BarcelonaSi vols aconseguir que una moda s’instal·li amb eficàcia entre el públic masculí, hi ha una estratègia que mai decep: connectar-la amb alguna guerra mundial. Sabem que molts homes pensen diàriament en l’Imperi Romà, però no el real, sinó el que ens han ficcionat des de Hollywood, a on l’excés de testosterona, amb epidermis untades i musculatures hipertrofiades són les grans protagonistes. Però, és clar, ara com ara, estem lluny de fer que les sandàlies de canya alta, les togues o les faldilletes de gladiador penetrin en els armaris dels homes d’avui dia. Per tant, en l’àmbit de la moda, més que la Roma Imperial, les grans guerres del segle XX són el somni humit de tota indumentària de masculinitat normativa. I, entre tota l’abundància de peces que s’han derivat del camp de batalla, les ulleres Ray-Ban d’aviador ocupen un lloc d’honor.
El naixement del concepte actual d’ulleres de sol el trobem a mitjan segle XIX, arran dels primers exploradors polars i la necessitat de protegir els ulls del blanc enlluernador de la neu. Un complement que va començar a fer-se més habitual amb la normalització de les vacances a destins de costa, cap a principis del segle XX. Una tendència que, paral·lelament, va veure’s reforçada per la proliferació d’automòbils i motocicletes que requerien ulleres tintades protectores. El glamur del Hollywood dels anys 30 va ser un grandíssim generador de tendències en moda i, quan el gran públic va habituar-se a veure estrelles de la gran pantalla intentant passar desapercebudes rere unes ulleres de sol, aquest complement de moda, a més de pràctic, va quedar associat al glamur. I entre la prescripció mèdica i la sofisticació, la protecció i l’elegància i l’explorador i l’actor, tan sols faltava el tercer agent que les convertiria en un imprescindible de l’estètica de tot home de veritat: l’aviador.
L’exèrcit estatunidenc va encarregar el 1929 unes ulleres que oferissin un camp de visió clar i que reduïssin els reflexos del sol, els quals provocaven sovint mals de cap en els seus aviadors. Arran d’aquest encàrrec va néixer l’empresa Ray-Ban –un nom que al·ludeix a la protecció envers els raigs infrarojos i ultraviolats– i l’icònic model Aviator. En un inici, la muntura era de plàstic, per tal d’evitar un excessiu refredament, pel fet que els pilots es movien habitualment en temperatures molt baixes. Però, ràpidament, van substituir-la per la icònica muntura daurada, amb vidres tintats de verd de grans dimensions, per a cobrir la màxima superfície de visió. I finalment la forma de llàgrima lateral que, al seu torn deixava el rastre d’un bronzejat característic que, més enllà de dur les ulleres posades, perllongava i amplificava l’aura de poder, masculinitat, duresa i infal·libilitat de les ulleres.
I, si amb això no en tinguéssim prou, l’actor Tom Cruise va fer el darrer toc d’efecte quan, al 1986, va interpretar el pilot de guerra protagonista (Maverick Mitchell) de Top Gun. Un personatge que encarna el supermascle per antonomàsia dels vuitanta, inflat d’egocentrisme i boig per la velocitat, ja sigui a través del seu avió de combat, com de la seva Kawasaki GPZ 900 R. Una moto que, després que Maverick hi fes nombrosos cavallets a la pel·lícula, va fer que la marca japonesa passés a ser mundialment famosa. Una competitivitat testosterònica que durà Cruise a voler ser el millor pilot i a lluitar per a aconseguir que la guapa estereotípica del film acabi asseguda de paquet a la moto, mentre ell veu la posta de sol a través de les seves Ray-Ban Aviator, tot sentint de fons el Take my breath away. Una èpica que poc ha d’envejar a la de l’Imperi Romà i que en el seu moment, a més d’aconseguir que aquest model de Ray-Ban es vengués com a xurros, va considerar-se un dels reclutaments a l’exèrcit més exitosos de la història.
