La comoditat (d'una taula a mà), l'eficiència (d'una font modulada de llum), la domesticitat (d'una tassa de cafè veient clarejar), la comoditat física (cadires fondes i coixins), la intimitat (llegir un llibre, xerrar). Totes aquestes característiques sumades contribueixen al clima de calma interior que és part del confort que estàvem buscant”. Així ho diu l’arquitecte Bernat Riera, fundador de Sigla Studio, que no només és el responsable de la reforma d’aquest pis de l’Eixample barceloní, sinó que també és qui hi viu amb la seva parella.

L’habitatge, de 90 m2, en realitat és la meitat del pis que va ser dels avis. “Jo hi vaig néixer”, diu Bernat Riera, que va destinar l’altra meitat del pis familiar al seu estudi d’arquitectura. “Tinc el despatx al costat, així que vaig viure molt aquesta obra”, confessa. I és que, com passa en la majoria dels pisos clàssics de l’Eixample –aquest forma part d’un edifici construït el 1925–, al dels avis també s’hi entrava pel mig, el lloc del pati interior, un punt de més foscor per a un recorregut vivencial que porta de la zona més fosca a la més lluminosa: d’una banda la del cèntric carrer, on ara s’ubica el despatx de Sigla Studio, i de l’altra, la que s’obre generosa al gran pati d’illa. Amb orientació sud i molta més quietud, aquesta havia de ser la meitat per fer-hi casa seva.

Bernat Riera i la seva parella tenen molt present el concepte de llar. Per això l’arquitecte parla del confort com “el més gran dels luxes”. Tal com ho sintetitza a l’inici, tenir un espai ben comunicat, amb les coses necessàries a mà; guanyar la llum natural i que cada racó sigui un lloc còmplice per a vivències íntimes, van ser alguns dels reptes principals de la reforma. Això sí, tota feta seguint el principi que la nova identitat no usurpés la d’aquell pis clàssic de l’Eixample, sinó que potenciés les característiques que li donen, precisament, la identitat.

Un moviment de reubicació de la cuina, que va passar d’una zona fosca a l’espai tot comunicat i amb gran profusió de llum natural tot el dia, ara permet a més gaudir d’aquest gran espai que és el que reuneix sala, menjador, cuina i galeria amb grans vidrieres, un lloc on estar, treballar, llegir, esmorzar... A aquest espai unitari que no renuncia a cap dels seus racons s’hi arriba a través d’un passadís-distribuïdor que organitza els tres dormitoris i els dos banys que té l’habitatge. Sí, una configuració respectuosa amb el passat que fa molt més confortable el present. 

Entre els sostres alts de sempre i la fusta a terra –l’hidràulic original es devia treure en una reforma de fa dècades– es crea un espai vital de calidesa. També hi contribueix en gran manera la voluntat de l’arquitecte de potenciar els elements constructius característics de l’època. I sobretot la feina que s’hi ha fet de recuperar les textures originals: repicar les parets de càrrega per despullar el totxo i deixar-lo lluir, i les que no són de càrrega treballar-les amb distintes tècniques, com una mescla de calç i guix. Tot plegat, natural i terrós, transpira calidesa. Perquè a la recerca de l’harmonia i unitat de tots els espais de la casa, aquestes textures són les que envolten la vida tant als espais comuns com en aquells que ofereixen la intimitat màxima.