Paciència, paciència i més paciència. És una recomanació de Francesc Muntada, un experimentat fotògraf de natura especialitzat en aus. Ha fet fotos a mig món i ara s’encarrega de gestionar l’aguait de la muntanya d’Alinyà, al Pirineu de Lleida, des d’on es poden fotografiar diferents espècies, com trencalossos, aufranys i voltors negres. Són les aus rapinyaires més grans d’Europa, amb uns 10 quilos de pes i unes ales que, obertes, de punta a punta, fan dos metres i mig. Són aquí gràcies a un programa de reintroducció que va començar fa gairebé una dècada.

Avui, entre la muntanya d’Alinyà i la Reserva de Caça del Boumort, al Pirineu de Lleida, hi viuen 30 voltors negres. Formen part del paisatge, tot i que fa un segle van desaparèixer del tot perquè va minvar el seu hàbitat i la població local els va perseguir i perseguir fins que no en va deixar ni un. Però l’any 2007 es va iniciar un programa de reintroducció que porta molt bon camí.

El projecte de reintroducció del voltor negre als Pirineus està promogut pel departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, per la Fundació Catalunya - La Pedrera (propietària de la finca d’Alinyà) i compta amb la participació de dues organitzacions: Grefa, que ha dut els voltors reintroduïts des d’Extremadura i Madrid, i Trenca.

L’aguait fotogràfic per observar els nouvinguts està situat en una vall. És un autèntic plató de luxe per als amants de la fotografia, que hi poden accedir un cop a la setmana, habitualment els dimecres. Aquest dia els responsables del projecte ofereixen un bon tiberi a les aus: carn que ha sobrat als escorxadors de la zona, que per a ells seria costós desfer-se’n i que per als voltors i els trencalossos és un autèntic àpat de gurmet. No és tan sols un reclam, sinó una manera de suplementar la seva dieta. “És espectacular quan baixen; mira que he fet fotografies en llocs, però aquí sempre m’emociona”, explica Muntada.

Jornada completa

Els voltors tan sols han deixat plantat Muntada dos cops. “És molt excepcional i té una explicació clara: sempre ha passat en època de caça i estic segur que deu haver estat perquè s’estaven cruspint una presa, probablement un porc senglar, que els caçadors van ferir però que es va amagar al bosc. No el van poder atrapar ells, però sí els voltors”, diu Muntada.

L’aguait d’Alinyà està dissenyat per passar-s’hi el dia sencer. Els organitzadors porten els fotògrafs en un quatre per quatre al matí i els recullen a la tarda. Tan sols cal que portin el pícnic i l’equip. Té bany i està tancat amb una gran finestra de vidre, tot i que té unes obertures per poder treure fora l’objectiu i les mans per poder manipular-lo. Hi caben quatre persones i està inspirat en altres observatoris que hi ha en països com Finlàndia. “Vaig fer un viatge i vaig tornar amb la idea de fer-ho aquí, ho vaig proposar a la Fundació i va ser aleshores quan es va començar a gestar el projecte”, recorda Muntada. Primer van haver de buscar l’espai adequat, accessible però amb prou espai perquè els voltors s’hi sentissin a gust.

A continuació, van voler comprovar si realment funcionava per atreure els voltors. Muntada hi va instal·lar un aguait portàtil, una tenda d’aproximadament un metre i mig d’alçada i amplada. Va estar dos anys fent proves fins que es va decidir construir l’aguait definitiu de fusta. Un altre pas important va ser contactar amb els escorxadors que els faciliten el menjar. “És una oportunitat per als fotògrafs, i també per a la revitalització de la zona”, afirma Francesc.

De fet, el voltor negre, el trencalòs i l’aufrany són els protagonistes d’altres projectes d’ecoturisme a Alinyà, com l’espai d’interpretació que va obrir l’any passat a la rectoria, on es pot saber tot i més sobre l’entorn. A més, l’Espai Natura organitza cada dissabte una visita guiada per a tots els públics, en què es combina senderisme per la muntanya, observacions des dels millors indrets i molt de coneixement sobre els voltors i l’ecosistema de la zona.

A més de demanar paciència, Muntada recomana utilitzar una camera rèflex i objectius llargs, a partir de 300 mil·límetres. També una bona ròtula de trípode. I deixar l’estrès a casa per poder reaccionar sempre ràpidament però amb calma. “De cop i volta, quan passa alguna cosa, el més important és mantenir la calma, no atabalar-se és bàsic, perquè pot durar molta estona, o molt poc, no ho saps i, si t’atabales i comences a fer moviments a un cantó i a un altre, a més d’espantar l’animal, no calcules bé l’exposició, ni enfoques bé”, explica Muntada. Per no perdre oportunitats, hi ha qui pot pensar a posar el disparador automàtic. És un error posar-lo tot just començar, valora l’expert. Cal ser molt caut a l’hora de disparar la càmera perquè el soroll del clic els pot fer por, “i si els espantes, no tornen”, diu Muntada. Abans de posar el disparador cal habituar l’animal al soroll. Primer, fer un clic. I un altre, i un altre. Tan sols després de fer-ne uns quants es pot deixar el disparador.

A poc a poc, i amb bona lletra

Un bon equip de biòlegs i naturalistes estan darrere de la reintroducció d’aquest espectacular animal. Se n’han deixat anar 46 exemplars, tots procedents de programes de Grefa, nascuts en captivitat o individus joves recuperats després de trobar-los ferits. N’hi ha 30. La prova de foc és aconseguir que hi hagi parelles estables (viuen durant uns 30 anys i són molt fidels) i que criïn. I ho han aconseguit. Al mes d’abril van néixer tres pollets, fills de l’Oriol i la Pessonada, i de l’Olga i l’Aleix. Cada voltor té nom, encara que no cognoms. Als petits no se’ls batejarà fins que no volin, cosa que podria passar al setembre. La primera posta exitosa va ser el 2010.

Aquest any també està previst que un poll nascut en captivitat al centre de fauna de Grefa s’hi incorpori aviat. “Encara són una població incipient, ens falten 2 o 3 anys més d’alliberaments per arribar als 50 exemplars”, explica Aleix Millet, tècnic de fauna de la Fundació. Aquesta seria la xifra òptima per afirmar que és una colònia establerta del tot.

La reintroducció del voltor negre a Boumort-Alinyà resulta estratègica, ja que es tracta d’una zona de pas entre les poblacions que viuen a la península Ibèrica i França. Són aus amb una certa mobilitat, els agrada canviar d’espai tot i que sovint tornen al seu hàbitat originari. En els últims 6 anys s’han detectat a Catalunya 17 voltors negres francesos. També han visitat les muntanyes del Pirineu francès uns 31 voltors ibèrics negres. Se sap que els voltors introduïts aquí també han anat de visita allà i que, fins i tot, s’ha format una parella mixta, entre un voltor amb arrels a Lleida i un altre de la península Ibérica.