Quant duraria la pluja si tota la precipitació d'un any caigués concentrada durant els primers dies? Imagineu-vos que comencés a ploure mentre sonen les campanades de Cap d'Any i que totes les hores de pluja de l'any caiguessin seguides: fins a quin dia plouria? Durant dècades el professor de climatologia de la Universitat de Barcelona Javier Martín Vide ha fet aquesta pregunta als seus alumnes a classe, uns estudiants que sempre queden sorpresos per la resposta.

Ara les dades obertes amb resolució semihorària del Servei Meteorològic de Catalunya permeten fer un càlcul bastant precís d'aquesta dada per a molts observatoris. En contra del que tendiríem a pensar, si a Barcelona ajuntem totes les mitges hores en què com a mínim cauen 0,2 l/m² de precipitació, el resultat és que la pluja de tot l'any només suma entre 7 i 10 dies, depenent del barri. Alguns anys com el 2015 no arribaria ni a Reis, i en anys plujosos com el 2018 pot arribar al 12 de gener. Les dades d'altres punts de Catalunya no són gaire diferents: a la gran majoria d'estacions la pluja de tot l'any agrupada duraria entre 7 i 12 dies; només en un observatori de clima atlàntic com Viella es dispara fins a 24. La mitjana per al conjunt de Catalunya surt de 12 dies si es tenen en compte les estacions d'alta muntanya.

Aquest any ha sigut especialment sec en molts punts de Catalunya. A Barcelona la precipitació de tot l'any seguida no passaria del dia de Reis, a Girona no hauria durat més de 8 dies i en un indret plujós com Olot no s'hauria passat dels 11 dies de precipitació.

Aquesta última dada ens obre una altra pregunta: què passa en els climes més plujosos? Els climes atlàntics tenen realment tanta pluja com sembla? Les dades d'un observatori com Sant Sebastià, també amb resolució semihorària, ens han permès fer el mateix càlcul, i el resultat és més alt però també sorprèn: a la capital de Guipúscoa la pluja de tot l'any agrupada dura 33 dies.

Plou menys del que sembla

Si consultem qualsevol dada climàtica, trobem que a Barcelona plou més de 50 dies a l'any, però què passa si mesurem la pluja a escala semihorària en lloc de diària? Quina és la probabilitat que ens mullem si un dia qualsevol sortim a fer un encàrrec mitja hora, sense mirar el cel ni sense haver consultat la previsió?

Cal fixar-se en el fet que comptant per mitges hores s'amplia la idea que a Sant Sebastià plou més que a Barcelona. Comptant per dies, a Sant Sebastià plou 2,7 vegades més que a Barcelona, però comptant per mitges hores són 3,6 vegades més. És a dir, a Barcelona plou encara menys del que ens diuen les dades climàtiques habituals.

De fet, si en lloc de mirar la pluja per dies la mirem per mitges hores, també canvia la percepció sobre quins són els mesos més plujosos de l'any. Fixeu-vos en aquest gràfic que distribueix el tant per cent de pluja de l'any per mesos, segons si comptem la precipitació per dies o per mitges hores. Comptant per dies sembla que quan és més probable mullar-se sortint al carrer és a la tardor, però aquesta és una percepció errònia, perquè de seguida que augmentem l'escala es veu clarament que són març i abril els mesos amb més estones de pluja a Barcelona.

La primavera és, en realitat, l'estació plujosa

Aquesta idea es reforça quan comparem la quantitat de pluja que cau amb l'estona de pluja que hi ha per mesos. Moltes ciutats de Catalunya tenen la tardor com l'estació més plujosa. A la tardor és quan de mitjana plou més quantitat, però ¿és quan és més probable mullar-se? La resposta és que no. El gràfic de Barcelona és molt clar: a la tardor quan plou és fàcil que ho faci amb abundància, però els mesos de març, abril i maig tenen més presència de pluja que qualsevol dels de la tardor. A Tarragona el patró és similar, i són interessants també els gràfics d'Orís, a Osona, on es veu clarament que les pluges de final d'estiu són curtes però abundants, o el de Sant Pau de Segúries, al Ripollès, on la quantitat de pluja es reparteix molt uniformement durant l'any però no passa el mateix amb la recurrència de la precipitació.

El patró horari

Tractar les dades de pluja amb resolució semihorària ens permet veure si hi ha algun moment del dia que plogui més que un altre. A Barcelona és una mica més probable mullar-se a l'hora de sortir de casa que no pas en altres moments del dia, però la tendència no és gaire clara. En canvi, les dades confirmen que a mesura que ens acostem al Pirineu els ruixats de tarda cada cop són més protagonistes. A Girona ja es veu la tendència, i al Pirineu Oriental encara és més dràstic el patró. No tot el Pirineu és igual: el patró de pluges de tarda és molt més evident en un observatori com Sant Pau de Segúries que al Pont de Suert.

La pluja rabiüda del Mediterrani

Agafant cinc anys de dades (2014-2018), a Sant Sebastià no hi ha hagut cap tram de mitja hora en què hagi plogut més de 20 l/m², mentre que a l'estació del Raval de Barcelona això ha passat nou vegades. El màxim a Sant Sebastià són els 14,4 l/m² en 30 minuts del 30 d'agost del 2017. A Barcelona el 6 de desembre del 2018 de matinada en van arribar a caure 58,7 en només mitja hora.

Les pluges més insistents

De tant en tant, els episodis de pluja mediterrània poden ser molt persistents. Quins ho han sigut més en els últims anys? És curiós que destaquen sobretot dos episodis del 2020: el temporal Glòria al gener i un altre de no tan violent però molt abundant durant l'abril. Fa menys de 3 anys es va haver d'obrir comportes dels embassaments per evitar inundacions, i ara la situació és de greu sequera. El gener del 2022 a Sant Pau de Segúries, al Ripollès, va haver-hi 55 hores com a mínim amb 0,2 l/m² cada mitja hora. És curiós també que a la Zona Universitària de Barcelona l'episodi de precipitació més insistent des del 2009 és el que va precedir l'última gran nevada a la ciutat, el març del 2010.

Plou més fort els últims anys?

14 anys de dades són pocs a escala climàtica, però ens hem preguntat també si hi ha alguna tendència en els últims anys pel que fa a intensitat de pluja. ¿Els episodis de pluja forta són més freqüents a causa del canvi climàtic? La pregunta que ens hem plantejat és simple: de totes les mitges hores en què ha plogut a Catalunya des del 2009, ¿en quin tant per cent ha plogut fort o molt fort? (més de 10 o més de 20 l/m² en 30 minuts). Fent dos grups d'anys 2009-2015 i 2016-2022 el resultat és gairebé idèntic.

Per elaborar aquest estudi s'ha fet servir informació de 200 observatoris a partir de les dades obertes del Meteocat, que es remunten al 2009. Una seixantena d'observatoris tenen 14 anys complets de dades semihoràries, però en molts casos només hi ha nou anys o menys amb dades cada mitja hora. Totes les dades provenen del Servei Meteorològic de Catalunya, excepte en el cas de Sant Sebastià, en què les dades són d'Euskalmet.

Infografia al paper de l'ARA Diumenge