BarcelonaAquest any no hi ha Cortylandia a Barcelona. El Corte Inglés de l’avinguda Diagonal s’ha quedat orfe d’aquest clàssic de l’animació i l’espectacle nadalenc, però al seu lloc s’ha instal·lat una pista de gel per gaudir d’una activitat de lleure tan hivernal i festiva com el patinatge. La seu dels grans magatzems a la Puerta del Sol de Madrid sí que acull l’espectacle La ciutat del temps, que suposa el Cortylandia número quaranta-sis, gairebé mig segle d’una tradició molt arrelada, que connecta moltíssim amb el públic infantil i que suposa ja un bon tall d’imaginari popular. Quin és el més recordat de tots? Seria una enquesta interessant de fer. No crec que hi hagi experts en memòria Cortylandia com hi ha erudits en Eurovisió, per exemple, que conserven, amb passió i tenacitat enciclopèdica, el record de cançons, artistes, països i guanyadors, però no hi ha dubte que l’espectacle de l’any 1985 ha quedat ben guardat a la memòria de moltíssims nens (i pares) que el vam veure amb els nostres ulls. És Gulliver, esclar, el gegant més famós de la literatura popular, que, immens, ocupava la façana d’El Corte Inglés. Pesava més de tres tones, movia amunt i avall el seu braç esquerre i sobre la mà sustentava un dels lil·liputencs que es trobava a la platja deserta on es despertava després del naufragi. De la imaginació, fèrtil i fecunda, de Jonathan Swift, va sorgir aquest personatge, nascut per habitar a la imaginació i als somnis dels nens que han llegit les seves aventures i viatges i també els que l’han gaudit en forma de pel·lícules, dibuixos animats i altres peripècies com la d’aquesta mítica performance nadalenca.

Avui, els blogs i pàgines web de nostàlgia vuitantera són autèntiques mines d’or, rescatadors de memòria oblidada, desempolsegadors d’imaginari. Així, per exemple, el Facebook de Barcelona Desapareguda va penjar ja fa anys una foto de la façana d’El Corte Inglés de Plaça Catalunya –aquella cantonada arrodonida de la ronda de Sant Pere– de 1985. I els records de moltíssims es van disparar, com un llampec fulgurant. “Tenia nou anys i em va entusiasmar”, “Me’n recordo molt i pensava que mai tornaria a veure aquella imatge”, “Ostres! Quin salt enrere!”, “Tenia sis anys i el muntatge em va deixar bocabadat, recordo que en Gulliver obria i tancava els ulls i parlava amb el lil·liputenc que tenia al palmell de la mà. Després s’obrien les finestres de les casetes i tots cantaven una cançó”. Fascinant el nivell de minuciositat del record, oi?

El primer Cortyland va ser el de 1979 i representava una màquina de tren que arribava a l’estació, una imatge molt evocadora, el viatge amb tren com a aventura, un disparador per a les imaginacions desbocades dels infants. El del Gulliver va ser un punt d’inflexió per transitar des de les animacions espectaculars però inconcretes dels primers anys fins a animacions temàtiques per al record: el circ, l’arca de Noè, Don Quixot, Egipte, Aladí, el viatge a la neu, El senyor dels anells, el cavall de Troia... Josep Maria Espinelva, col·leccionista de contes clàssics infantils i de tot el marxandatge relacionat amb ells, valora com a històrica aquella animació que aquest any vinent complirà quatre dècades. I alhora valora molt positivament que la iniciativa nadalenca d’El Corte Inglés s’hagi prolongat tant en el temps: “Les ciutats i els espais públics en general, també poden explicar-se a través dels espectacles de carrer, les fires, les tradicions estacionals, els guarniments, etc”. Per algun motiu, encara avui, l’encesa de les llums de Nadal al passeig de Gràcia es considera un esdeveniment que justifica que es pari el trànsit durant un parell d’hores.

On devia anar a parar aquell Gulliver que tants recordem? Aquesta mena de paraments, com les falles, com els pessebres gegants, com els guarniments de les festes majors, acostumen a ser material fungible, efímer, no emmagatzemable per a la posteritat. Amb comptadíssimes excepcions no esdevé fum, es conserva tan sols en el record dels que ho van testimoniar. A vegades, som legió.