L’escala de maons nus que dona accés a Ca na Catalina i en Joan, als afores de Llubí, anticipa la importància que hi tenen el material –material local– i l’exercici constructiu. Els arquitectes de TEd’A, estudi encapçalat per Irene Pérez i Jaume Mayol, fa molts anys que investiguen les maneres de traslladar la construcció tradicional al present per obtenir la millor resposta climàtica, la més natural i sostenible, i que d’aquesta manera la casa també proporcioni el màxim confort als qui l’habiten. Saben que “les tipologies tradicionals són respostes climàtiques perfeccionades infinitament al llarg del temps”, i així ho diuen, però alhora fan un pas més cap a l’actualitat conscients que la vida avui requereix altres solucions i compta amb altres recursos.

Ca na Catalina i en Joan és, en molts sentits, un exercici conceptual. Ho és pel fet de concebre la planta de la casa en forma de creu, perquè fa que tingui més longitud de façana i que cada habitació compti amb el seu racó particular d’exterior. Però també perquè la planta en creu forma un nucli central que, concebut com a pati, esdevé un element benèfic per a la vida a la casa. El pati al cor d’un habitatge que, com és el cas, té poc més de 200 metres quadrats, permet que totes les estances, a més de la sortida a l’exterior, gaudeixin d’una relació gratificant amb el pati. Això contribueix a la il·luminació natural i a la ventilació creuada necessària, a més de possibilitar una vida més íntima, cap a l’interior, que sovint s’agraeix. És més, el pati esdevé un centre vital, una estança més de l’habitatge, i a l’aire lliure.

També és un exercici conceptual el fet que al voltant del pati, a dins la casa, els arquitectes de TEd’A hagin fet un deambulatori, un recorregut que evoca el d’un claustre i que connecta les distintes habitacions i els atorga un doble espai sovint ben útil –per a l’estudi, per al joc, per a estar–. Aquest deambulatori s’ha concebut amb una gran altura i s’ha rematat amb petites claraboies que, alhora que introdueixen llum natural a l’habitatge, fan un efecte xemeneia, succionant l’aire.

La qüestió material

Però no tot és una qüestió de concepció d’espais ni de tipologia. Els arquitectes de TEd’A tenen una cura molt especial pels materials, que va més enllà de la premissa que sempre s’imposen de treballar amb productes quilòmetre zero, si més no fins on ho permet el fet de treballar en una illa. Ens fan entendre que el que és sostenible és evitar el transport dels materials, però també intentar que no es generin residus, a més del fet que la manera d’utilitzar-los contribueixi al bon funcionament hidrotèrmic i al confort de l’habitatge.

En aquest sentit, Ca na Catalina i en Joan té una doble pell, perquè està construïda amb una capa exterior de pedra de marès, l’arenisca que tant bé defineix el paisatge de Mallorca, i una capa interior de maó perforat de fabricació local que, a més, en aquest cas es col·loca deixant a la vista la part més rugosa i fent que el perforat faci càmera a dins. La col·locació s’ha pensat tant que no s’ha de tallar cap marès ni cap maó, per la qual cosa es fan servir peces de termoargila per fer els ajustos i per resoldre els caires. La materialitat es fa molt present dins la casa.

En tot cas, tant la planta en creu de Ca na Catalina i en Joan com l’estructura de murs de càrrega i de petites voltes de formigó segueixen la direcció d’un solar marcadament allargat, cosa que afavoreix la vista de les muntanyes i posa la vida a la casa a recer dels vents de tramuntana i de l’embat. I tot plegat, des de la solidesa constructiva fins a la ventilació, des de les voltes que ajuden a la inèrcia tèrmica fins als materials amb els quals es construeix la casa, dona unes garanties de confort que fan d’aquesta llar un espai de benestar al centre, o quasi al centre, de l’illa de Mallorca.