E n la glamurosa Mallorca dels anys trenta de l’Hotel Formentor hi va haver una celebritat que va destacar per damunt de la resta: la ballarina nord-americana Natacha Rambova. “Va ser una dona que va trencar esquemes. En un moment en què als Estats Units va agafar força el moviment sufragista femení, es va atrevir a entrar en professions que fins aleshores estaven dominades pels homes”. Ho assegura la historiadora de l’art Georgina Sas, directora, juntament amb Cesc Mulet, del documental Darrere l’ombra de Natacha Rambova (Produccions de Ferro, amb la col·laboració de La Perifèrica Produccions, 2019).

Nascuda a Utah el 1897 en el si d’una família acomodada, el nom real d’aquesta artista era Winifred Shaughnessy. Als disset anys se’l va canviar a l’integrar-se a la companyia itinerant de ballet rus de Theodore Kosloff, amb qui va iniciar una convulsa relació. Aviat va aparèixer la possibilitat de treballar a Hollywood. Aleshores, però, ella es va dedicar més al disseny de vestuari i decorats. A partir del 1921 es va encarregar de l’escenografia d’algunes pel·lícules de l’italià Rodolfo Valentino, un dels grans actors del cinema mut del moment. L’amor va sorgir entre ells i al cap d’un any ja es casaven. Era l’inici també d’una nova aventura professional. “Va ser Natacha -apunta Sas- qui va convertir Valentino en el primer referent sexual de la història del setè art. Fins aleshores els ídols del cinema mut, com Charles Chaplin, Buster Keaton o la parella d’El Prim i el Gras, no estaven sexualitzats. Ella el va dotar d’una altra estètica a partir de la idealització del cos masculí que havia cultivat en el món de la dansa”.

Criticada per Hollywood

La conversió de Valentino en un sex symbol va ser objecte de controvèrsia. Es tractava d’un nou model d’home que cuidava la imatge, el cos i la manera de vestir. “El van criticar -diu la historiadora- perquè deien que estava feminitzat. Sortia caricaturitzat a les revistes satíriques de l’època anant sempre agafat de la mà de la seva dona. Aviat, però, milions de dones van sospirar pels ossos d’aquell galant. El fenomen fan va començar amb ell, molt abans que Elvis Presley o els Beatles”. A Hollywood tampoc no va agradar gens la gran influència que tenia Rambova en el nou latin lover : “Les grans empreses cinematogràfiques no acceptaven que hi hagués una dona que li fes de mànager. Així, es van posar a negociar directament amb ell, cosa que ella va interpretar com una traïció”.

Davant aquell ambient tan hostil, Rambova va decidir passar una temporada a Europa, a la Costa Blava (França), a la casa del nou marit de la seva mare, un potentat empresari de la cosmètica. Des de la distància, el 1926, va tramitar el divorci. Pocs mesos després es va assabentar de la mort de Valentino, als 31 anys, a causa d’una peritonitis. El seu funeral va desfermar la bogeria. Hi van acudir unes 100.000 persones. Els dies següents hi va haver fins i tot suïcidis de fans destrossades.

El 1927 la creadora del primer actor amb més sex appeal de Hollywood va tornar al seu país, i a Nova York, a la Cinquena Avinguda, va obrir una botiga d’alta moda. La crisi del 29, però, va trastocar els seus plans. Altre cop buscaria refugi a Europa. “Llavors -assegura Sas- la seva tieta, una interiorista extravagant, li va desaconsellar anar a la Costa Blava perquè estava massa de moda. Li va recomanar Mallorca pel seu bon clima, paisatge i preus econòmics”.

Rambova va recalar a Mallorca el 1932, en plena Segona República. Tenia 35 anys. Es va instal·lar a Can Barbarà (Palma). No va trigar a conèixer Álvaro de Urzaiz, un aristòcrata, oficial de la marina espanyola, amb qui es va casar el 1934. “Curiosament -apunta Sas- tenia una retirada al Valentino, el record del qual mai no es va poder treure de sobre”. Urzaiz era un militar molt de dretes i un monàrquic fervorós. S’havia retirat a Mallorca a l’espera que tornés el rei Alfons XIII.

Aquell ric matrimoni, amant de la bona vida i de les antiguitats, va ser dels primers a intuir les possibilitats econòmiques del turisme a l’illa. Establerts a Gènova, es van posar a explotar les coves d’aquesta barriada palmesana. També es van dedicar a restaurar cases per després llogar-les a l’estiu a estrangers -se’n van quedar una, a Cala Fornells (Peguera), coneguda avui com Ca na Tacha. Ella, pel seu compte, no es va estar d’actuar de mecenes de la colònia d’artistes que el 1933 el caricaturista eivissenc Josep Costa Picarol va projectar a Cala d’Or (Santanyí).

La presència de Rambova no va passar desapercebuda en la Mallorca dels anys trenta. “Era -recorda la historiadora- de les poques dones que conduïen a l’illa. Destacava pels seus 1,72 d’alçada i per la seva manera de vestir, amb el seu turbant característic. Tenia molta cura de la seva imatge. Es feia mirar”. Aquella glamurosa artista de Hollywood es convertiria en assídua de l’Hotel Formentor, que el 1929 havia inaugurat el milionari argentí Adán Diehl: “S’hi sentia a gust, enmig de l’aristocràcia europea. Era molt amiga de la dona de Diehl, María Elena Popolicio, també molt aficionada a la moda”.

Espia?

Rambova també va ser objecte de sospites. “Aviat va circular el rumor -apunta Sas- que era una espia. Tanmateix, el gran entès en la Guerra Civil a Mallorca, l’historiador Josep Massot i Muntaner, ho descarta. En tot cas, podia ser una col·laboradora del cònsol britànic a les Balears Alan Hillgarth. Ella sempre anava amunt i avall amb el seu cotxe i podia tenir informació de gent. En un moment en què anglesos, francesos i italians es disputaven l’illa, tothom podia ser espia de tothom”.

Entre les amistats que Rambova i el seu marit van fer a l’illa també hi va haver Francisco Franco, que des del 1933 fins al 1935 va exercir de comandant militar de les Balears. En el seu epistolari, la nord-americana celebraria que fos el líder del cop d’estat del juliol del 1936: “A les seves mans, Espanya pot tenir un gran futur. El país es tornarà a aixecar per reclamar la seva posició de grandesa passada”.

Decepció

Al produir-se l’aixecament militar, Urzaiz va ser cridat per anar a vigilar la platja de les Covetes (Campos). Ella el va acompanyar. Els primers bombardejos republicans a l’illa la van alarmar. Mentrestant, assistents seus no paraven d’informar-la de la crema d’esglésies. Davant d’aquest panorama, en un primer moment Rambova es va mostrar esperançada amb l’acció dels insurrectes. “Eren homes -escriuria- que estaven donant la seva vida per salvar no només el seu propi país, sinó la civilització dels contagis de l’odi de classe convertida en bogeria”. Sas contextualitza aquestes declaracions: “La Natacha, tot i ser molt bohèmia, havia rebut una educació molt rígida en diferents internats. Va criticar el comunisme perquè venia d’una família molt de l’ordre. Al veure, però, l’evolució de la guerra, canviaria la seva posició inicial”.

Des de les Covetes, el 16 d’agost Rambova seria testimoni del desembarcament de les tropes republicanes del capità Bayo. Aviat s’assabentaria de les atrocitats que s’hi cometien, sobretot des de l’arribada a finals d’agost del comte Rossi, el sinistre emissari de Mussolini. Fins i tot, amb la seva càmera, aquella turista nord-americana va poder fotografiar algun cadàver a Portocristo. De cop, li havia caigut la bena dels ulls. Marits republicans d’amigues seves havien sigut detinguts. En una ocasió, tal com va deixar escrit, es va dirigir a la catedral on el bisbe Josep Miralles, simpatitzant dels militars, oficiava un Te deum. “Quan aturaràs aquesta matança?”, el va increpar. “Costa creure -adverteix la historiadora- que li digués aquestes paraules tan contundents. No hi ha cap diari de l’època que les recollís”.

El mes d’octubre del 1936, després de gairebé cinc anys a l’illa, Rambova agafava un vaixell i marxava cap a França amb molts estrangers més. “No sabem -assegura Sas- per què va marxar. Per ventura era perquè sabia massa coses i la van convidar a marxar. Ho va fer, en tot cas, amb un xoc posttraumàtic per tot el que havia vist. Va deixar de ser la del turbant i el glamur per passar a ser una dona terrenal. Fins i tot es va tallar els cabells”. El seu marit es va quedar a Mallorca, on va continuar fent carrera militar. Al cap d’uns anys li demanaria el divorci per tornar-se a casar.

El 1940, davant l’avanç del nazisme, Rambova va tornar als Estats Units, on es va dedicar a una altra de les seves grans passions: l’egiptologia. Ja abans de la guerra havia viatjat unes quantes vegades al país dels faraons. “A Egipte -recorda la historiadora- va tornar a trencar els motlles. Visitava llocs que mai abans una dona havia trepitjat. Actualment no hi ha hagut cap egiptòleg que hagi superat els llibres sobre Ramsès VI que va escriure juntament amb el rus Alexander Piankoff”. La fascinant musa de Hollywood, que va lluitar per no ser invisibilitzada en un món d’homes, va morir el 1966, a Califòrnia, a causa d’una malaltia intestinal. Tenia 69 anys. Nou anys després ho feia el dictador que va tenyir de sang l’illa de la calma que la va captivar.