T’endinses en uns esbarzers, t’esgarrinxes les cames, i els braços i el coll. La història ho ha devorat tot. Veus una goteta de sang petita, minúscula, que regalima per la cama fins als mitjons, plens de branques enganxades. Un objecte mor quan la mirada viva que el recorre desapareix. Quan els homes -sí, homes-moren, entren a la història. Quan les pedres estan mortes, entren al museu. Camp de pedres, bosc de pedres, bosc lapidi. Llosa estela, qui t’hi ha posat? T’entrebanques amb una pedra, un roc. Segueixes esbufegant i suant, i cagant-te amb tu mateix per no haver invertit en unes botes com déu mana. Un dia, els nostres rostres de pedra, al seu torn, s’enfonsaran, desapareixeran totes les nostres imatges. Palpo pedres, palpo formes esquerdades granulades rocalloses, incisions pètries. [...]

El que va començar fa cinc anys com un projecte per capturar una nova visió d’una zona concreta del territori català s’ha convertit en El Miracle. Pedra. Mort. Temps, “una caixa per obrir, jugar i fer preguntes” que es pot visitar a partir d’avui al Museu Molí Paperer de Capellades. El punt de partida és el megalitisme i la investigació basada en l’art, una manera de buscar coneixement a partir de la recerca de la bellesa. “És un tipus de recerca que no té res a veure amb el mètode científic. Et porta a altres experiències i a un coneixement diferent i alternatiu”, assegura Roger Gual. Tant ell com Noelia Pérez i Joan Pons expliquen que tot va començar llegint, informant-se i entrevistant experts sobre megalitisme i que, a mesura que la recerca es va anar fent més complexa, ells van prendre el camí a la inversa. “No teníem cap objectiu. El projecte es va convertir en una cosa molt intuïtiva, de pur sentir”, diu la Noelia. L’equip s’organitzava per atzar, anant a veure, a tocar i a fotografiar megàlits, dòlmens i menhirs d’arreu de Catalunya sense esperar res concret. “A Terra-lab divideixen els projectes per zones, però en el nostre cas no ha sigut possible perquè de megàlits n’hi ha per tot arreu. N’hem fet a l’Empordà, a les Gavarres, al Solsonès, a l’Anoia, a la serra prelitoral, per tot arreu...”, diu Gual. “Parlar de megalitisme és una manera de parlar del territori quan el català encara no existia. Van ser construïts per diferents pobles i cultures durant uns tres mil anys, ara fa entre 6.500 i 3.500 anys”, afegeix la Noelia. “N’hi ha de molt ben conservats, d’altres d’abandonats, de maltractats...”

Al Museu Molí Paperer de Capellades es podrà veure una selecció de tots aquests anys de feina. Una col·lecció de peces autònomes de caràcter poètic i personal allunyat de qualsevol intenció il·lustradora o educativa. “Esperem que l’espectador no es faci preguntes i es deixi portar per l’experiència sensorial amb la matèria”, diuen.

Per Maria Labró Vila