Fins al 25 de maig es pot veure, al Teatre Lliure de Gràcia, Cor dels amants, una obra plena de tendresa i emocionalment intensa escrita pel dramaturg Tiago Rodrigues. Poques històries tenen el poder d’endinsar l’espectador tan ràpidament en l’univers d’una parella. Un fet traumàtic serà el detonant. I no trigarem a notar que ja ens estimem aquells dos desconeguts que tenim a l’escenari. Marta Marco i Joan Carreras fan una interpretació magistral. Tant, que fins i tot en el més llarg dels silencis podem entendre què pensen i què està passant en aquella relació. El dia de l’estrena hi va haver un instant en què el públic va coincidir a somriure a la vegada sense que calgués que cap dels dos protagonistes digués res, explicar sense parlar, només per la tensió que van saber construir. I, segurament, també per com resulta de fàcil emmirallar-s’hi.

Fantàsticament dirigida pel mateix autor i per l’Anna Llopart, Cor dels amants és un viatge per la vida d’un matrimoni i una reflexió sobre el temps compartit. “Quan era petit pensava que la vida era complicada. Això de la simplicitat ho he après amb tu”. Però sovint l’urgent passa per davant de l’important. “No hauríem d’haver perdut el temps fent coses petites, coses petites sense importància” diuen. “Mirar les notícies, enviar factures, escriure mails, grapar papers...” L’obra és una injecció d’energia i afecte. Condensa només en una hora l’essència d’un recorregut junts. “Tenim temps” afirma la parella, a vegades amb convicció i d’altres amb esperança. I esdevé un lema de vida i un objectiu. Descobrir el present, “el que li dèiem demà i que ara és avui”. Però a la vegada el present es va transformant, i a cada etapa de la vida descobrim noves necessitats, il·lusions i projectes. Cor dels amants ens parla del neguit que sentim quan volem canviar les coses, sobretot aquelles que creiem que reorienten el nostre camí. Una inquietud que a la vegada ens demana un esforç que no sempre podem assumir com voldríem. “La decisió de canviar és ràpida com un llamp, però el canvi és lent, lent com un animal que canvia de pèl, lent com un arbre que canvia de color, els dies són ràpids, però el canvi és lent”. Cor dels amants és un text de frases curtes, però no fa sentències existencials. Evoca a la perfecció el fluir inevitable de la vida i, a la vegada, els pensaments que la travessen. Rodrigues evoca meravellosament la idea de la compenetració que s’adquireix amb els anys, quan tenim els mateixos pensaments, quan hem construït una sincronia inconscient. Marco i Carreras fan fàcil un exercici poètic sorprenent, un cant a l’amor sense carrinclonades.

És una obra bonica, plena de veritat, amb el punt just de poètica, amb la dosi necessària d’humor que sovint ens demana la quotidianitat. Està plantejada sense excessos ni filigranes, amb la mateixa senzillesa que té el dia a dia, però amb la capacitat de saber elevar un missatge i fer-nos observar el que és transcendent, tant de l’obra com de les nostres pròpies vides. Tenim temps. Potser ho hauríem de pensar més sovint per aprofitar-lo millor.