Uns noiets fan el fatxenda als ferrocarrils jugant entre ells, es burxen mentre riuen. De tant en tant, per expressar el domini sobre els altres, n’hi ha un que es posa el dit índex sobre els llavis fent-los callar i, tot seguit, gira la cara i es passa el mateix dit pel maxil·lar inferior, des de sota el lòbul de l’orella fins a la barbeta. Els amics se’n riuen i l’imiten. Aquest gest estrany l’havia vist amb anterioritat en una notícia estranya d’aquelles que t’apareixen per casualitat buscant una altra cosa. El mes d’octubre passat, a Xile, van detenir un noi que va fer exactament els mateixos moviments amb el dit quan va passar per davant d’una càmera de la televisió que feia una connexió en directe. Es va interpretar com una amenaça, com si els volgués tallar el coll, i hores més tard la policia el va deixar en llibertat perquè tot plegat havia sigut un malentès. L’individu va voler vacil·lar davant la càmera fent el gest de moda que consisteix a presumir de mandíbula com un tret de bellesa física, especialment de masculinitat. És una nova tendència ridícula popularitzada a les xarxes socials i que prové del mewing, una pràctica per, presumptament, estimular la musculatura facial. Consisteix a fer contínues compressions de la llengua contra el paladar superior, activant la zona de la papada. Com més es repeteix l’exercici, suposadament s’afina el sotabarba i més es defineix la línia de la mandíbula inferior. Dentistes, osteòpates i metges ja han alertat que la moda pot tenir conseqüències negatives per a la salut. El mewing (miolar, en anglès), curiosament, s’està popularitzant més entre els nois adolescents perquè l’angle de la mandíbula prominent s’associa a la virilitat. Només cal buscar #mewing a Instagram o TikTok per descobrir tota mena de gent donant instruccions sobre com fer correctament l’exercici, el nombre de repeticions diàries i exhibint els suposats resultats. Alguns ho rematen amb el ritual del dit índex per coronar-se com els aconseguidors d’un repte de bellesa.

En un barri de la zona alta de Barcelona fa anys que hi ha una perruqueria que no té mai ni un client. És un lloc elegant, molt net i, sobretot, ben il·luminat. És estrany que el negoci subsisteixi sense que s’hi vegi mai ni una ànima. La sorpresa arriba quan un cartellet desfà l’error. No és una perruqueria. Les quatre butaques encarades cap als miralls poden provocar la confusió. En realitat es tracta d’un centre de gimnàstica facial. “Entrena tu cara”, diu un rètol a l’aparador. No és l’únic negoci d’aquestes característiques. Un altre centre assegura que és “la primera barra física de entrenamiento facial en butaca”. Dit així sembla fins i tot una disciplina olímpica. Qui sua la samarreta, però, no és el client amb ganes d’entrenar sinó les massatgistes que exerciten la musculatura de la cara amb les mans. Això sí, hi ha una oferta de masterclass per poder entrenar tu sol a casa. El massatge facial de tota la vida ara l’han convertit en una disciplina física perquè sembli més eficaç. No gaire més lluny hi ha un centre que anuncia el ioga facial per tonificar, aportar fermesa i relaxar l’expressió del rostre. YouTube està farcit de classes de franc per practicar-lo i les influencers ja anuncien eines diverses per amassar la cara. Aquesta tirania sobre l’aparença no para de fomentar les inseguretats respecte al nostre aspecte. Qualsevol tret físic esdevé un defecte, una tara a corregir o millorar, un motiu de complex. Les promeses d’un miracle, les esperances d’un canvi innecessari es poden convertir en una pràctica obsessiva nerviosa per obtenir els resultats abans.

Potser si ens preocupéssim de riure més exercitaríem la musculatura com cal en comptes de tanta ximpleria per semblar algú altre que no és millor que nosaltres.