Podrem viure per sempre?

Des de temps immemorials, els humans hem intentat trobar la manera de poder enganyar la mort. Per bé o per mal, som els únics animals que som conscients que disposem d’un temps limitat en aquest planeta, un coneixement que ens ha comportat nombroses crisis existencials. No volem morir, ni envellir. Les solucions i pocions miraculoses s’han venut en fires i mercats des de temps pretèrits, i la medicina tradicional xinesa ja fa mil·lennis que ofereix remeis que, suposadament, tenen la capacitat d’allargar la vida. Però el nostre rellotge biològic sempre s’acaba aturant.

Actualment, hi ha científics que continuen buscant la fórmula per poder viure eternament i asseguren que estem més a prop d’aconseguir-ho del que ens pensem. Són doctors com Manel Esteller i Salvador Macip, que acaben de publicar el llibre El secret de la vida eterna (Rosa dels Vents, 2023), en què aporten tots els coneixements que se saben fins avui sobre el procés d’envelliment i els tractaments que, en un futur no tan llunyà, ens podrien fer immortals (o gairebé).

Allargar qualitat de vida

Per entendre el seu llibre hem d’anar a la base de tot el que s’ha fet fins ara. “Fa més d’un segle que allarguem l’esperança de vida, però ho fem per la cua, és a dir, estem allargant els anys dolents”, explica Salvador Macip, científic doctorat en genètica molecular i fisiologia humana. “A partir dels cinquanta o seixanta anys tots tenim alguna malaltia o altra. La gràcia seria allargar la vida pel mig, és a dir, entre els vint i els quaranta anys”, apunta.

“Ara hi ha més malalties com el càncer, l’Alzheimer o les malalties cardiovasculars perquè vivim molts més anys que els nostres avantpassats, que morien més joves per atacs de depredadors, infeccions o fam”, matisa Manel Esteller, expert en epigenètica i director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. Fins i tot conceptes com la menopausa són, en realitat, una raresa en el món natural.

“Abans moltes dones ni tan sols tenien la regla perquè es passaven el temps encadenant embarassos i moltes també morien de part”, assenyala. I com que hem superat totes aquestes barreres, ara ens hem vist afectats per malalties que no estaven previstes, un fet que ha provocat que des de fa temps s’hagin replantejat totes les investigacions mèdiques: “De cop i volta la medicina s’ha centrat a tractar malalties relacionades amb la vellesa”, afegeix Macip.

Tot i això, científics com ells es dediquen a buscar solucions al pas del temps. Un camp que encara té molt per explorar, però del qual ja se saben algunes coses importants. “Sabem que els productes que es venen a la parafarmàcia, com els antioxidants, no serveixen per a res, i també sabem que es creu que hi ha dotze factors que ens provoquen l’envelliment. Un cop identificats aquests factors, podem començar a pensar en com solucionar-ho”, explica Esteller.

Herència i genètica

Una de les recerques amb què treballen els científics és amb els telòmers: “Són les puntes dels cromosomes, que es van fent curts a mesura que ens fem vells. Hi ha experts que proposen fer teràpies gèniques per allargar els telòmers i viure més temps”, explica Macip. Altres línies d’investigació són la cerca de fàrmacs com els senilítics, que maten cèl·lules velles i que en ratolins sembla que funcionen bé.

“També s’està mirant la microbiota i com els microbis que tenim a dins considerats com a bons ens ajuden a mantenir-nos joves. Haurem de prendre microbis? No ho sabem, però són coses que estan a punt d’esbrinar-se –assegura Macip–. En els últims deu anys moltes peces han començat a quadrar i tot just ara comencem a entendre l’envelliment”.

També se sap que, encara que les dones ja treballin i hagin incorporat hàbits tòxics propis dels homes, continuen tenint una esperança de vida més llarga que els homes. "Podria tenir a veure amb les mitocòndries, que és un material genètic que ve de la mare i que s’encarrega de l’oxidació”, diu Esteller.

És clar que també hi ha molt pes en el factor genètic de cada persona. “Si els teus pares són longeus, podem suposar que tindràs probabilitats de viure més temps”, matisa Esteller. Tot i això, és inevitable que, a mesura que anem envellint, anem acumulant alteracions genètiques i mutacions. “Al final, la maquinària que ens repara el material genètic es cansa o s’altera”, continua.

Desprogramar la natura

Aleshores, podrem ser immortals o no? “Si mires la natura, veus que els animals tenen una esperança de vida més o menys fixa dins dels límits de la seva espècie. Això vol dir que els gens determinen el programa de l’envelliment. A partir del moment que t’adones que es tracta d’un programa biològic, veus que la immortalitat no és inevitable –sorprèn Macip–. De fet, ja existeixen organismes immortals en aquest planeta”.

Esteller contraataca: “Les cèl·lules del càncer són immortals, i determinades meduses també, en el sentit que són teixits que no envelleixen, sinó que es van regenerant. Això es podria fer amb les cèl·lules mare: imagina que tens un envelliment que està afectant el fetge, doncs llavors s’intenta regenerar només el fetge”.

El que és evident, segons els dos científics, és que la immortalitat és possible a la natura, el que no és tan clar és si podrà ser igual per als humans. “Però, què és la immortalitat? –reflexiona Esteller– Si, per exemple, vols ficar el teu cervell dins d’un organisme que no és el teu, i així anar tirant centenars d’anys, ¿això seria ser immortal? ¿Què defineix a una persona?”.

Debat ètic

A les pàgines d’El secret de la vida eterna també es parla sobre els problemes ètics que suposaria que els humans fóssim algun dia immortals. “Si trobéssim un fàrmac que aconseguís allargar la vida, qui se’l podria prendre? Quins països hi tindrien accés?”, reflexiona Macip. O encara més: "Com es mantindria econòmicament una societat que ja seria infèrtil i que viuria molts anys?".

En una societat així, cada vegada hi hauria més població amb necessitat de serveis sanitaris i menys població jove per a poder-ho pagar. “Per això la nostra cerca se centra en com allargar al màxim una vida sana, en comptes d’establir una societat en la qual es vagin acumulant persones de cent anys que van en cadira de rodes”, apunta Macip.

Si ens cenyim a la nostra naturalesa, segons Esteller, el nostre cos i cervell està preparat per sobreviure fins que els nostres fills s’hagin reproduït. “És aleshores que la teva existència ja no té un sentit evolutiu”, continua. Però aquí vindria el més interessant: “En certa manera, si t’has reproduït, ja ets immortal, perquè els teus gens passen a través dels fills i dels nets”, diu el científic.

Viure millor

“De moment el secret és que no tenim secret –riuen els autors–. Però venen canvis molt importants en aquest camp, perquè per primera vegada a la història estem millorant l’esperança de vida, però tractant l’envelliment”, assegura Macip. Mentrestant, ens donen uns consells molt bàsics, però que asseguren que són els que més funcionen a l’hora d’allargar la nostra vida: menjar de forma equilibrada, evitar els processats i el sobrepès, no fumar, no abusar del sol ni de l’alcohol i fer exercici regular. “I si poguéssim seleccionar els gens dels pares, encara estaria millor”, riuen.