la transició de gènere l’adopció de nens russos, amb l’argument de “protegir les criatures que no poden protegir-se a si mateixes”, donant per suposat que la comunitat LGBTIQ+ és una amenaça per a la infància. L'última gota –i menys esperada– l'ha proporcionat el Tribunal Suprem del Regne Unit, que ha dictaminat que el terme legal dona es refereix únicament a persones amb sexe biològic femení, excloent les dones trans.

En països com els Estats Units, els petits gestos esdevenen significatius, i l'últim ha vingut d’una senzilla samarreta. El dissenyador de moda Conner Ives, d’origen estatunidenc i establert a Londres, al finalitzar la seva última desfilada va fer la protocol·lària salutació final lluint una samarreta blanca amb un missatge clar: “Protect de dolls”. Aquest eslògan, originari de la comunitat ballroom dels anys vuitanta, insta a protegir les persones trans al reconèixer la seva extrema vulnerabilitat i discriminació. Aquest gest d’Ives s’ha fet viral i moltes celebrities s’hi han afegit, com l’actor Pedro Pascal i el dissenyador Haider Ackerman, acompanyat de l'actriu Tilda Swinton. El cantant Troye Sivan, que també va lluir la samarreta en la seva actuació a Coachella, va fer que en 24 hores se'n venguessin 200. Els guanys de les vendes aniran tots destinats a l’associació sense ànim de lucre Trans Lifeline, que ofereix suport a les persones trans, especialment per frenar el seu elevat risc de suïcidis.

La samarreta és un dels grans invents de la moda del segle XX, un element imprescindible de la nostra indumentària sense limitacions de gènere, edat, ideologia o procedència. Una peça universal com a llenç en blanc per a qualsevol reivindicació que, per la seva rapidesa en la producció i el baix cost, és una arma política a l’abast de tothom. El 1984, la dissenyadora britànica Katharine Hamnett va revolucionar la idea de samarreta gràfica amb missatge polític quan va lluir-ne una quan es va reunir amb Margaret Thatcher en plena guerra de les Malvines que deia “El 98% de la gent no vol Pershing”. El dissenyador Prabal Gurung va imprimir samarretes amb diversos missatges, com “Resist with love”, “The future is female” i “We will not be silenced,” com a reacció contra el primer mandat presidencial de Donald Trump. El dissenyador de moda Willy Chavarria, estatunidenc i de pares migrats, va acabar la seva desfilada el gener passat lluint una samarreta amb la frase “How we love is who we are”, en contra de la política migratòria de Trump. Maria Grazia Chiuri, al convertir-se en la primera dona directora creativa de Dior (una casa tradicionalment allunyada dels postulats feministes) va incloure en la desfilada una samarreta blanca amb la frase “We should all be feminists”, parafrasejant l’escriptora Chimamanda Ngozi Adichie.

Ara mateix podem comprar en botigues com H&M o Inditex samarretes en què es poden llegir frases com “Il pomodoro. Roma, Italia”, “Honolulu weekend 1999”, “The sun is brighter in Waikiki” i “No hate just cake”. Uns missatges absurds que ni llegim quan les comprem i que són un clar reflex de la vacuïtat, la superficialitat i la manca de compromís individualista de la nostra societat. Però, amb els temps que corren (i els que vindran), ja no ens podem permetre el luxe de la vacuïtat i cal estar preparats per posicionar-nos activament i defensar uns drets humans que, si bé havíem donat per pressuposats, ara tomballegen perillosament.